Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 18 de juliol de 2013

VIA ESTEREOTIP



Ahir teníem intenció de pujar a Coll de Nargó, però el meteoblue ens ha fet modificar els plans, per avui no auguren res de bo, sobretot a partir del migdia. Per tant s’imposa conclave i acabem tots al bar Anna del Bruc per esmorzar.
Sé que si quedem a les 9 tenim tots els números per fer campanya a Montserrat, per tant paciència i a veure-les venir.
Una vegada esmorzats cal decidir que fem i com sempre, la colla es reparteix per diferents indrets.
Hem quedat en Joan Oliva, en Toni Ruiz i jo per anar al Serrat dels Monjos , ara que ja es pot tornar a escalar a la zona. L’Emili deia que tenia la ressenya però no l’ha trobat, per tant anem amb un esborrany que se m’ha quedat gravat al cap quan he mirat la ressenya al ordinador.
Les referències que tinc memoritzades són: comença a la dreta del Torrent Fondo i a l’esquerra de la via de l’Alba, una dificultat de 6a  i unes sis tirades.

                                       ressenya dels aperturistes adaptada a la nostra activitat

Amb aquest bagatge, enfilem el camí i no ens costa gaire localitzar-la, ara tan sols resta pujar.
Començo la primera tirada amb un flanqueig finet per entrar en un díedre que cal remuntar fins sota un arbre, aquí una assegurança t’indica que cal sortir del díedre per enfilar una placa, el pas de sortida és força finet, però una vegada a la placa la dificultat baixa, les assegurances, força separades van indicant-te per on va la via i et porten a un segon díedre que he reforçat amb un camelot del 0,75. La tirada continua amb tendència a la dreta ja fins la reunió situada uns 45 metres del terra, la dificultat global de la tirada és de cinquè amb algun pas més difícil, que els aperturistes donen de 6a.


La segona la fa el Toni, una placa molt compacta que comença dreta per anar perdent verticalitat pocs metres més amunt, la dificultat és de cinquè al principi per baixar a quart pocs metres  desprès, això sí, amb les assegurances força lluny. El Toni no ha vist a mitja tirada uns parabolts que es desviaven de la placa cap a l’esquerra i ha seguit recte amunt fins que ha exhaurit el 60 metres de corda, per sort, a l’alçada d’una sabina on ha pogut muntar reunió. Aquesta circumstància ha fet que no poguéssim fer la tercera tirada (ara que he vist la ressenya).


El tram següent es fa caminant tot i que la via cerca uns bonys que van per l’esquerra del bosc, nosaltres òbviament no els hem fet.
Una vegada al bosc i mirant la part superior hem vist dos esperons amb possibilitat d’ésser la continuació de la via i cap allà hem anat. En el primer no hem vist res però en el segon hi ha un parabolt i el nom de la via pintat en negre, tornem a estar en el bon camí.


Aquesta tirada la fa el Joan, una placa de 30 metres amb una graduació de cinquè grau amb molt bona roca i fàcil de protegir.


La següent em toca a mi començar amb una diagonal a la dreta per entrar en una canal, no és difícil però la roca està polida com si hagués baixat aigua , tota la tirada segueix la mateixa tendència a la dreta amb algun pas que cal mirar-se i anar en compte, l’entrada a la reunió és per una feixa fàcil, total uns 30 metres amb una dificultat de cinquè / cinquè superior.
La darrera tirada li toca al Toni, comença molt vertical i difícil amb les assegurances posades per obligar-te a fer el pas, per sort aquí la roca és molt bona, però uns metres més amunt tot canvia, la roca passa a ésser mediocre però la dificultat no baixa  i a mitja tirada hi ha un flanqueig que et posa el coco a cent, ja vagis de primer com de segon. D’aquí fins la reunió roca més aviat dolenta.


Aquesta tirada té 45 metres i una dificultat depenent de les ressenyes de 6a+ o 6b ( personalment no ho sé, m’ha costat molt sortir de la reunió, però amb corda per davant he pogut fer el pas, el flanqueig també m’ha costat , per sort hi ha dos bidits que ajuden molt. Pensant en tot plegat,  per la continuïtat de la tirada jo diria que 6b, els tema dels graus és tan relatiu!!)

Hem fet un rapel de 60 metres fins el peu de l’espero, però ens ha calgut desgrimpar uns 5 metres per tocar terra, una vegada a casa he vist l’escrit del Jaumegrimp 2 on deixa ben clar que la gent fa dos rapels. I ES QUE SEMPRE ANEM DE PARDILLOOOSSS!!!!

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada