DISSABTE, 07 DE SETEMBRE
Aquest no serà un
dissabte que passi a la història per les grans heroïcitats fetes, ni per l’originalitat de les vies escollides,
tothom ens hem trobat a la mateixa zona, propera als cotxes i sense problemes
per deixar la feina a mitges si el temps ens obliga.
El Meteoblue, no
acaba de definir-se i pel matí tant dóna ruixats i clarianes a parts iguals, o
sigui que cal arriscar-se si volem fer quelcom.
Amb el Guillem
decidim anar a Nou Barris i fer alguna combinada. A peu de via ens trobem dos
companys que estan començant la via Mal Pas, en acostar-nos veiem amb alegria
que un d’ells és en Joan Asin, ja recuperat de la seva lesió. El felicitem per
la seva ràpida recuperació i ens posem en feina.
Comencem per la Via Esther i Imma però
entrem per la via Mal Pas, primer dues tirades d’escalfament una de V+ i la
segona de IV que fem d’una tirada.
El següent pas és
canviar la reunió i posar-nos sota el mur final. Aquí comencem per la via Imma
que cap dels dos podem forçar en lliure, ni ell de primer , ni jo de segon.
M’ha calgut fer un pas de Ae i dos Ao
per poder sortir. El segon tram d’aquesta tirada és molt obligat i desplomat,
una vegada superat el desplom la paret es torna vertical però amb moltes
bústies que fan que l’escalada pugui fer-se be.
Una vegada al cim
fem un ràpel de 30 metres
per tornar a la reunió anterior i provar la via Esther. Aquesta la trobem més
humana que l’anterior, jo de primer intento passar-la en Ao però hi ha un pas
que m’obliga a posar el peu a una baga, la resta surt força bé. El Guillem
intenta passar sense tocar res però hi ha un punt (el lloc on he posat la baga)
que li ha calgut agafar-se i fer un Ao. La resta, bé.
Tornem a estar al
cim i sembla que comenci a espurnejar però quan baixem ja no plou i decidim
seguir amb la jornada.
Aquesta vegada ens
desplacem fins la segona reunió de la via Somni de Primavera atès que a la via veïna Somni de Tardor, hi ha una cordada que
resulta ser en Jaume Planell i un
company.
Mentre fem la
primera , els companys acaben la feina i
ens deixen lliure la tirada. Amb el Guillem seguim la lògica com si féssim una
via llarga, per tant, si la darrera tirada de la via Esther l’he fet jo de
primer , la tirada de Somni de primavera li toca a ell i la Somni de Tardor em toca a mi.
Una vegada acabada
fem dos ràpels fins el terra, una vegada a terra veiem que encara no plou i
decideixo fer la primera tirada de la via Imma, amb la que tanquem el circuit
de fer 2 vies senceres i dos tirades soltes.
A les 14 hores
tornem a estar al terra i aquesta vegada no volem temptar més a la sort,
decidim agafar els trastos i sortir pitan cap el cotxe, durant tot el matí el
temps ha estat jugant amb nosaltres però crec que no trigarà gaire en cansar-se
i deixarà caure una de bona.
De fet, a les 14,
30 arribo a casa i quasi no tinc temps d’obrir la porta que ja cau un bon
ruixat.
J. ESTRUCH
Vau esprémer prou el temps, un bon grapat de vies!
ResponEliminaenhorabona.