DISSABTE 17 D’AGOST
En aquestes alçades d’agost i aquí
dalt, en ple Pirineu el temps és força previsible, sortim a ruixat per dia, per
sort aquestes tamborinades sempre són per la tarda i podem aprofitar algun matí
per fer escapades i anar a escalar.
Avui tornem a baixar a Santa Coloma,
sense tenir un objectiu definit, m’agradaria posar-me a la via Corto Maltesse
però al company li fa una mica de yu yu per tant decidim anar a fer la via
Capricciosa, que ja he fet un parell de vegades, però el company no.
La via Corto Maltesse quedarà per a
la propera vegada que pugem .
.jpg)
La primera tirada comença per dins
d’un díedre, no gaire difícil en un principi, però una vegada superada una
reunió intermitja d’esportiva que hi ha, la cosa es complica i acaba amb una
entrada a la reunió força delicada, amb un grau de cinquè més, dels que et fan
suar.
.jpg)
La segona segueix el díedre i la
dificultat afluixa una mica, un cinquè grau còmode. La reunió la fem en uns
arbres al final del díedre.
.jpg)
La tercera cal travessar un bosquet
i anar a cercar un sistema de fissures ,
ben protegides, hi ha un parell de passos que fan bombo però estan ben
assegurats, a més pots posar-hi assegurances fàcilment.
.JPG)
La quarta és molt interessant amb un
díedre a l’esquerra cal anar cercant el millor camí per la placa de la dreta
tot fent ziga zages i entrada a la reunió amb diagonal a la dreta. Aquesta
tirada té 35 metres i una dificultat de cinquè amb algun pas més picant.
La cinquena i sisena són molt
curtes, i del mateix pal, cal travessar un bosc i enfilar-se per uns blocs per
assolir la reunió, es poden empalmar però les reunions són dins del bosc i les
cordes freguen molt.
.jpg)
La setena és la millor, sobretot
estèticament parlant, una placa monolítica de 25 o 30 metres que vista des de la reunió impressiona, una vegada dins, no
tant. Entra per l’esquerra d’un sostre per una fissura díedre, just superat el
sostre cal fer un petit flanqueig a la dreta fins una fissura que ratlla el
vell mig de la placa, aquest per mi és el pas més difícil del llarg, després cal
anar progressant amb lleugera tendència a l’ esquerra fins la reunió just al
final de la placa. La dificultat està entre el cinquè més i el sis a segons et
surti el flanqueig, sempre molt ben assegurat i sense perill de fer-te mal.
.JPG)
La vuitena surt recte amunt des de
la reunió i a mitja tirada cal desviar-se a l’esquerra per superar un bombo i
entrar a la reunió, la dificultat és de cinquè més.
.jpg)
La novena i darrera tirada sempre
m’ha fet yu yu, surt de la reunió en direcció un petit desplom on hi veus una
assegurança, però per agafar-la cal fer un pas estrany agafat en una llastra
que et queda a la dreta i que sembla que tingui que caure, el pitjor de tot és
que a més d’agafar-te caldrà posar-hi el peus i tibar, per sobre queda un petit
díedre finet que cal superar amb compte i finalment cercar el díedre de sortida
, molt fàcil , però farcit de pinassa i que no et posa les coses fàcils.
Aquesta és la tercera vegada que la
faig i cada vegada m’agrada més
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada