VIA MINGO

DIJOUS, 15 D’AGOST

Després de  l’escalada a Collegats, hem canviat de registre i ara estem la família Estruch i la família Grau a Andorra, concretament a la Massana per passar-hi uns quants dies.

Per la primera sortida volíem fer l’aresta NW del pic de Ribuls, però una cantada meva al mirar l’aproximació ens porta al Circ de Pessons on arribem massa tard per fer una correcció de l’itinerari i fer la via,(ens caldria una hora bona per travessar la immensa tartera que ens separa de l’altra vall), per tant decidim tornar al pàrquing i fer quelcom més  ràpid i controlat.

Ens decidim per baixar a Andorra, concretament a Santa Coloma i fer una via de les que hi ha, concretament per  fer la via Mingo , fa molt de temps que la tinc en cartera, però pujar a Andorra per anar a fer-la resulta  massa pesat, aquests dies tindrem l’oportunitat de fer algun objectiu pendent.

La primera parada la fem per fer una cervesa, com els senyors, ens l’ hem guanyat amb la caminada al Circ de Pessons, i enfilem el camí d’aproximació a la via que per sort és molt curta.

La primera tirada ens costa un xic de trobar, però anar mirant amunt em permet veure la segona assegurança, uns 10 metres sobre meu i per deducció descobrim la primera amagada dins una fissura a pocs metres de terra. Aquesta tirada et posa a to. Comença amb uns passos fàcils fins sota el sostre, però a partir d’aquí contorsionisme pur per superar el passatge i entrar en un replà, a partir d’aquí cal tibar força fins la reunió, l’entrada a aquest segon tram és la part més fina de la tirada, en conjunt una dificultat de cinquè superior concentrats en dos passatges puntuals.

La segona tirada una canal díedre amb una dificultat de cinquè tot i que hi ha un parell de passos on cal tibar i confiar molt amb l’adherència dels gats.

La tercera puja pel fil de l’aresta per anar a cercar una placa que creuarem d’esquerra a dreta fins a entrar en un bosc. Aquí he tingut un ensurt, just al costat de la reunió he vist un casc d’escalada i m’he imaginat trobar-hi el propietari sota, per sort ha estat un segon i aviat he vist que ell no hi era. (si el propietari vol recuperar-lo, ja sap, que no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres).

La quarta és molt maca, comença per un díedre vertical i perfecte i just al seu final cal sortir a l’esquerra amb uns passatges molt elegants, la tirada és curta però molt interessant.

La cinquena presenta tres opcions, vaja, l’original i dues variants, nosaltres no hem ni mirat l’original que va per la dreta d’un esperó, ni la variant de l’esquerra que es veu molt potent, si no que hem decidit pujar pel fil de l’esperó amb un tram molt aeri i agradable amb una dificultat de cinquè més.

La sisena no presenta cap dificultat , un llarg flanqueig entre arbres i blocs per anar a cercar un gran díedre característic.

La setena també presenta dues opcions, l’ original que cerca una fissura canal molt fonda que evita els dos díedres inicials i pujar per tot el díedre fins la reunió. De totes- totes aquesta opció és molt més atractiva que l’ original i sense dubtar-ho ens hi posem. El primer tram és dur de força però es fa bé, però la segona part ja són figues d’un altre paner, un díedre perfecte, molt ajagut, però amb les parets finíssimes que et posa les piles a cent, a més les assegurances estan força allunyades com per no poder trampejar-les, de llarg la  tirada més difícil de la via, he vist ressenyes que li donen cinquè més , jo l’he trobat força més difícil sobretot el segon tram.

Per baixar decidim fer-ho caminant per darrera i en 30 minuts estem a peu de via.

Via molt maca i rapida de fer, llàstima que ens quedi tan lluny. Una bona opció per pujar de compres  i aprofitar el dia per fer una escalada.

J. ESTRUCH