VIA TRENCACALCES

DISSABTE , 28 DE SETEMBRE

Avui fa un dia no gaire agraït i decidim quedar-nos a Montserrat, a més al Guillem li toca treballar per la tarda i no podem allargar molt l’escalada.

Mentre esmorzem a ca l’Anna decidim on podem anar i de les propostes que van sorgint pren força la de pujar fins la Palleta per fer dues vies, un proposada pel Guillem, la Trencacalces, que ha estat oberta per un amic seu i l’altre la proposada per mi, la via Tuareg, que ja l’ he fet però crec que és una bona via perquè el Guillem conegui aquest interessant racó.

Una vegada decidits sortim direcció la Vinya Nova per deixar el cotxe i començar l’aproximació.

Ens ho prenem amb calma perquè tot i que no fa sol , la xafogor és molt alta.

Quan arribem a l’altura de la via Escravenger, sentim remor de material i veus, tenim alguna cordada davant nostre i una vegada superat el tram de cadenes , es confirma , hi ha una cordada començant la via Tuareg. Per sort portem la segona alternativa i podem mantenir la planificació inicial.

Fem les presentacions i resulta ser una cordada que ve d’Osona, es veu que han matinat força.

Nosaltres pugem fins el punt on comença la nostra via i ens preparem per fer l’escalada.

Jo em demano la primera, d’aquesta manera el 6b el deixo pel Guillem perquè es curteixi, je, je.. no puc negar que sóc una mica cabroncete!!

Són les 11 hores i comencem l’escalada, el primer tram comença per la roca de la dreta de la canal, amb roca no gaire bona, però fàcil, fins un punt que la lògica et diu que cal anar a l’esquerra a la recerca i captura d’una sèrie de parabolts (no masses) que t’ensenyen el camí , ja per la paret de la Palleta.  Per cert, aquí la cosa canvia, la paret es fa vertical i amb passatges obligats de cinquè, a més la roca segueix sense donar confiança tot i que és bona.

La segona segueix la mateixa tònica, molt vertical, les assegurances les justes i poc a poc la roca va millorant, el Guillem la fa amb tranquil·litat i en poca estona ja recupera corda des de la reunió.

La tercera torna a tocar-me, comença amb una diagonal a la dreta per tornar a creuar una canal , la roca aquí és vermella de despreniments però ha estat ben sanejada , ara estem sota el gendarme que hi ha a la dreta de la roca Palleta, cal seguir flanquejant fins una fissura molt evident que hi ha al vell mig de la paret. Aquest tram és d’autoprotecció, hi he posat dos camelots petits per protegir els quatre o cinc metres que hi ha fins el següent parabolt situat just sobre la fissura. A partir d’aquí cal navegar per la placa fins la reunió amb un tram final força finet. Aquesta tirada està graduada de cinquè superior.

Per cert , la reunió molt incòmoda, i és que darrerament no tinc gaire sort amb les reunions i sempre em toquen les pitjors.

La quarta tirada, és la tirada de la via, una arrancada molt vertical assegurada amb tres parabolts, el primer , difícil però assequible però per superar el segon i tercer, cal tibar d’unes pedres que tens que agafar amb pinça , del tot impossible per mi. El Guillem ha pogut passar fent descansos a les assegurances, però a partir de la tercera hi ha uns deu metres molt difícils fins un parabolt situat poc abans d’entrar a la reunió. No sé si el 6b és el primer tram o la navegada que cal fer sense assegurances desprès de deixar el tercer, el que si és cert que cal confiar molt amb les teves forces i treballar el coco.

El Guillem, per cortesia m’ha deixat els 10 metres finals, tot i que jo li deia que si volia podia pujar fins el cim, atès que les cordes donaven per fer-ho, però res, es veu que al meu fill li agrada veure la cara de patiment del seu pare.

D’entrada cal dir que la primera i única assegurança està massa lluny de la sortida de la reunió, pots xapar-la una vegada has passat el tram difícil, total deuen ser uns quatre metres per sobre la reunió, però al sortir de la reunió cal tibar força per superar un petit desplom i una vegada superat veus la rapissa de la reunió sota teu amb el seu gran poder d’atracció. Aquesta tirada és curta i amb roca molt cantelluda  amb una dificultat de cinquè dels bons, vaja que no regalen res.

Una vegada al cim cal cercar els ràpels de la via Tuareg i en dos ràpels tornem a la canal de sortida.

Mirem el rellotge i són les 14 hores, massa tard per si volem fer la via Tuareg i arribar a temps per treballar, per tant, decidim deixar-la per la propera. Jo aprofito l’estona i pujo per la canal de l’Artiga fins els contraforts de davant per fer algunes fotos  i poder ressenyar la via.

J. ESTRUCH