Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 8 d’octubre de 2013

VIA REGULAR

DISSABTE, 05 D’OCTUBRE

El dia comença a escurçar-se i jo encara tinc moltes ganes de fer vies llargues, per tant aprofito aquest dissabte que el Guillem no treballa per proposar-li una escapada a la Sud de Narieda.
Ell no coneix la zona i a mi encara em queden algunes vies que tinc a la llista de pendents. Entre les propostes n’hi ha dues que sembla tinguin més possibilitats, no són de les difícils i estan assegurades amb parabolts, la que em crida més la curiositat és la via Regular, (no gaire coneguda), sorgida de la imaginació d’en Marcel i companyia , cordada que sempre ens ha ofert bones escalades.
Sortim a les set del matí per tenir moltes  hores de llum pel davant, no en sabem l’horari i volem anar amb tranquil·litat. A les nou estem al Bar Tahusa davant d’un bon esmorzar però amb la mosca darrera l’orella perquè aquesta nit ha plogut molt per tot arreu, les parets d’Oliana es veien força molles, i la Sud de Narieda, amb la quantitat de vegetació que té possiblement estarà regalimant aigua per tot arreu.


A les 10,30 començo a escalar tot i que es veuen alguns regalims d’aigua, la zona per on passarem no sembla gaire molla.
La primera tirada segueix un díedre tombat a l’esquerra de la “Sal de frutas Eno” i va a cercar la primera reunió d’aquesta però per un lloc més assequible, trenta cinc metres de cinquè suau.


La segona i tercera coincideixen amb l’altre via i excepte els primers metres que presenten una placa d’adherència força fina, sobretot un pas, la ressenyes marquen el tram de cinquè, però aquest pas en concret crec que és més, la resta és anar superant ressalts fins a superar un embut díedre on farem la reunió just a la sortida


La quarta tirada no té història, per terreny fàcil cal anar a cercar un arbre on fer la reunió 55 metres més amunt, nosaltres ens hem desviat  i hem fet reunió a uns10 metres a la dreta de la reunió.


La cinquena tirada és diferent, d’entrada he entrat a la tirada fent un flanqueig a l’esquerra que m’ha situat a mitja tirada, a l’altura d’un parabolt, a continuació la via segueix el fil d’una aresta fins el cim d’un gendarme adossat a la paret. La dificultat és de cinquè i ben assegurada on podrem trobar de tot, parabolts, ponts de roca, inclosos dos fissurers.


La sisena és de tràmit, sortir del gendarme per travessar una feixa i anar a cercar les primeres rampes de l’escut.


La setena és la primera tirada, de les moltes que trobarem, tota ella d’adherència, una disfrutada!!, la dificultat màxima és de cinquè més, concentrat en un parell de passos, la resta de molt bon fer. La reunió, al bell mig de la placa, és força incòmoda, de fet la pitjor de la via, i com sempre m’ha tocat a mi.


La vuitena és, LA TIRADA, personalment crec que està graduada  per sota de la realitat, però  pot ser que no hagi sabut trobar la línia de progressió, el Guillem li ha tocat fer-la de primer i en un parabolt ha tingut que posar peu a la baga. Jo, de segon, he pogut passar però m’he agafat al  parabolt de sortida del pas per superar el tram, per mi és molt, molt més difícil que no pas 6a, per sort les assegurances estan a prop. Superat el tram cal fer un flanqueig a l’esquerra no gens fàcil.


La novena comença superant un díedre per deixar-lo quan aquest es tanca i en diagonal a l’esquerra per una placa fins la reunió , on s’ajunta altre vegada amb la via “Sal de frutas Eno”. El primer tram de la tirada es fa bé però al segon hi ha terra i fulles de les terrasses superiors i algun pas es fa delicat.


La desena és un altre passeig entre arbres fins els peus de les plaques finals.
L’ onzena és l’única tirada que hem trobat molla, una placa ens porta sota un petit desplom i aquest tram era completament mullat, una vegada superat el desplom la mullena desapareix i es pot progressar tranquil·lament.


Les tirades dotze, tretze i catorze, són un festival d’adherència, amb una dificultat màxima de cinquè (un parell de passatges), la resta de quart grau, et permeten donar-li velocitat a l’escalada, tot i que es fan monòtones, l’ escalada és divertida, llàstima dels peus que ja comencen a protestar.


La quinzena tirada comença igual fins arribar sota un mur que cal superar, aquí la roca no és gaire bona i cal mirar els moviments amb molt de carinyo. La reunió és just sobre el ressalt.


La setzena tirada no té dificultat , uns quaranta metres fins el cim amb una dificultat de segon , tercer grau.
A les 15,15 hores estem al cim fent-nos la foto oficial, ara tan sols resta baixar la tartera i tornar al bar per recuperar els líquids perduts amb una bona cervesa.

J. ESTRUCH

4 comentaris:

  1. Ei una bona via per fer metres d'adherència. Enorabona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      Felicitats per les darreres activitats veig que del braç tan sols queda el record.
      Bones escalades.
      Per cert la via és molt bona amb un grau còmode excepte el passatge de l'octava tirada. Varem gaudir-la molt, llàstima que no tenim els peus acostumats a tanta adherència i acabes fet pols dels turmells.
      J. ESTRUCH

      Elimina
  2. Bona escalada Josep,
    Aquesta encara la tenim a la llista de pendents
    Salut i a escalar

    ResponElimina
  3. Felicitats! a nosaltres ens va agradar molt, adherència tope i sí el pas del vuitè llarg et deixa amb cara de tonto...això 6a? jo tambmé vaig posar un peu en una baga per fer-lo...l'Ansel que venia darrera nostre ens va dir que calia posar el peu en una concavitat de la paret sota el bolt...però a mi allà no se mi quedava el peu...vaja que ens va servir de cura d'humilitat, quan ja ens pensàvem que teníem l'adherència dominada jajaja

    ResponElimina