Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 24 de desembre de 2013

CAP DE SETMANA MONTSERRATÍ

DISSABTE, 21 DE DESEMBRE

En aquestes dates de compres i bogeria encara trobo una mica de temps per sortir a escalar una mica. Avui la dona m’ha demanat que torni aviat perquè vol sortir a comprar per la tarda. Per tant, decidim pujar a Montserrat que ho tenim al costat i ens estalviem el quilometratge.
Fa un temps vaig veure al blog del Jaumegrimp la piada d’una via diferent, era a un lloc on normalment no acostumem a anar, i era ràpida de fer, per tant li proposo al Josep anar-hi i veure que hi donen, tot i que no tenim clar el tema del fred com anirà. La via està orientada  a la vessant Est.
La via es diu Lucky Jom , té més de 250 metres i equipada amb una dificultat mitja de cinquè sup. i possibilitats de forçar més en la tirada d’artificial.


A les onze estem a peu de paret i el Josep que comença l’escalada que ja d’entrada ens ensenya les dents, la primera assegurança a 8 /10 metres , els dits freds i la roca també no són gaire al·licient per començar , però estem decidits i tirem amunt. La primera tirada té 30 metres, on els 15 primers són difícils i la resta trencat , teòricament hi ha un pitó però no l’hem sabut trobar i hem passat amb sabines i algun camelot que portem.


La segona és per mi la millor de la via, comença amb una apretada inicial de cinquè més per anar baixant la dificultat progressivament, està ben assegurada al començament per anar tenint molt d’aire entre assegurances a la resta de recorregut, però el grau és assequible i la roca molt bona fins l’entrada a la reunió on la cosa s’espatlla una mica. Aquesta reunió està a la cara nord i el fred es deixa notar.


La tercera és curta amb un pas explosiu al principi per desprès entrar en una sèrie de canals herboses que desmereixen la tirada. Jo de segon he tingut un ensurt i mentre estic fent el pas desplomat s’ha trencat una presa de peus i sense adonar-me’n estic altra vegada a l’altura de la reunió, uns quatre o cinc metres per sota, no me’n he ni adonat. Torno a agafar embranzida i en un tres i no res estic a la reunió on m’espera el Josep, ell ni se’n ha assabentat de la caiguda.


La quarta em toca a mi, comença per un díedre brut per anar jugant entre les dues parets  fins que et desvies a la paret de l’esquerra i agafes una placa terrosa molt tombada fins la reunió, aquesta tirada té 60 metres però molts d’ells són caminant entre arbres i pedres soltes.


La cinquena es veu impressionant si tens grau i no passes fred, que en el nostre cas no és ni una cosa ni l’altre, portem un estrep i el Josep l’utilitza fins a superar el tram desplomat, aleshores me’l tira i segueix fins la reunió fent Ao i alguna que altre sortida en lliure. Jo darrera,  he fet el mateix, la part primera ni somiar-ho en forçar-la i la part superior era millor anar en Ao que portar l’estrep. La reunió està en un creuament de fissures, sota un gran arbre, aquí amagats del sol deu ni do el fred que hi fa.


La sisena tirada és estranya, una fissura díedre plana d’herbes que t’obliga a pujar per la placa dreta però que les assegurances estan a la placa esquerra i cada vegada que vols passar una assegurança cal anar a punxar-te. Acabat el díedre la paret perd verticalitat ràpidament i entres en terreny de fang i pedres soltes, he fet reunió uns deu metres abans del cim, temorós que a l’aresta cimera n’ hi hagi res per assegurar, com així ha estat.

A les 14 hores estem recollint les cordes per tornar a casa amb una sensació agre dolça, no està malament com a via, però hi ha massa terra com per a poder gaudir plenament del itinerari.

DIUMENGE, 22 DE DESEMBRE

Ahir vaig tenir una sorpresa que no esperava, per la tarda la senyora va dir-me que si volia sortir a escalar el diumenge podia fer-ho, ella i la Martina volien passar un matí tranquil i passejar per Esparreguera. Amb aquestes perspectives vaig passar una estona trucant als companys per veure si algú d’ells  podia sortir. Finalment el Josep i el Jordi van dir-me que sortirien a fer una matinal, però que encara no havien decidit res. M’hi apunto i ja decidirem.
A les 9’30 del matí estem davant d’un bon entrepà i visualitzant possibles objectius. Hi ha dues vies que sembla que tinguin més opcions, la via Tierra de Nomadas als pollegons i la via Cerdà a la Bessona Inferior.
Quan sortim del bar encara no ho tenim clar, fins que definitivament el Josep diu que prefereix la via Cerdà i ja ens veus amb el cotxe direcció a Ca’n Massana.


A les 12, 30 estem a peu de paret per començar l’escalada, jo faré la primera , el Josep la segona i el Jordi la tercera; la quarta, qui en tingui més ganes.


Aquesta via fa molts i molts anys que vaig fer-la i no recordo res de res, però el Josep va fer-la fa uns cinc o sis anys amb el Visa i m’ha orientat  sobre els punts “calents” de la tirada. Els primers metres fins la cova són facilets però la roca està humida i relliscosa i cal mirar-se’ls amb cura. A la cova hi ha un burí dels que fan por, però és el que hi ha, ara cal superar la balma per la dreta amb un seguit de moviments molt delicats i no hi ha cap assegurança fins un llavi uns 6 metres més amunt, un altre burí de museu, ara cal pujar en diagonal a l’esquerra fins un petit desplom on hi ha dos burins , a la meva dreta hi ha un pont de roca i a la dreta hi ha un altre burí, atès que cap de les opcions la veig millor que l’altre decideixo pujar per on sóc i uns tres metres més amunt hi ha un altre burí i l’espàrrec amb femella d’un parabolt al costat. Per sort porto plaquetes recuperables a  sobre i puc reforçar el pas, ara ja pujo més tranquil, el parabolt segur que aguanta una caiguda, però la resta d’assegurances que he posat no aguanten ni una bufada. Ara tan sols resta pujar en diagonal a la dreta per anar a cercar la reunió; a aquesta tirada li posaria un sis a potent i mantingut sobretot perquè cal anar bé de coco i no pensar en caure.


La segona li toca al Josep, comença suau en diagonal a l’esquerra per anar a cercar una línea d’assegurances on hi ha un parell de burins i tres espits, passat aquest tram cal ascendir en diagonal a la dreta per anar a cercar la reunió sota d’una petita cova, aquesta tirada abans es feia en artificial i ara s’ha forçat en lliure, la graduació que he trobat és de 6a amb algun  Ao.


La tercera la fa el Jordi, surt de la reunió en direcció a la vauma i abans pot assegurar el tram amb un alien petit, a la vauma hi ha un burí i sobre un espit amb un ring però aquest està torçat avall com si hagués rebut més d’una caiguda i millor no forçar-lo, per la dreta hi ha una sortida força compromesa al principi però que va perdent verticalitat a mida que s’acosta a la reunió. El tram per superar la petita vauma és el que presenta major compromís i té una dificultat de cinquè superior.


Una vegada tots a la reunió decidim que fer, diuen que la via original no té assegurances i que tothom surt per la línea d’espits que hi ha sobre la reunió, per tant no ens ho pensem i enfilo amunt, primer amb un parell de Ao per sortir ràpidament a placa , ja fins el cim . Aquesta tirada deu tenir una dificultat de Ao i cinquè superior, en lliure sembla que hi ha possibilitats però no per nosaltres.


Una vegada al cim , dos ràpels i a terra, ens espera un bon vermut per acabar d’arrodonir la matinal.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. La Lucky-Jom millor a l'estiu..jejeje deuria fer-hi força fred! com dieu és molt poc mantinguda i amb força trams de trancisió...ara, enhorabona per la Cerdà! 6a mantingut amb burins tètrics...quina por!

    ResponElimina
  2. Hola Jaume, primer de tot molt Bones Festes i millor 2014.
    Referent a la Lucky Jom la veritat, si no feia vent bé, però les reunions que eren cara Nord deu ni do el fred que feia. La via llastima de les tirades matojeras si no seria força bonica.
    La Cerda de la Bessona, va sortir de rebot el diumenge, la primera tirada força obligada d'apretar el culet per la por i la resta agraïda.
    ET desiyjo un molt bon 2014 ja que d'aquest 2013 poc més podem fer.
    J. ESTRUCH

    ResponElimina