DIMECRES , 18 DE
DESEMBRE
Avui és el darrer
dimecres que puc sortir aquest any i amb el Guillem volem aprofitar-ho. Per
canviar de registre decidim anar a Ager però no tenim clar quina via fer, de
fet, porto un munt de ressenyes perquè el Guillem pugui escollir la que li faci
més gracia i aprofitem la parada per esmorzar a Bellcaire per decidir-ho.
El Guillem comença a
separar les ressenyes de vies per ordre de preferències i finalment es decideix
per anar als Puntals, concretament a la via “Paraisos Fiscales”.
A les 10,30 estem
aparcats sota la canal de Xurulla on deixem el cotxe i ens preparem per fer la
curta però intensa aproximació fins al peu de paret.
Mentre ens preparem
per començar la via, sentim el motor d’un camió que ve per la pista (és un
camió 4 eixos que va per la pista en direcció a Terradets) dic això per la gent
que aparquem el cotxe al costat de la pista, compte on deixeu el cotxe!!. Passen
camions de gran tonatge.
El Guillem demana fer
la primera i com que és la més difícil, no dubto en acceptar. La tirada esta
ben assegurada i amb algun pas força tècnic , el tram de 6b és obligat i
sobretot la sortida m’ha costat força, el tram posterior, de cinquè
superior és força compromès fins arribar
al pitó. La tirada té 50 metres i la reunió esta situada en una feixa, just al
costat d’un gran bloc.
La segona és de
tràmit, un tram de 5 metres verticals però amb una sabina llaçada i un camelot
que pots posar-hi, esta ben protegida, la resta caminant fins el peu del
següent tram. En aquesta reunió tan sols hi ha un pitó però es pot reforçar amb
camelots.
La tercera comença
com la via Stae però aviat deixa la fissura per desviar-se a la dreta per una
placa que fa un seguit de ressalts, un d’ells una mica més difícil que la
resta, hi ha aire entre les assegurances, la dificultat del tram és de 6a
concentrat en un petit tram.
La quarta és la
tirada!! de la via, val la pena fer la via tan sols per la primera tirada i per
aquesta. Comença anant a cercar una fissura ample, on hi ha un pitó però no he
sabut veure’l i he posat un camelot, als pocs metres cal deixar la fissura per
endinsar-se en la placa de l’esquerra per un flanqueig ben assegurat, més
impressionant que no pas difícil, a partir d’aquí ascensió en diagonal fins un arbre i una rapissa, aquí estem davant
d’una placa súper compacte i
impressionant.
Per sortir de la
comoditat de la rapissa hi ha un pont de roca que és millor no posar per evitar
el fregament, ara tan sols resten uns 15
metres molt i molt bonics i estètics, on la col·locació del cos i els peus és fonamental per anar progressant, hi ha les
assegurances justes per obligar-te a fer
els moviments, però es pot protegir al gust, aquest tram està graduat de 6a+.
La cinquena surt
recte sobre la reunió amb un passatge desplomat per ajeure’s ràpidament,
desprès cal seguir el fil de l’aresta fins la reunió. Total, 35 metres de quart
grau amb un passatge de cinquè més al començar la tirada.
La sisena és de
tràmit, primer cal caminar uns 25 metres fins el peu del mur final, un parell
de metres per sobre hi ha un pitó que marca l’itinerari i protegeix el pas
difícil de la tirada i ja sense dificultats fins la reunió del cim.
La baixada la fem per
la canal de la Xurulla fins el cotxe.
Via que val molt la
pena, sobretot per la primera i quarta tirada, la resta són pur tràmit per fer
cim i enllaçar les tirades
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada