Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 20 de desembre de 2013

VIA PARAÌSOS FISCALES

DIMECRES , 18 DE DESEMBRE

Avui és el darrer dimecres que puc sortir aquest any i amb el Guillem volem aprofitar-ho. Per canviar de registre decidim anar a Ager però no tenim clar quina via fer, de fet, porto un munt de ressenyes perquè el Guillem pugui escollir la que li faci més gracia i aprofitem la parada per esmorzar a Bellcaire per decidir-ho.
El Guillem comença a separar les ressenyes de vies per ordre de preferències i finalment es decideix per anar als Puntals, concretament a la via “Paraisos Fiscales”.


A les 10,30 estem aparcats sota la canal de Xurulla on deixem el cotxe i ens preparem per fer la curta però intensa aproximació fins al peu de paret.
Mentre ens preparem per començar la via, sentim el motor d’un camió que ve per la pista (és un camió 4 eixos que va per la pista en direcció a Terradets) dic això per la gent que aparquem el cotxe al costat de la pista, compte on deixeu el cotxe!!. Passen camions de gran tonatge.


El Guillem demana fer la primera i com que és la més difícil, no dubto en acceptar. La tirada esta ben assegurada i amb algun pas força tècnic , el tram de 6b és obligat i sobretot la sortida m’ha costat força, el tram posterior, de cinquè superior  és força compromès fins arribar al pitó. La tirada té 50 metres i la reunió esta situada en una feixa, just al costat d’un gran bloc.


La segona és de tràmit, un tram de 5 metres verticals però amb una sabina llaçada i un camelot que pots posar-hi, esta ben protegida, la resta caminant fins el peu del següent tram. En aquesta reunió tan sols hi ha un pitó però es pot reforçar amb camelots.


La tercera comença com la via Stae però aviat deixa la fissura per desviar-se a la dreta per una placa que fa un seguit de ressalts, un d’ells una mica més difícil que la resta, hi ha aire entre les assegurances, la dificultat del tram és de 6a concentrat en un petit tram.


La quarta és la tirada!! de la via, val la pena fer la via tan sols per la primera tirada i per aquesta. Comença anant a cercar una fissura ample, on hi ha un pitó però no he sabut veure’l i he posat un camelot, als pocs metres cal deixar la fissura per endinsar-se en la placa de l’esquerra per un flanqueig ben assegurat, més impressionant que no pas difícil, a partir d’aquí ascensió en diagonal  fins un arbre i una rapissa, aquí estem davant d’una placa súper compacte  i impressionant.
Per sortir de la comoditat de la rapissa hi ha un pont de roca que és millor no posar per evitar el fregament,  ara tan sols resten uns 15 metres molt i molt bonics i estètics, on la col·locació del cos i els peus  és fonamental per anar progressant, hi ha les assegurances justes  per obligar-te a fer els moviments, però es pot protegir al gust, aquest tram està graduat de 6a+.


La cinquena surt recte sobre la reunió amb un passatge desplomat per ajeure’s ràpidament, desprès cal seguir el fil de l’aresta fins la reunió. Total, 35 metres de quart grau amb un passatge de cinquè més al començar la tirada.


La sisena és de tràmit, primer cal caminar uns 25 metres fins el peu del mur final, un parell de metres per sobre hi ha un pitó que marca l’itinerari i protegeix el pas difícil de la tirada i ja sense dificultats fins la reunió del cim.


La baixada la fem per la canal de la Xurulla fins el cotxe.

Via que val molt la pena, sobretot per la primera i quarta tirada, la resta són pur tràmit per fer cim i enllaçar les tirades

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada