DISSABTE, 30 DE NOVEMBRE
Avui tornem a
Vilanova com per reforçar el que dèiem la darrera setmana, que aquest petit
recó és el nostre refugi quan fa fred . Però avui anem amb una idea
determinada, de la que sóc responsable jo. Vaig enganyar al Visa per anar a fer
una via de la qual quasi no tenim informació ni he sabut trobar-la per Internet.
Un dia fullejant el
llibre de ressenyes del bar Cirera vaig veure una ressenya d’una via que sortia
just a la dreta de la Joan Freixenet amb uns graus força interessants. Poc
temps després, no recordo on vaig trobar-la, una altre ressenya, més clara que
l’anterior, ratificava els graus i el recorregut. Per molt que he continuat
cercant-la no l’he pogut tornar a trobar i tan sols tenim la foto de l’ itinerari
. És la via Rosa del Sur.
Sortim d’ Esparreguera
a les 7, 30 per tal d’anar tranquils i
poder esmorzar, no sabem si podrem fer res perquè el temps és molt dolent i les
previsions no són bones; de fet estem per sota dels zero graus i així no tenim
pas ganes d’escalar, però de totes formes pugem fins a la paret; no és la primera
vegada que el temps ens dóna una sorpresa.
Pugem fins el peu de
la paret i el temps en regala un dia meravellós, hem tingut sort!!. Ara són les
10, 45 i el Josep comença a enfilar-se, no comencem per on comença la via atès
que hem pujat per l’altre costat d’esperó i estem al lloc on comença la via
Tarrega, per tant ens hem saltat els primers 15 metres de via.
El Josep fa reunió en
un parabolt que deu pertànyer a la segona tirada i el reforça amb un camelot,
però prefereix això que quedar-se a l’ombra i passar fred, aquests primers
metres han estat fàcils i entre arbres.
La segona em toca a
mi, la tirada és maca amb una dificultat màxima de cinquè superior en algun pas,
però la tònica general és de cinquè. Hem trobat poques assegurances (amb molt
d’aire entre elles), tal com ens agrada a nosaltres per poder així reforçar a
gust la tirada .Si cal trobar-hi una pega a la tirada és a la roca, no gaire bona i encara plena de
sorreta.
La tercera sembla la
tirada clau de la via, les assegurances segueixen amb la mateixa tònica, bàsicament
per assenyalar l’ itinerari i cal protegir-la al gust, el tram més difícil és
poc abans d’entrar a la reunió amb un mur molt vertical que ja abans de
començar la tirada et crida l’atenció, la dificultat de la tirada és de 6a +.
La següent tirada ,
seria la més difícil si féssim el grau que marca, però com no és el cas, cal
rebaixar les dificultats fent invents, comença amb un parell de moviments bonics
per agafar un pont de roca, seguidament cal posar un camelot en un forat per
poder arribar al primer parabolt, els següents passos són de força (Ao) i peus
a les bagues (A1) fins un punt on cal deixar la seguretat de l’artificial per
sortir a la dreta. Aquest pas m’ha costat molt perquè no hi ha preses de mà i
cal superar-se amb equilibri, seguidament venen uns 5 ó 6 metres que cal fer en
lliure difícil fins sota un altre sostre, un parell de passatges més
d’artificial i una sortida a la dreta força estranya. La reunió queda uns tres
metres per sobre d’aquest passatge, personalment a aquesta tirada li posaria
una dificultat de 6a+ i Ae .
La cinquena és la
tirada més fluixa de la via, tot i així no val desmerèixer-la, comença amb un
tram molt vertical per anar a cercar un parabolt uns 6 metres més amunt, és bo
reforçar aquest tram, una vegada superat el parabolt ja és molt fàcil fins la
reunió. El primer tram hem trobat una dificultat de cinquè i la resta molt més
fàcil.
La sisena comença fàcil
però perdedora, fins que no veus un parabolt que t’indica el lloc per on pujar,
a continuació cal anar a cercar una fissura que comença just sobre un desplom i
que és la part més difícil de la tirada. Aquest tram és difícil de protegir i
cal anar amb seguretat fins que no arribes a un pitó, per protegir el tram he
col·locat un micro amb no gaires garanties, superat el pitó la fissura permet
autoprotegir-se amb comoditat, la tirada segueix amb un tram vertical i una
apretada final per superar un desplom molt marcat, desprès fàcil fins la feixa
on fem reunió. A la tirada li donaria una dificultat global de 6a+ sobretot pel
fet que cal protegir els passatges just abans de fer els trams més difícils.
La setena puja per un
díedre fàcil ja fins el cim.
La via és rapida, hem
trigat tres hores i mitja sense correr i ens ha agradat molt.
J. ESTRUCH
Enhorabona, quin grau i amés posant catxatrros! AQ la penúltima foto la corda cau a plom, impresionant!
ResponEliminaHola Jaume, moltes gràcies.
EliminaLa foto enganya, en aquest tram hi ha dos parabolts i un flotant que vaig posar, però estan en linia i no es veuen. No tinc el "coco" per aquestes bestises. No obstant cal treballar-se la tirada. Els aperturistes van donar-li 6a però jo crec que li donaria mig punt més, pel tema de reforçar.
Salutacions i bones escaldes, que tu tampoc pares
J. ESTRUCH