Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 5 de desembre de 2013

UN GRAN DIA + GUTIERREZ LO PUTO AMO

DIMECRES, 04 DE DESEMBRE

Amb els dies de fred que està fent darrerament, cal cercar llocs amb caloreta garantida i aquest dimecres no té perquè ser menys. Avui surto amb el Guillem ja que el Visa prefereix descansar i decidim anar a Abella de la Conca on darrerament s’han obert vies noves.
Aprofito també per ensenyar-li zones d’escalada on pugui anar amb els seus companys  gaudint de roca molt bona i a més practicar la col·locació de trastos.


Escollim anar al sector de roca Vilella on encara hi ha dues o tres vies que no he fet i el primer objectiu el centrem en la via “Gutierrez, lo puto amo”.
Ens juguem la primera tirada a sorts i li toca al Guillem començar una primera tirada que d’entrada presenta un passatge vertical i elegant però que després va perdent glamour fins la reunió situada 45 metres més amunt. La dificultat és de cinquè grau.
Mentre el Guillem puja arriben dos escaladors que resulten ser en Cespedes i en Bellmunt que volen fer la mateixa via però que al veure-la ocupada decideixen entrar per la via “lo gall pinto”.


La segona comença com un rostoll en diagonal a la dreta per anar a cercar un díedre molt marcat, al principi aquest díedre és fàcil per complicar-se al final. La dificultat de la tirada és de cinquè amb un parell de moviments un pel més difícils. La ressenya marca 6a però crec que no és tan difícil.


La tercera és un veritable rostoll amb majúscules , i tan sols serveix d’excusa per anar a cercar la darrera tirada.


La quarta tirada puja pel vell mig d’una placa molt fissurada, presenta les assegurances justes i és una meravella de tirada amb una dificultat de cinquè que et permet gaudir al màxim de la roca, jo he fet reunió  (amb camelots) just al acabar la placa per poder fer fotos al Guillem atès que si la faig a dalt del cim em perdré tota la perspectiva i no tindrem cap foto per posar al blog.
La cinquena tirada és fàcil fins el cim .


Personalment va agradar-me molt més la via “ lo gall pinto” ,però cal reconèixer que la placa de la quarta tirada és molt interessant i es mereix una visita.
La baixada la fem per darrera fent una petita desgrimpada fins el coll, on decidim fer una altre via per acabar d’arrodonir el dia i fer més metres. Tenim tres opcions més de vies que no he fet, la via Aberroncho, la via de l’Aresta i la via Un gran dia que crec va ésser la pionera del sector.


Ens decidim per la darrera i en un tres i no res ja estic esgarrapant pedra per l’aresta, no hi ha res i cal posar assegurances flotants al gust però com que no fa gaire temps vaig fer la via Juanjo Garra no em costa gens seguir l’itinerari amb millor roca. La reunió la faig uns metres per sobre i a l’esquerra de l’altra  via, just al fil de l’aresta i sobre un gendarme. Aquesta tirada té 55 metres i una dificultat màxima de cinquè grau.


La segona segueix la mateixa tònica, amb 55 metres cal seguir l’aresta per cercar el millor itinerari i trobarem un parell de ponts de coca i un pitó. La dificultat és igual que l’anterior però té alguns passatges molt més bonics i estètics.
La tercera és molt similar a la primera, la roca comença a perdre verticalitat i cal mirar els blocs on t’agafes però la progressió és agradable fins el cim. La dificultat baixa una mica. El descens el fem amb ràpel per la vessant oposada.
Mentre recollim el material que hem deixat a peu de via , veiem als companys que baixen vers el cotxe i ens afanyem per anar darrera d’ells i poder acomiadar-nos.


L’anècdota del dia va passar al acomiadar-nos, que un “senyor” es va presentar com a “salvador” de les aus que viuen per la zona i en va fer una retòrica sobre la diversitat d’aus que hi ha i la prohibició d’escalar a la zona. Resulta que ha muntat un negoci d’observació d’ aus i els escaladors li han xafat la guitarra.
Nosaltres li hem proposat que informi dels llocs on hi ha nius i l’època de nidificacions i per regla general els escaladors en saber-ho restringeixen l’escalada en època de cria (de fet, al bar  edelweis d’ Isona, on hi ha ressenyes, en algunes hem vist ressenyada l’època en la que és millor no escalar-hi). Li hem explicat que estem acostumats a complir amb les restriccions i hem posat com exemple, Montserrat o Vilanova de Meià.
No s’ha avingut a raonaments dient que no es pot escalar perquè trenquem el microcosmos de la comunitat i ha marxat emprenyat. Total, a tot arreu hi ha talibans que veuen com a única i exigible, tan sols la seva realitat.


J. ESTRUCH

1 comentari:

  1. Hola Visas, he llegit amb atencio la teva piulada i reconforta saber que hi ha gent que volta per tot arreu i que li agrada opinar sobre les vies que s'obren "por ahí" i m'agrada encara mes que opinin sincerament sobre el grau de satisfaccio de les mateixes, aixo es bo per a tota la comunitat. Per poder opinar s,han de fer.
    Per un altra banda veig que t,has trobat amb el personatge que alguns voldriem coneixer per dir-li unes quantes coses referents al us del medi natural i a la percepcio del mateix. Si entres al nostre Bloc , en la etiqueta InfoGall, podras vere un escrit que ens van enviar i que es parla del tema , no se si es la mateixa persona que tu vas trobar pero no m'extranyaria gens. Lo que si que m'agradaria molt es que m'en poguessis fer cinc centims mes sobre el apartat , on dius que hi te un observatori montat i que cobra per fer-lo anar. Caldria saber, si es aixi (lo de cobrar) si paga llicencia d'activitas i si te permisos per fer-ho. No mes per tocar els collons a aquestos pseudopuristes que es pensen, amb defensa del medi, que son els amos de la veritat absoluta. Una abraçada i a vere si un dia ens coneixem.
    LO SERGI

    ResponElimina