Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 16 de desembre de 2013

VIA DE LES NENES

DIUMENGE, 15 DE DESEMBRE

Un altre cap de setmana a cercar el sol i el bon temps, però aquesta setmana si que marxem ben aviat, no sigui que ens passi el mateix que la setmana passada.
Sortim d’Esparreguera a les 7, 30 i a les nou ja estem a Cal Cirera on no hi ha escaladors, tan sols una colla de caçadors. Sortim del bar per anar al prat on volem aparcar el cotxe, la via queda a la part esquerra de la paret i per tant ens va millor deixar el cotxe en aquest indret.
Portem un objectiu molt decidit, tot i que és una mica arriscat, estem en la època amb menys hores de llum i el sol desapareix de la paret a les 5. Per tant caldrà no entretenir-nos si no volem passar fred i que se’ns faci de nit a la paret.


El nostre objectiu és la via de les "nenes", fa molts dies que li tenim l’ull posat i per fi, avui és el dia.
A les 10, 30 estem a peu de paret però no veiem clar on comença, i això que la tenim més que mirada, per sort uns companys que van a la Montse Pueyo ens orienten (estem sota de la Bàmbol, un altre dels nostres propers objectius) i ens cal flanquejar uns 100 metres més a la dreta.
Per fi a les onze estem a peu de via i el Visa comença l’escalada, no sense abans donar-me un ensurt. S’ha deixat l’assegurador i estem en un lapsus de  deixar l’escalada per un altre dia, però com tenim més moral que l’alcoyano, decidim pujar  i que sigui el que deu vulgui, al primer l’assegurarem amb el meu “alpine up “ i al segon amb un prússic. Esperem que no ens calgui abandonar perquè fer-ho pot esdevenir tot un problema.


La primera tirada té una roca tirant a lletja, per sort hi ha quatre parabols que ens donen moral (creiem que no trobaríem res de material modern) comença amb un cinquè grau i després ens calen fer tres  passos de Ao. L’entrada a la reunió és per una feixa. La tirada té uns 35 metres.


La segona en lo que fa referència a la roca segueix igual però d’entrada la dificultat és menor, uns cinc metres per sobre la reunió n’hi ha una altre, que ens saltem i pujo en diagonal ascendent a la dreta fins el fons  d’un díedre. Aquí em cal posar un micro, atès que no hi ha res a la tirada i el tram següent és delicat (rellisca com el marbre) . Hi ha un punt on la gent ha picat amb el martell la roca per fer-la aspre però tot i així segueix patinant. Al fons del díedre hi ha un pitó que aprofito per fer-hi un dulfer i arribar a la primera expansió del artificial, tres passos i ja estic a la reunió.
La reunió està just al fil d’un bloc desenganxat de la paret, un veritable niu d’àligues amb visió panoràmica sobre les dues primeres tirades.


La tercera li toca al Josep, en aquesta tirada hi trobem un mostrari de tots els estris que s’utilitzaven al obrir les vies, hi ha pitons, pitonisses de burí i algun espit que t’alegra la vista al veure’l. El Josep ha fet reunió a la primera que ha trobat, aquesta reunió pertany a la via “ultima alternativa” però ha fet bé, perquè jo al fer la següent he vist la reunió que l’esperava i deu ni do, la por que haguéssim passat, tan sols hi ha dos burins i és completament penjada. La tirada és treballada i incòmode  de fer i cal esforçar-se de valent. El Josep ha resolt la tirada sense clavar, tan sols  amb el seu art per posar ganxos i la seva capacitat de fer sortides en lliure, entre assegurança i assegurança.


La quarta em toca a mi i he estat temptat de dir-li si volia fer-la ell, però la sort és la sort i si m’ha tocat a mi, que hi farem,- a pringar!!. Primer faig els 4 ó 5 passos d’artificial que no ha fet ell, fins la reunió i ara em ve l’os de la via, surto a l’esquerra en horitzontal per anar a cercar un pitó que només de veure’l espanta, (mig sortit, vell i recargolat cap a vall, com si hagués aguantat un munt de saques) per arribar-hi he posat un camelot que ha quedat molt bé. La roca ja ha canviat, estic en una zona de gotes d’aigua i la progressió és bona, fins un altre clau i ara ve quan el maten, no hi ha res fins un díedre situat uns 10 metres a l’esquerra, entremig, un sostre molt tètric que cal flanquejar per sota i amb molt poques possibilitats de protegir- lo. 



Pujo fins el sostre i intento posar-hi un camelot , però a la primera sacsejada de comprovació  trenco la roca i desisteixo. En el seu lloc llaço una farigola, més per moral que no pas per seguretat i començo la travessia que em porta fins el díedre amb un burí salvador, superar aquest pas un camelot em dóna moral per fer els darrers deu metres fins la reunió que hi ha a la feixa. Tirada molt compromesa i de fer treballar el “coco” , la dificultat és molt mantinguda amb 6a.



La reunió tampoc és cap meravella , un burí, una sabina i un camelot que he posat jo, però almenys en aquesta puc asseure’m i descansar .


Sembla que segons la ressenya aquí s’acaben les grans dificultats, però d’això, res de res, la següent tirada graduada de cinquè superior comença força vertical i el primer burí està a 6 ó 7 metres del terra, per sort hi ha molt bona presa. Desprès cal seguir la paret dreta d’un díedre molt vertical amb molt poques assegurances , dos pitons, però un d’ells al tocar-lo el Josep decideix fugir i ara tan sols n’hi ha un i el Josep ha patit un esglai al trobar-se’l a les mans sense haver fet cap força.



Aquesta tirada tot i estar graduada de cinquè superior no li faria cap mal si li donessin un 6a, atesa la manca d’assegurances i la continuïtat del recorregut. El Josep ha trobat una reunió però les ressenyes diuen que n’hi ha una altre uns cinc metres més amunt i que és millor i decideix seguir. Aquesta vegada ha fallat, tot i ser les dues dolentes (sols 2 burins) la primera era més còmoda i fàcil de reforçar.


La sisena em toca a mi, amb els metres de més que ha fet el Josep aquesta és curta, uns vint- i –cinc metres amb la dificultat no gaire alta però amb una roca pèssima, cal progressar amb cura si no volem apedregar al company que queda just a sota. La reunió la faig amb cinc burins que hi ha al terra tot i que uns quatre metres més amunt hi ha la reunió amb parabolts de una via veïna, però el burins fan bona pinta i puc triangular bé la reunió.


La setena ens presenta un dilema, pujar per la via original o seguir una línia de parabolts pintats de vermell molt llaminers un xic a la dreta, després de la por que hem passat el més assenyat seria agafar els parabolts (hi ha moltes cordades que ho fan) però nosaltres som molt capçuts i decidim seguir la línia original o sigui que agafem una línia en diagonal a l’esquerra amb algun burí i algun pitó, diuen les males llengües que és cinquè, bé, ho deixarem així si volen, però a mi m’ha costat un munt mantenir l’equilibri en algun passatge.


La vuitena , no té història, a no ser que donem rellevància a que no hi ha cap assegurança i la roca és estranya, he arribat al cim amb uns trenta cinc  metres i una dificultat de quart grau, això si, sense cap protecció bona.
A les 16, 30 estem al cim, ja amb el sol en ple declivi, ens caldrà afanyar-nos si no volem passar fred. Aquí, quan el sol es pon, les temperatures cauen en picat.


La via ha resultat interessant, més dura del que diuen les ressenyes. Pel nostre parer,  caldria reforçar les reunions encara que les tirades es deixin com estan. La via no perdria  interès i la seguretat estaria garantida.

J. ESTRUCH

4 comentaris:

  1. ep, l'últim llarg original surt recte. Nosaltres hi vam ser divendres. Molt bona via i sense tan drama com tot això. El que anomaneu compromès del tercer llarg, i que hem llegit por ai també, a nosaltres no ens ho va semblar, i no anem gens sobrat.. però en fi, al gust! Què vau fer amb el clau que us va quedar a les mans? a mi no se'm va moure res, i els comprovo en general, ja veus! i tots dos claus són importants per assegurar la tirada on més tira
    edu

    ResponElimina
  2. Hi ha vies que de vegades vas amb el pas canviat . A més les percepcions de tot subjectives, gairebé segur es distorsionen amb l'edat...
    De totes maneres molt bona via.
    Felicitats per la vostra pujada de divendres.

    ResponElimina
  3. si si, la subjectivitat és part de l'encant! sino tindríem menys espai de descoberta... entenc que el cla que us va quedar a les mans no el vau repicar .. felicitats a vosaltres per aquest esperit de descoberta que encara us acompanya, i endavant amb la bàmbol! nosaltres la vam intentar l'any passat el dia que estaveu fent la factor 2.. aquell dia anàvem tard i quan vam arribar al cotxe ja havia arribat la plua-neu, vosaltres ja havieu fet. El que vam fer ho recordo difícil, xo tb pq no portàvem claus

    ResponElimina
  4. El clau es va sortir en posar la cinta anant de primer.
    L'ensurt va ser considerable ja que l'altre clau s'estava 5 m. més avall, després de respirar fons, vaig pujar una mica i vaig posar primer un micro a la fissura i després un Camalot a la placa de la dreta.
    El martell (només duiem un, per a la tercera tirada) estava a la motxilla avall a la reunió ...

    Espero puguem veure'ns per ací, la setmana passada vam coincidir al teu company de quan vas anar a la Factor 2, al bar del Cirera.

    salutacions

    josep.

    ResponElimina