Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 10 de desembre de 2013

VIA MONTSE PUEYO

DIUMENGE , 08 DE DESEMBRE
Torna a tocar Vilanova,  és que el Josep no se’n cansa mai!!. Avui teníem que sortir a les 7, 30 com sempre, però per coses del destí vaig anar-me’n a dormir amb el xip de les vuit del matí i el Josep s’ha passat mitja hora esperant-me amb el conseqüent retard en tota la nostra programació.
Una vegada a cal Cirera ens replantegem els nostres objectius , que no podran ser els inicialment pensats, si no volem tornar a casa de nit. Negociem possibles alternatives, el Josep vol repetir les Rampes Invertides i jo li proposo fer una via que no hem fet, la Montse Pueyo. No és tant interessant com la que proposa ell però és una clàssica de la paret i com a tal cal fer-la.


No per les meves dots de convicció, si no més aviat com una concessió, la propera vegada em tocarà pringar a mi, guanyo la partida i anem  a la meva proposta.


La via comença a l’esquerra de la Sueños de Quinfer amb la que comparteix algun tram. La primera tirada és més fàcil que la seva veïna i podem fer reunió al mateix lloc o sota, com que a la reunió de los Sueños de Quinfer hi ha gent ens quedem sota, que és la reunió de la via. Aquesta tirada té 35 metres amb una dificultat de cinquè grau, tan sols ens ha calgut reforçar-la amb un camelot poc abans d’entrar a la reunió.


La segona igual que la seva veïna va cercar el punt feble de la línia de sostres que tenim por sobre però en lloc de flanquejar a la dreta just per sobre d’aquests, segueix la fissura fins un arbre, una vegada al arbre cal sortir a la dreta per anar a cercar una reunió amb un parabolt i un burí que m’ha semblat poc segura i he decidit seguir fins la feixa de més amunt, aquest tram està compartit per la via Sueños de Quinfer i és força tècnic amb una dificultat de 6a.
Aquí atrapem al segon de la cordada que esta fent la via veïna i podem conversar mentre assegurem als companys respectius.


El Visa comença la tercera tirada que ha priori és la més difícil, cal pujar pel díedre fins arribar a una sabina molt gran que hi ha uns deu metres més amunt i d’allà sortir en flanqueig a l’esquerra fins arribar a un desplom quasi equipat, nosaltres hem fet 2 passos de Ao sobretot a la sortida del desplom on hi ha un cordino que et soluciona la papereta. La tirada té una dificultat de cinquè més sobretot a partir de la sabina i gracies a que esta ben assegurada, si no seria molt més. La sortida del desplom és lleig i terròs


La quarta comença suau per una placa amb gotes d’aigua però aviat creua la fissura que ratlla la paret per col·locar-te a la paret de la dreta, aquest tram és molt  “matojero” però una vegada agafes la placa esdevé una escalada molt i molt bonica amb un grau que no supera el cinquè però amb tan sols un parabolt en 20 metres, hi ha una reunió inter mitja que no he fet


La cinquena té un aspecte tètric, ja comences fen un flanqueig a l’esquerra sobre terra fins arribar a la fissura, per aquest punt seria interessant portar un camelot gran, més o menys el quatre, perquè més petits no queden bé. Cal pujar amb encastament fins una sabina i aquí ve la part pitjor de la tirada, amb diagonal a la dreta cal anar superant trams plens de terra i herbes on és molt difícil agafar-se, la dificultat no és molt gran però cal progressar amb molta atenció. Jo, que era a la reunió de sota he quedat completament ple de terra i  pedretes.


La sisena és més fàcil, uns quinze metres molt descompostos per arribar a la carena cimera.
Una clàssica de la paret que algun dia teníem que fer. Una vegada a casa i repassant ressenyes he vist que la via és obra dels companys Asin i Mompel,  l’any 81 i ha estat  restaurada pels mateixos a principis d’aquest any, felicitats per la via , llàstima no poder evitar els trams herbosos.

JOSEP ESTRUCH

3 comentaris:

  1. Ei Josep gràcies per la repetició, però la lògica va buscant el díedre, en aquella època és començaven a atacar les plaques obrint-les per dalt.

    ResponElimina
  2. Enhorabona ! vau fent feina per aquí, aviat no us en quedaran! aquesta la tinc a la llista però abans hi tinc la Plastelina del mateix autor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Jaume,
      Les dues són interessants, però em va agradar més la Pastelina

      J. Estruch

      Elimina