VIA DEL QUATRE

DISSABTE, 22 DE FEBRER

He passat un parell de setmanes amb el company “missing” per culpa de la costellada que va patir al baixar de la ferrada “Cagate lorito” i avui tornem a escalar junts, recuperant antigues costums, començant per la més recurrent , tornar a escalar a Vilanova de Meià,  el Josep és un autèntic enamorat del lloc.

Fa molt de temps que tenim el propòsit de fer totes les vies de la Paret dels Arcs que estiguin dins les nostres possibilitats i poc a poc ho anem aconseguint, però encara en queden, i avui intentarem fer-ne una altre, el nostre objectiu és la via “del Quatre”.

Sortim a les 7 d’Esparreguera i a les 8, 30 estem a Cal Cirera , encara fa fred però el cel sense una boira en diu que si no la fem no podrem donar l’excusa del mal temps, tot sembla indicar que podríem inclús passar calor a la paret.

Mentre esmorzem arriben uns companys del Maresme que també s’han acostat a Vilanova per aprofitar aquest bon temps, ells porten un altre objectiu, la “Migranya profunda”.

A les 10, 30.estem a peu de via i ja preparats per començar l’escalada que com sempre comença el Josep.

La primera tirada comença per una fissura en diagonal a l’esquerra que seguirem fins arribar al creuament amb una altre que va en sentit contrari , d’esquerra a dreta i que ens durà fins la reunió. El tram més difícil està poc abans del creuament, el pas està protegit per un parabolt però nosaltres hi hem posat un micro poc abans d’arribar-hi. Just en el creuament de les fissures hi ha un pitó on cal posar-hi un cordino però és molt difícil de filar-ho i nosaltres hem posat un ganxo pel forat. Aquest tram està graduat de 6b i la resta de cinquè.

La segona tirada és la que dóna nom a la via, el traçat fa un quatre molt marcat i cal anar en compte com assegurar la tirada si no vols arribar a la reunió tibant de les cordes com un burro.

Surto de la reunió en diagonal a la dreta per un terreny no gaire agradable a la vista tot i que està força sanejat, dos parabolts et deixen en un díedre amb una bona fissura però que rellisca molt, aquí he posat un micro per assegurar la jugada d’arribar a un altre parabolt que hi ha sota la fissura que formen el díedre i el sostre. Per arribar al següent parabolt cal flanquejar per sota el sostre per una placa que rellisca molt on he pogut posar un camelot petit a la fissura del sostre, tot i que feia por, perquè una de les pedres és saltarina, encara que no cau, i menys amb el camelot que la pressiona. Una vegada a la punta del sostre cal fer un pas llarg a una aresta que hi ha a l’esquerra, ja fora del sostre i enfilar per un díedre assegurat per dos parabolts encara que aquests estan força més amunt, una vegada superats els trams difícils. A la sortida del sostre he posat un micro.

L’ entrada a la reunió és fàcil però molt espectacular, aquesta reunió em recorda la segona reunió de la via “de les nenes”. La tirada  per qui pugui fer-la neta està graduada de (6c +), per nosaltres, els mortals, crec que hem fet  6a intercalant- hi  algun pas de Ae.

La tercera sembla més fàcil, està graduada de cinquè superior però la seva major dificultat és el “ coco”, hi ha molt poques assegurances i ja d’entrada et jugues una caiguda de pel·lícula, cal anar força a la dreta per superar una panxeta que hi ha sobre la reunió per retornar a la vertical una vegada superada, en aquest tram no hi ha assegurances, desprès hem anat trobant algun pitó que ens indicava el camí a seguir, la reunió l’ hem fet juntament amb la via veïna, “la Chica del Martini”

La quarta torna a fer la reunió compartida (si vols estar còmode i ben assegurat) amb la “Chica del Martini” però en lloc de seguir el mateix recorregut que aquesta , recta com el canó d’una escopeta, segueix  un camí més natural i lògic, surt en diagonal a l’esquerra per superar el tram de mur vertical per un lloc més curt i endinsar-se per un díedre fins la feixa on hi ha la reunió, una vegada allà ressegueix la feixa vers la dreta fins la reunió. A mitja tirada, hi ha un punt on hi ha dos burins  per fer reunió i una vegada a la feixa també, però tres metres a la dreta hi ha la reunió de la “Chica del Martini” més complerta que val la pena aprofitar. 

La dificultat del llarg és de 6a+ concentrat en el tram de mur vertical, hi ha un parabolt i es pot reforçar amb un camelot a un forat que t’ajuda a sortir en el pas més obligat de la tirada, (cal posar els peus sobre herba que no et dóna gens de seguretat).

La cinquena se’ns ha atragantat, el primer tram és com la tercera, millor no caure, desprès trobes un pitó i un burí sense plaqueta, en aquest punt cal treballar molt el coco, tens a dos metres a la dreta, els parabolts de la via veïna i a tu et toca anar a l’esquerra a cercar uns blocs que semblen surar sobre la placa, no ens hem atrevit  anar-hi i hem fet la sortida dels covards, a la recerca de la seguretat del parabolt, crec que per aquí la dificultat és molt més gran però tens la seguretat que pots caure sense patir per l’assegurança que et protegeix.

La sisena és una tirada típica de navegació a Vilanova, no hi ha assegurances o al menys no n’he trobat, amb una dificultat de quart grau he pujat fins la darrera reunió de la via “El Señor de los bordillos” que per sort recordava on era, sinó encara estic cercant la reunió en aquell mar de pedra.

A la setena tenim dues opcions, fer recte amunt la darrera tirada del “Señor de los bordillos” (6b obligat, i recordo molt fina), o sortir per la dreta a cercar la darrera tirada de la “Musical exprés” de quart grau, i vist el dia que portem no ho dubtem gens i anem a assegurar la sortida per aquesta darrera opció. A les 15 hores estem a la feixa de sortida preparats per anar a cercar una ben merescuda cervesa.

J. ESTRUCH