Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 26 de juny del 2014

DIRECTA SENGLAR

DISSABTE, 21 DE JUNY
Avui és un dissabte que cal aprofitar, segons el temps hi ha un forat de bon temps entre dos fronts de tempestes, no farà gaire calor i asseguren bon temps. Per tant ideal per anar al Pedraforca sense patir els típics ruixats de mitja tarda.
El nostre objectiu, la darrera descoberta de l’Indi al Pedraforca, la Directa Senglar.


Sortim d’Esparreguera a les set del matí com tenim per costum i ens aturem a Saldes per agafar embranzida amb un bon esmorzar, però com tenim dubtes sobre l’ horari que farem a les 9, 30 hores ja estem al pàrquing que hi ha als peus del Roget.
No som els únics, hi ha una cordada que s’està preparant  i davant el dubte que no coincidim amb la via els preguntem pel seu objectiu, però per sort, ells piquen molt més amunt, el seu objectiu és la via “Pastes de pedra” una via molt potent de la paret Sud.
A les 10, 15 ja tenim localitzat el començament de la via tot i que la ressenya que portem és molt exacta ens costa una mica trobar-la.


El Lluis comença la primera tirada, primer per un díedre i a continuació  superant una placa força vertical, la tirada està graduada de 6a  sobretot en la seva part central, la reunió està en un petit relleix a 40 metres del terra.


La segona em toca a mi, té la mateixa llargària que la primera però la dificultat es concentra en el primer tram, dificultat de cinquè superior, la resta és anar superant petites feixes fins la reunió en una feixa més gran.


La tercera és com la segona, comença per la feixa fàcil fins el peu d’un petit mur on hi ha un passatge “tonto” però ben assegurat, tens l’assegurança a la cintura en el moment crític, desprès baixa de dificultat i acabes caminant fins la reunió, 35 metres i una dificultat de cinquè superior.


La quarta és més curta, comença per una fissura en diagonal a la dreta per arribar fins una canal i desprès cal superar un tram en bavaresa fins la reunió, hi ha dos ponts de roca però nosaltres hem posat un camelot del 3. La tirada té uns 25 metres i una dificultat de cinquè grau. (fotogènica).


La cinquena presenta un díedre que vist de sota sembla amb roca cutre, però una vegada posats, entre que no va pel mateix díedre i que la roca és millor del que sembla, acabes gaudint de la tirada, la llàstima és que la reunió queda just sota la sortida a la feixa i pedra que cau, pedra que toca, el Lluis n’ha tirat tres i totes han anat a parar al meu casc o a la meva esquena. La tirada té una graduació de cinquè superior i és força agraïda.


La tirada sis no té història, és bàsicament un canvi de reunió caminant a la dreta per la feixa fins el peu d’un petit esperó poc marcat.
La setena és fàcil, cal seguir el fil de l’esperó fins el peu d’un mur molt compacte, no té pèrdua.
Estem a la part central de la via i aquesta canvia completament, aquí trobarem roca molt compacta, vertical i amb passatges molt i molt bonics.


La tirada vuitena, comença amb un seguit de passatges d’adherència que poc a poc van adreçan-te vers un díedre que queda a l’esquerra, aquest l’agafem en el seu tram final, el tram de díedre és factible però sortir d’ell ja et fa pujar els colors. Just superat el díedre hi ha un parabolt que és la peça clau de la tirada, He aconseguit xapar-lo però de sortir-ne, res de res. Els següent pas és de flanqueig a l’esquerra sobre un mirall, a més, el següent parabolt ha estat modificat i posat un pam més enllà,(para colmo). L’única sortida que he trobat atenent les meves capacitats, ha estat posar una baga curta al parabolt com si fos un estrep per poder agafar dues fissures verticals que hi ha abans del parabolt següent i d’allà fer un moviment ràpid per xapar, el pas l’he trobat molt difícil, la resta ja es suavitza fins la reunió. L’Indi gradua la tirada de (6c+), però com no tinc aquest grau crec que la dificultat que he fet seria de 6b/A1.


La novena, està graduada de cinquè superior, comença amb un petit flanqueig a l’esquerra per superar una canal herbosa i agafar unes plaques molt compactes, el primer tram és de roca molt franca però el tram final la roca esdevé un pel estranya, però està ben assegurada i es pot reforçar.


La tirada deu és una necessitat, cal travessar una gran feixa fins el peu de l’esperó final, en un principi no saps vers quin esperó anar (hi ha dos esperons amb possibilitats) i cal anar al de l’esquerra fins dos ponts de roca llaçats que senyalen la reunió, 30 metres.


La tirada onze, des de sota no sembla gaire cosa però una vegada dins exigeix força concentració, excepte en els primers 10 o 15 metres on la roca està trencada, la resta, és excel·lent i presenta els canalons típics de la paret sud del Pedra . La dificultat de la tirada és de 6a.


La tirada dotze segueix amb la mateixa tònica, roca excel·lent i canalons a dojo  fins arribar al sostre que superem per l’esquerra amb un passatge molt estrany desprès, fàcil fins la reunió .


La tretzena tirada  és la fi de la via, molt fàcil però sense cap assegurança, 25 metres de canalons amb una dificultat de quart grau.

Són les 16 hores, ens ha costat sis hores, per sort hem encertat en el dia i no hem patit calor ni ens hem mullat, ara tan sols resta fer un PETIT passeig de quasi una hora per tornar al cotxe, per sort el camí una vegada superada la tartera és molt còmode i tranquil.


La via ens ha agradat molt, ben assegurada i amb el graus ajustats.
La cervesa a Saldes no pot faltar com és tradició.

J. ESTRUCH


3 comentaris:

  1. Enhorabona, pel que veig la clau d ela via està en el setè llarg, que jo tampoc faig 6c jajaja

    ResponElimina
  2. Ei la vam fer ahir les teves descripcions ens van anar d conya.
    Felicitats pel blog, x cert una via durilla eh? El 7 llarg tela pero molt guapa tb.
    Salut

    ResponElimina
  3. Ep Josep's, finalment hi vàrem anar ahir, m'ha agradat molt la via tot i que és durilla per mí, i tot i les feixetes tens un bon ambient i algunes reunions prou penjades, sobretot per anar tres.

    ResponElimina