Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 10 de juliol de 2014

COSMOS FACTORY

DIUMENGE, 06 DE JULIOL.
Ja estem en plena canícula tot i que no ho sembla, però a l’hora d’anar a escalar és millor buscar l’ombra no sigui que surti un moment el Sol i et deixi fregit.
Avui per necessitats familiars tenim que quedar-nos per Montserrat, a casa ens esperen al migdia, ara cal mirar les diferents restriccions i cercar la millor opció tenint present tots els condicionants.
El resultat de tot plegat, és proposar-li al Guillem la via  Cosmos Factory , una via que amb el poc temps que porta acabada té molt bona propaganda, vaja, una via recomanable on no patirem gaire la calor si anem ràpids.

                                                              Foto d'en Paco Vargas

A les 9,15 ja estem a peu de via disposats a començar, com que no tenim preferències per cap tirada escollim l’ordre de la cordada amb palets i surt guanyador el Guillem, ell comença el ball,  i  ho fa amb totes les de la llei, la primera tirada és difícil amb preses arrodonides i sorrenques que en cap moment et dóna sensació de seguretat, la dificultat tampoc ajuda gaire, un 6a força potent.


La segona em toca a mi i  poc desprès de sortir de la reunió ja se’m pugen els colors, teòricament tan sols és cinquè, però hi ha un pas que em fa suar de valent, desprès la dificultat baixa i et permet arribar a la reunió amb tranquil·litat.


La tercera és curta però guerrera, hi ha gent que l’ha fet en lliure però nosaltres res de res, la roca no ens ha donat confiança i hem fet tres passos d’Ao i a la sortida, a més del clau que hi ha,  hem posat un camelot. Cal dir que la roca està molt sanejada però tot i així el seu aspecte no és temptador.


La quarta és una tirada magnífica si tens piles alcalines als braços, a la segona assegurança he quedat fos. En aquesta tirada, les assegurances estan prou separades com per obligar-te a fer el passet per sobre de cada una d’elles i fins a mitja tirada la dificultat no baixa gens. L’entrada a la reunió és “cutre” però el passamà instal·lat et treu de qualsevol problema.


Creiem que ja teníem les dificultats fetes, però res de res, el Guillem s’enfronta amb la cinquena, uns passos d’Ao que el portaran a un díedre fissurat on hi ha un pitó i un tac desprès un flanqueig i placa amunt fins la reunió. El primer tram d’Ao d’autoprotecció li costa molt però aconsegueix arribar al tac, més amunt res de res fins la sabina, el pitó ha volat, i de la sabina un pas de decisió per arribar al primer parabolt. Aquí el coco del Guillem ha dit prou i per més que cerca la sortida no veu res clara la progressió i decideix baixar i que ho intenti jo. Anem un xic justos de temps i avaluem si baixar i seguir però definitivament decidim seguir amunt.
Pujo fins el lloc on ha arribat ell i no m’estranyen els seus dubtes per anar fins la següent assegurança, hi ha un parell o tres de moviments força complicats. Desprès també hi ha una excursió fins la següent assegurança però una ànima caritativa ha deixat una vaga llaçada en una sabina que facilita el trajecte. En definitiva ha estat una tirada que ens ha fet suar a tots dos.


Per no donar temps a pensar enfilo la sisena tirada, la millor de totes, molt bona roca, grau suau i d’una lògica absoluta, puja per un díedre fissurat de dalt a baix molt franc per a posar-hi de tot i amb cinquè grau.


La setena comença amb un aspecte dantesc, roca dolenta força trencada al menys d’aspecte, fins un pitó on cal arribar-hi agafant una llastra invertida amb aspecte de esmicolar-se si tibes d’ella, segueix amb la mateixa tònica fins un petit desplom sobre del qual hi ha el primer parabolt. A partir d’aquí la roca millora molt fins el tram final, ja al cim de l’agulla.


Són quasi les 15 hores i encara ens queda baixar. Tenim dues opcions, fer ràpels per la via “Son de la llarga” o cercar les cadenes del torrent. Decidim fer una estona el senglar i anar per les cadenes.


Avui no podrem fer la cervesa, els compromisos familiars estan per sobre dels vicis, n’hi dec una al Guillem.

J, ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada