Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 16 de juliol de 2014

L'OMBRA DEL VENT + LOS LUNES AL SOL

DISSABTE, 12 DE JULIOL

Ja estem de Festa Major a Esparreguera, això vol dir gresca,.. molta gresca i en molts casos tenir que escollir entre festa i escalada. Aquest és el dilema que ha tingut el Guillem aquesta setmana i com és normal a la seva edat, ha guanyat,….. la gresca!!!.
Jo, que ja no estic per suportar gaires mogudes, vull mantenir la tradició d’ escalar cada dissabte  i decideixo pujar fins el Bruc per veure a la gent i poder estirar una mica els ossos .
Ara queda la part més complicada, cercar un lloc atractiu, a l’ombra, curtet i per gaudir d’un bon matí. L’elecció és difícil però ens decidim pel Serrat del Muntaner, concretament la seva vessant Oest que ens assegura ombra fins el migdia.


Formem la comitiva, el Ramon de Manresa, en Joan i en Ramon de Castellbell, en Joan de Capellades i jo mateix, tots xicots de la primera volada (junts passem dels 300 anys, un munt d’ experiència acumulada).  Encara que no portem ressenyes de la zona ens decidim per fer la primera via que veiem una vegada superat el frare de baix.
Decidim fer dues cordades, a la primera en Joan Oliva i jo i darrera els altres tres.


El Joan comença la primera tirada que és molt curta i amb roca no gaire bona però que està sanejada, uns 20 metres amb una dificultat de cinquè.


La segona presenta un mur impressionant per acabar en un desplom molt potent, aquesta tirada es pot anar trampejant amb passos de Ao i sortides  entre assegurances, a mitja tirada hi ha una escarpia sense cap però amb un forat petit on cal portar una bagueta molt petita si vols aprofitar-la. La dificultat segons la ressenya és de 6b però nosaltres hem passat amb Ao els trams més forts i pot sortir en 6a/Ao.


La tercera comença amb un flanqueig a l’esquerra per una fissura trencada per superar desprès una petita panxa, les preses de mà són un xic terroses i no donen confiança al agafar-te però son consistents, la dificultat de la tirada és de 6a.


La quarta tirada ja d’entrada es veu dura, amb un pitó uns quatre metres per sobre però amb roca lletja per arribar-hi. Hem entrat per l’esquerra i sembla millor opció. Per sobre del pitó hi ha un parabolt uns quatre metres més amunt que per arribar-hi millor posar un fissurer mitjà que queda molt bé per protegir l’entrada al díedre, una vegada al parabolt cal deixar el díedre i sortir per la dreta per terreny trencat fins la reunió. La tirada està graduada de 6a+.
Una vegada els dos a la reunió decidim baixar i no fer la darrera tirada perquè ens porta a baixar per la via “Los lunes al sol” i hem vist a gent fent-la.
Baixem per la mateixa via en dos ràpels mentre els companys segueixen pujant. Una vegada al terra veient que encara tindrem una estona abans no baixin els companys, decidim fer la via veïna “ Los lunes al sol”.


Sense pensar-ho gaire em poso en acció i la primera tirada em surt força ràpidament, un 6b suau, es nota que ja estem “calents” i tot seguit puja el Joan. A la reunió ens trobem als companys que hem vist pujant abans que estan rapelant. Ens esperem no sigui que caiguin pedres .


Una vegada sols a la reunió continuem pujant i el Joan em cedeix la següent tirada que en el primer pas em cal fer Ao, la resta poc a poc fins la reunió amb una dificultat de 6a.


La darrera tirada la fa el Joan, primer uns metres de placa finets per entrar en una fissura canal que ens deixa a la reunió amb una dificultat de cinquè.


Del cim al terra ens resten dos ràpels, ja amb les primeres calors apretant de valent.

Baixada pel camí del Clot de la Monica i directes al bar per fer la cervesa de rigor, he pogut escalar i arribar a casa per participar amb la família de la Festa Major.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada