Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 1 d’agost de 2014

VIA GAM

DISSABTE, 26 DE JULIOL
Amb aquestes calors que està fent costa sortir del bar i anar a passar calor, per això a les 10 encara estem seient i remenant la perdiu per veure si algú té una idea genial que ens permeti escalar sense passar penalitats.
Per posar el meu granet de sorra proposo a tothom d’anar a Camarasa. Fa poc dies vaig veure al blog “roca i neu” una piada de l’Edunz on parlava de la serra Carbonera. Aquesta serra sempre m’ha cridat l’atenció baixant de Terradets, però les informacions que tenia no eren bones i ningú feia el pas d’acompanyar-me. Per sort sempre hi ha aventurers que obren camí i fan les piades que serveixen de reclam.
Tot i saber que és una cordada molt potent faig cas a les seves propostes de graduació i acabo convencent al Joan Oliva per anar-hi. Avui anirem de descoberta d’una nova zona per nosaltres i intentarem fer la via GAM que és la més assequible de la paret.


La primera parada la fem a l’ermita de Sant Jordi per contemplar tota la plana de Lleida i les parets del Mont Roig. Desprès agafem la pista que hi ha poc abans de l’ermita per arribar fins al fons d’una vall orientada al Nord on deixem el cotxe just al costat d’un camp . Al fons de la vall ja s’intueixen les fites del Salla.


Una mitja hora de camí força tranquil i farcit de fites ens deixa just a l’aresta del cingle on hi ha una fita pintada de vermell. Aquí hi ha la nova instal·lació de ràpel però baixar abans d’escalar sempre impressiona i més aquí que no coneixem res. Per tant decidim baixar de la forma clàssica per la canal de la dreta, just al costat de la via GAM.


Tres ràpels des d’ arbres (marcats per una baga blava) ens deixen a peu de paret, ara tan sols resta fer de senglar fins el peu de via.


El peu de via és molt cutre, tota la roca cau a bocinets encara no la toques i la primera tirada comença igual, els primers cinc metres cal agafar-los amb molta cura i procurant fer sempre la pressió de dalt a baix. A la tirada hi ha un pitó però és fàcil de protegir, nosaltres hem posat tres camelots petits i dos micros. La reunió incòmoda però amb dos parabolts que et donen tranquil·litat. La dificultat d’aquesta tirada és de cinquè superior i una llargària de 30 metres.


La segona comença fàcil per complicar-se a mitja tirada i torna a baixar de grau poc abans d’entrar a la reunió. Aquesta és una xic més llarga i més factible, hi hem trobat el material ressenyat, dos claus i un pont de roca , hi hem posat tres camelots mitjans.


La tercera és una tirada divertida i força fàcil, tot el seu recorregut el fem per l’interior amb tècnica de romenaig, del material ressenyat tan sols he trobat un pitó però és molt fàcil de protegir. La reunió me l’ he saltat i he fet reunió directament al cim amb un cinquanta metres de recorregut.



La tornada sota un sol de justícia és dura, però hem gaudit d’una bona escalada, ara ja tinc la certesa que aviat tornaré per fer la via Terra Lliure que la tinc a la llista de pendents i de la qual l’Edunz ha fet una bona propaganda.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada