Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 21 d’octubre del 2014

CAN JORBA

DISSABTE, 18 D’OCTUBRE

Aquest cap de setmana es presenta incert, el dijous va trucar-me el Lluis dient que estava tocat i no podia sortir, - jo que tenia previst enganyar-lo i fer un munt de metres.
A la vista de les perspectives que es presenten , començo a trucar a companys per veure disponibilitats, fins que en Joan Abril decideix apuntar-se i quedem en trobar-nos al bar Anna.
Les nou del matí, és una hora dolenta per fer plans de marxar lluny, per tant decidim fer metres enllaçant vies de Montserrat tot i aprofitant que la resta de companys volen anar a la via Esparreguera.
El nostre objectiu és començar per la Miranda de Can Jorba i anar pujant, Agulla de Can Jorba, Cajoleta i acabar per Plecs del llibre  i Montgros, (no ens plantegem més).


La primera via que escollim és la Josep Mª Andrevi, una via que ja hem fet tots dos, no és gaire difícil però és molt ràpida i ens permetrà enllaçar amb les altres vies que volem fer.



Des de l’arbre on acaba la via fem un llarg de corda per arribar al cim de la Miranda de Can Jorba. Aquí ens endinsem en el segon objectiu que és l’Agulla de Can Joba que decidim fer per la seva Aresta Bruc.


Una vegada al cim baixem fins el torrent del Migdia per anar a cercar la roca de la Cajoleta, situada just en el trencall on el camí dels Francesos s’ajunta amb el torrent , no tenim cap via ullada i ens decidim per l’aresta Bruc amb els seus parabolts de color blau. Són quatre tirades d’una dificultat baixa que ens permeten guanyar metres.


Mentre fem la tercera tirada ja veiem el nostre proper objectiu, la via Francesc Casanoves dels plecs del llibre i una cordada que està fent la segona tirada.


Mentrestant nosaltres anem fent la darrera tirada , el ràpel i la rampa de sortida però ells no han avançat gaire i quan estem al peu, el primer està en la tercera reunió i el segon tot just surt de la segona i no tenim gaire clar de posar-nos darrera, per la caiguda de pedres,  tot i que la roca de la via és excel·lent.


Comencem a negociar la continuïtat,  però el Joan diu que comença a estar cansat, per tant donem per acabada aquesta primera intenció d’enllaçar vies i decidim baixar per la canal fins el coll de Muset, des d’ on veiem  la cordada que ens ha fet dubtar que decideix deixar la via i escapar-se per l’esquerra.
Massa tard per nosaltres, que hem decidit canviar l’objectiu per una bona cervesa.
Seguim baixant pel camí dels francesos fins el cotxe i directes a Ca l’Anna per recuperar líquids amb una bona cervesa. Ara està fent una calor que ni en els millors dies d’estiu.
Avui no hem fet gaire però m’ha donat arguments per a properes activitats i poder augmentar tant els metres com la dificultat. Un bon terreny de joc.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada