DIUMENGE, 26 D’OCTUBRE
Aquesta setmana es
presenta diferent, com totes les setmanes que no puc sortir el dissabte,
però una cosa és clara, primer és la
festa dels Super’s .
Després de trucar a
un munt de gent i no trobar disponibilitat m’he decidit per anar amb el Xavi i
la Cristina a fer esportiva. No és una activitat que m’entusiasmi gaire , però
sé que sortiré amb els braços ben baldats.
A les deu del matí
ens trobem a Can Jorba i pugem fins el sector Manantial on hi ha vies
assequibles, je, je , deu ser per ell!!.
La primera que fem és
una via nova situada just a l’esquerra del mur de les lamentacions amb una
graduació de 6a, que resulta força assequible i bonica.
Una vegada feta ens
allunyem i anem al principi del sector, quasi tocant el “bombo infierno” per
treballar les vies de la zona. Comencem per la via Supersic comença amb una
fissura molt marcada per després seguir per un mur molt vertical, la dificultat
és de 6a+ , els passatges no són molt difícils, pot ser que hi hagi un parell
de passatges més difícils que la resta , però el que verdaderament castiga és
la continuïtat, uns trenta metres de progressió mantinguda.
Per la tercera el
Xavi vol donar el Do de pit i ens porta a la via Punta bananas veïna de
l’anterior però amb una dificultat de 6b+. La màxima dificultat està al
principi amb un tram molt difícil de col·locació i presa petita, ell i la Cris
han pogut fer-ho netament però jo no he pogut i he fet Ao descarat. La resta és
molt similar a la via anterior i amb tranquil·litat pot anar superant-se.
La quarta proposta és
la via Jes extender, graduada de 6b, un dia que amenaçava pluja varem venir amb
el Paco Vargas i varem tenir que sortir per cames per no mullar-nos abans de
fer-la.
Aquesta és més difícil que les anteriors (sense comptar amb el pas
inicial de la darrera), sobretot perquè les preses no són gaire evidents,
sobretot en el seu tram final.
Per acabar el dia fem
la primera del sector Silver sonic
graduada de 6a+, sembla més assequible, però hi ha un tram central que
et treu els colors.
Hem estat unes tres
hores i ja tinc els dits a caldo, ja en tenim prou per avui, ara és l’hora d’
anar a fer la CERVESA de costum i fer feliç a la família arribant a casa per
dinar
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada