KOLLEGATS

DIMECRES, 29 D’OCTUBRE

Fa moltes setmanes que no puc fer campana els dimecres, però avui s’ha presentat l’oportunitat i cal aprofitar-la. Avui faré una escapada amb el VISA que tot i estar convalescent, ja comença a veure’s les orelles i va forçant la màquina per estar al 100% a marxes forçades .

L’hora de trobada , com sempre, són les 7 del matí, encara que no tenim cap objectiu clar, jo li porto diferents opcions i ell decidirà el que més li agradi.

De totes, la que més li fa el pes és anar a Collegats, una zona que no coneix.

Com que em caldrà que faci la via de primer, li proposo anar a la via Kollegats, molt bonica i sense massa compromís. La proposta és acceptada sense cap problema i enfilem el cotxe vers el Pallars.

A les 10 hores estem aparcats just sota les parets on ja hi ha un cotxe, amb els preparatius i l’aproximació ens presentem a peu de via a les 10, 30 hores i a les 10, 45 ja estem enfilant els primers metres.

La primera tirada és suau, 50 metres de quart grau amb algun pas un xic més difícil i reunió sota un gran mur, la reunió queda una mica penjada degut a que l’aigua s’ha endut terra de la rapissa i ara queda molt amunt, he fet reunió als arbres.

La segona tirada, feta en lliure és molt dura 7a però amb A1 i alguna sortida no té cap problema en la seva primera part, segueix amb un tram fàcil per entrar en una segona panxa que et fa apretar , les assegurances estan posades en diagonal i no serveix penjar-te, cal tibar, però el tram és curt i en pocs moviments la cosa es suavitza molt.

Aquí el Visa, ja comença a veure’s les orelles i vol fer de primer, diuen que és la tirada més maca de tota la via i com és natural no puc negar-me, la veritat que se la treu amb molta solvència, un llarg flanqueig de cinquè grau amb un passatge més difícil al final, just al entrar a la reunió.

La quarta tirada, no és difícil , tan sols cal intuïció per encertar el camí correcte, hi ha poques assegurances i no es veuen d’entrada, tan sols quan portes molts metres fets, l’entrada a la reunió està graduada de cinquè superior, més que per la dificultat és perque les cordes pesen una barbaritat al final del recorregut.

La cinquena tirada té una graduació de cinquè i li comento al Visa la possibilitat de fer-la jo, però la excel·lent qualitat de la roca, el grau assumible del tram i que és fàcil de protegir fan que decideixi fer-la ell.

La sisena  torna a tocar-me i enfilo placa amunt, els primers metres fàcils, hi ha dues assegurances que per culpa del sol no veig i faig uns 15 metres sense res de protecció, desprès la via canvia de direcció i s’amaga darrera un contrafort el que em permet tornar a veure assegurances, un tram de roca regulin amb presa molt petita em deixen sobre el contrafort i ja tan sols resta seguir la placa fins un replà on hi ha la reunió.

Ara ja ni li pregunto si vol fer de primer, simplement li passo el material, no en tinc cap dubte que vol fer-la de primer, un primer tram suau fins un petit ressalt que conforma l’esperó, una vegada superat aquest, la dificultat baixa molt fins la reunió on entrem caminant.

D’aquí al cim resten uns 10 metres caminant que millor fer encordats per les pedres soltes que hi ha, però ja hem fet la via. Ens ha costat tres hores, una via cinc estrelles, per a gaudir al màxim d’aquest conglomerat.

Ara tan sols resta baixar per la ferrada que amb les noves instal·lacions és un divertiment i en una hora ja estem al cotxe preparats per tornar a casa, això si, no sense abans fer la cervesa.

J. ESTRUCH