Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 3 de novembre de 2014

LA PERTUSA

DISSABTE, 01 DE NOVEMBRE
Aquesta setmana quasi fem ple, fruit de les diferents trucades hem quedat en sortir: el Visa, el Lluís, el Xavi , la Cristina i jo mateix. També ha trucat per sortir el Grau però a darrera hora no ha encartat.
Amb els que som s’imposa un lloc amb poca aproximació i retorn i amb possibilitat de fer diferents vies. Fent  memòria he pensat amb un sector que va visitar en Joan Baraldes (Sisbeméssanapren) , fa poques setmanes i que jo tenia en cartera per anar a conèixer. Les noves vies d’en Remi a la Pertusa.


A les set com sempre ens trobem al bar de les Caravel·les a Esparreguera i agafem forces amb el primer café del dia, per a continuació marxar a la recerca de l’esmorzar al bar Sport de Bellcaire (sembla que sortim , per anar de bar en bar). Aquí acabem de definir el nostre objectiu que a falta de noves propostes s’accepta per unanimitat la meva proposta.
A les ......... ja estem al aparcament de la Pertusa preparant el material sota un cel gris i fred, ja comença a notar-se el canvi de temps.


L’aproximació és curta i coberta de garrics que ens deixen les cames a caldo però aviat comencem a trobar algunes fites que ens guien pel bon camí.
Fem dues cordades, el Lluis i jo començarem per la via Spectra i el Xavi, la Cris i el Visa començaran per la via Ponent.


El Lluis comença la primera tirada que té una graduació de cinquè grau però com que és curta empalma amb la segona per fer –la un xic més consistent, el resultat una tirada d’ uns 50 metres de cinquè grau.
La segona també de 50 metres em toca a mi i comença amb una bavaresa que cal protegir, segueix una fissura fins un petit replà i a partir d’aquí pel vell mig de la placa fins un arbre situat just sota la cresta final. La dificultat de la tirada és de cinquè superior, encara que bastant suau.


La baixada la fem per la via Ponent amb dos ràpels.
Ara canviem de vies , ells faran la Spectra i nosaltres la Ponent.
El Lluis enfila la primera tirada, primer per un petit contrafort i desprès per la paret pròpiament dita on d’entrada hi ha un pas un xic estrany per superar un petit sostre, jo l’he fet un xic a l’esquerra de l’assegurança i amb una bona tibada ha sortit net, la reunió està en un replà, total uns 40 o 45 metres amb una graduació de cinquè superior, concentrat en un pas.


La segona han dit els companys que és més difícil i mantinguda, comença amb una fissura bavaresa que també cal protegir amb el camelot del 4 que ja portem expressament, seguidament he llaçat una petita savina i uns quatre metres per sobre he trobat el primer parabolt, a partir d’aquí cada cinc metres hi ha una assegurança fins la reunió, la dificultat de la tirada crec que és de cinquè superior, un pel més difícil que la Spectra i amb un tram més potent al principi que si el graduessin de 6a no passaria rés.


La tercera la fa el Lluis, comença amb una placa amb una assegurança al  mig que protegeix el pas més difícil de la tirada (cinquè o cinquè superior) per a continuació perdre dificultat i acabar entrant a la reunió caminant.


Aquí hem coincidit amb els companys i hem fet els ràpels junts. Una vegada a terra negociem la possibilitat d’anar a fer la tercera via de la zona però guanya l’opció de la cervesa i decidim que les vies no es mouran de lloc i les guardem per a la propera visita que fem a la zona.
La sortida m’ha resultat curta, però la bona companyia ho compensa tot.

J. ESTRUCH





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada