Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 21 de novembre de 2014

VIA AIRGAMBOIS

DIMECRES, 19 DE NOVEMBRE

Una de freda i una altre de calenta, si diumenge varem passar més fred que no pas a ple hivern ahir va passar tot el contrari, ahir escalarem amb màniga curta. La veritat és que si vols escalar a gust quan fa fred no hi ha res millor que venir a Vilanova de Meià.
Aquest dimecres podem sortir , no passa sempre, i decidim pujar a Vilanova i fer alguna de les vies que encara no hem fet a la Roca dels Arcs, aquesta vegada li toca el torn a la via Airgambois, una via ràpida i sense gaires complicacions.



El Visa, el Lluis i jo mateix ens trobem a les set del matí per fer el cafè i començar l’activitat, no tenim gaire presa perquè la via escollida és curta.
A les 10,30 del matí ja estem a peu de via després d’haver esmorzat amb molta tranquil·litat a Cal Cirera, al pàrquing de la carretera tampoc hi trobem a ningú, fet bastant estrany donat que sempre hi ha gent escalant a la zona.



La primera tirada és la més complicada, ja d’entrada hi ha un pas molt potent que et posa les piles, sobretot perquè t’agafa en fred i et jugues un castanyot al terra, el tram següent és més suau per tornar-se a posar vertical sota el sostre que cal superar. El sostre, equipat amb espits fins la sortida, no presenta cap problema però la sortida ja és una altre cosa, amb els peus encara sota el sostre cal superar-se per agafar una fissura i posar un camelot i més amunt un pitó amb una baga, aquest és el tram més difícil de la tirada, i de la via, una vegada al pitó cal fer un flanqueig a l’esquerra fins la reunió.



La segona tirada surt en diagonal a la dreta per anar a superar un desplom, és vertical i amb roca que no acaba de semblar Vilanova, hi ha bones fissures horitzontals però són arrodonides i no cantelludes com estem acostumats que siguin a Vilanova, això fa que progressis amb molt de compte, per sort està molt ben assegurada. Una vegada superat el tram entrem en una secció ja més lletja i bruta de terra fins la reunió en una feixa on fem reunió en un arbre.



Davant nostre tenim el mur de la via Navarro i la Tom Sawyer que varem fer l’altre dia,  però la nostra via es desplaça molt a l’esquerra i supera el mur per la part més baixa, també amb bastant menys dificultat, la reunió la farem en la següent feixa



La quarta tirada torna a desplaçar-se a l’esquerra per anar a cercar un esperó més marcat, aquesta tirada cal protegir-la, la ressenya senyala un pitó però el fet que sigui fàcil de pujar per tot arreu fa difícil de trobar-lo, de fet no l’hem trobat, però amb dos o tres camelots , la tirada queda assegurada.



Ara tan sols resten 15 metres fins el cim.
La baixada ens la prenem amb tranquil·litat perquè al ser cara nord està completament molla i rellisca molt.
A les 14,30 ja estem de tornada a Vilanova davant d’una bona cervesa.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada