MATINAL A MONTSERRAT

DISSABTE, 22 DE NOVEMBRE

Molt em temo que aquests comentaris d’avui tornaran a aixecar polseguera però si hi ha una cosa que em treu de polleguera és la hipocresia i encara que la meva modesta opinió no serveixi de res no puc menys que dir el que penso.

A la meva edat n’he vist de tots colors en el món de l’escalada, han passat, els pirates, els exploiters, els puristes i un llarg etc.........  però la veritat que nosaltres seguim aquí fent el que més ens agrada, escalar sense entrar en polèmiques,.... si hi ha assegurances les utilitzem, i si no n’hi ha, posem catxarros que per això s’han inventat.

De fet alguns membres d’aquests moviments amb l’ edat s’han tornat menys dràstics i ara ja accepten la convivència de les dues visions, (és com el xarampió o la varicel·la, que cal passar-ho i alguns els superen sense problemes i d’altres en queden marcats per tota la vida i no per això se’ls repudia ).

Segurament us direu a que ve aquest rotllo, dons bé, aquest dissabte varem anar a la zona d’agulles després de no pujar-hi en molt de temps (quasi un any) i aquell dia varem coincidir amb el nou guarda del refugi que ens va deixar caure una arenga sobre els excessos del material d’escalada que hi ha a les parets i va vanagloriar-se que al refugi tenia dues galledes plenes de material recuperat, nosaltres, prudents, no varem dir res, (cada un té la seva mentalitat i té que conviure amb ella). Però ahir pujant pel pas de la Portella vaig veure que havien encimentat i fet graons en algun tram, al comentar-ho van dir-me que havia estat el Patronat i el guarda del refugi.

Que sigui el Patronat no m’estranya, tots sabem quin peu calça’n i que el seu interès és potenciar  a la gent que camina, en detriment dels escaladors, (els primers passen pel monestir a deixar .......... mentre que nosaltres, l’únic que deixem són mals de cap). Però el tema del guarda ja és un altre cas. Una persona que fa apologia d’unes conviccions, que inclòs es vanagloria d’ésser l’autor d‘accions dubtoses (desmuntar algun pas equipat amb cordes), en ares d’una muntanya més ¡¡NATURAL!!, no pensa el mateix quan li toquen la butxaca i veu possibilitat de que pugi més gent al refugi, aleshores deixa les conviccions per altres moments i postula amb la seguretat de les persones dient que són accions encaminades a gent no avesada a caminar i que cal  facilitar la seguretat.

Per mi això és HIPOCRESIA, a la que estem molt acostumats a veure per la TV i ens escandalitzem, però que també tenim aquí al costat de casa. Com diu una dita (en todos los sitios cuecen habas).

Com trobo a faltar al Josep Nieto, el guarda del refugi d’agulles a la meva  joventut, que tot i no ser escalador, ens cuidava a tots com si fóssim una gran família.

Ara que ja he buidat el pap i puc respirar més tranquil, vull dir-vos que el nostre objectiu de dissabte va ésser la via Baby (Iglesias Casanovas) a la Bessona Inferior, una via que feia molts i molts anys que no repetia i on vaig gaudir molt de les assegurances allà on hi eren i de posar catxarros allà on no n’hi havia.

La primera tirada quasi tota en Ao i algunes sortidetes en lliure entre assegurances.

La segona, el Guillem va forçar-la quasi tota en lliure i nosaltres al darrera en Ao.

La tercera Ae descarat.

La quarta, uns passos en Ao, sortideta en lliure, un tram en Ae i la resta en lliure fins la reunió.

La cinquena, dos passos de Ae per arribar a la fissura i continuar en lliure intercalant assegurances molt velles amb camelots per protegir la caiguda.

Llàstima del fred i les boires que han volgut amargar-nos el dia, però que no ho han aconseguit. Una bona matinal.

J. ESTRUCH