Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 24 de novembre de 2014

MATINAL A MONTSERRAT

DISSABTE, 22 DE NOVEMBRE


Molt em temo que aquests comentaris d’avui tornaran a aixecar polseguera però si hi ha una cosa que em treu de polleguera és la hipocresia i encara que la meva modesta opinió no serveixi de res no puc menys que dir el que penso.
A la meva edat n’he vist de tots colors en el món de l’escalada, han passat, els pirates, els exploiters, els puristes i un llarg etc.........  però la veritat que nosaltres seguim aquí fent el que més ens agrada, escalar sense entrar en polèmiques,.... si hi ha assegurances les utilitzem, i si no n’hi ha, posem catxarros que per això s’han inventat.
De fet alguns membres d’aquests moviments amb l’ edat s’han tornat menys dràstics i ara ja accepten la convivència de les dues visions, (és com el xarampió o la varicel·la, que cal passar-ho i alguns els superen sense problemes i d’altres en queden marcats per tota la vida i no per això se’ls repudia ).


Segurament us direu a que ve aquest rotllo, dons bé, aquest dissabte varem anar a la zona d’agulles després de no pujar-hi en molt de temps (quasi un any) i aquell dia varem coincidir amb el nou guarda del refugi que ens va deixar caure una arenga sobre els excessos del material d’escalada que hi ha a les parets i va vanagloriar-se que al refugi tenia dues galledes plenes de material recuperat, nosaltres, prudents, no varem dir res, (cada un té la seva mentalitat i té que conviure amb ella). Però ahir pujant pel pas de la Portella vaig veure que havien encimentat i fet graons en algun tram, al comentar-ho van dir-me que havia estat el Patronat i el guarda del refugi.
Que sigui el Patronat no m’estranya, tots sabem quin peu calça’n i que el seu interès és potenciar  a la gent que camina, en detriment dels escaladors, (els primers passen pel monestir a deixar .......... mentre que nosaltres, l’únic que deixem són mals de cap). Però el tema del guarda ja és un altre cas. Una persona que fa apologia d’unes conviccions, que inclòs es vanagloria d’ésser l’autor d‘accions dubtoses (desmuntar algun pas equipat amb cordes), en ares d’una muntanya més ¡¡NATURAL!!, no pensa el mateix quan li toquen la butxaca i veu possibilitat de que pugi més gent al refugi, aleshores deixa les conviccions per altres moments i postula amb la seguretat de les persones dient que són accions encaminades a gent no avesada a caminar i que cal  facilitar la seguretat.
Per mi això és HIPOCRESIA, a la que estem molt acostumats a veure per la TV i ens escandalitzem, però que també tenim aquí al costat de casa. Com diu una dita (en todos los sitios cuecen habas).
Com trobo a faltar al Josep Nieto, el guarda del refugi d’agulles a la meva  joventut, que tot i no ser escalador, ens cuidava a tots com si fóssim una gran família.


Ara que ja he buidat el pap i puc respirar més tranquil, vull dir-vos que el nostre objectiu de dissabte va ésser la via Baby (Iglesias Casanovas) a la Bessona Inferior, una via que feia molts i molts anys que no repetia i on vaig gaudir molt de les assegurances allà on hi eren i de posar catxarros allà on no n’hi havia.


La primera tirada quasi tota en Ao i algunes sortidetes en lliure entre assegurances.


La segona, el Guillem va forçar-la quasi tota en lliure i nosaltres al darrera en Ao.


La tercera Ae descarat.


La quarta, uns passos en Ao, sortideta en lliure, un tram en Ae i la resta en lliure fins la reunió.


La cinquena, dos passos de Ae per arribar a la fissura i continuar en lliure intercalant assegurances molt velles amb camelots per protegir la caiguda.
Llàstima del fred i les boires que han volgut amargar-nos el dia, però que no ho han aconseguit. Una bona matinal.

J. ESTRUCH


4 comentaris:

  1. I que té de dolent fer uns graons ? No hi ha restes similars per tot Montserrat dels nostres benvolguts i estimats predecessors ?
    pere forts

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pere,
      Abans de res, molts records. Fa temps que no coincidim i sempre és agradable tenir noticies dels companys.
      Completament d’acord amb la teva afirmació, els nostres predecessors ens han deixat un llegat i és d’agraïts reconeixeu i sobretot conservar-lo. NO estic en contra de les escales, ni dels passamans, ni de res que millori la seguretat, però si, en contra de les dobles morals i les mesures de doble raser.
      Si fos un purista de la natura,(hi ha qui porta aquest estàndard), estaria en contra de les assegurances a les vies, en contra dels arranjaments de camins, en contra dels refugis al mig de la muntanya, en contra de les antenes, i un llarg etc, que millor no allargar,.....en contra de tot allò que ha modificat la nostra muntanya de forma significativa.
      Però tan sols sóc un amant de la natura i accepto el que m’ha tocat viure sense crispacions. Accepto que hi hagi un refugi, tot i que jo no l’utilitzo perquè visc a prop, que hi hagi escales noves, tot i que sempre he pujat sense elles, que existeixin vies esportives tot i que jo practico l’escalada clàssica. Treure equipaments amb l’excusa que abans no hi eren, és una aberració, i si ens poséssim així, abans, però que molt abans, no hi havia RES de RES, tot depèn dels límits de temps que li donis a la teva justificació.

      J. ESTRUCH

      Elimina
  2. Bon dia Josep,
    Estic completament d'acord amb el teu raonament.

    Salut i a escalar

    ResponElimina
  3. Val, val, no discutirem per això... ni per res ...
    Felicitats per les teves activitats que vas fent !
    Pere F

    ResponElimina