VIA PUIGARNAU ESPUNYES

DISSABTE, 15 D’AGOST

Ja tenim finalitzada l’escapada a Cantabria i entre escapada i escapada estem uns dies a casa el que no vol dir que perdem les costums. Per tant truco al Lluis per fer la sortida dels dissabtes.

El dia no es presenta gaire bo, amb possibilitats de ruixats arreu , per tant decidim quedar-nos a Montserrat i fer quelcom per estirar les cames i poder tornar a casa per dinar.

Mentre esmorzem a Ca l’Anna del Bruc escollim el nostre destí o optem per anar al monestir i baixar fins la roca del Corb on hi ha dues vies rapides de fer i completament assegurades que poden fer-nos passar un matí entretingut.

Comencem per la via Puigarnau- Espunyes que per arribar a peu de via ens costa molt, tot i estar equipada no és una via de consum massiu pel que demostra el camí d’aproximació. Sembla una veritable selva, tant que decidim no tornar a passar-hi i en lloc de rapelar-la farem la volta pel camí de l’aigua per anar a la segona via.

Per on hem pujat apareixem directament a la primera reunió, ens hem saltat una tirada!!. Però bé ara ja estem aquí dalt i no tornarem a baixa.

La primera tirada (segona) comença amb un pas d’A0 i desprès s’enfila per un díedre que té el tram més difícil a l’entrada de la reunió. Hi ha dues reunions, una a cada paret de díedre i nosaltres hem agafat la primera, la segona sembla d’una altre via que va per la paret de l’esquerra però tan sols hem vist un clau i un parabolt,.... ?.

La segona comença per un  terreny amb aspecte terròs però força sanejat per entrar a una rapissa, per aquesta creuem el díedre i enfilem per la paret de l’esquerra amb un seguit de passos d’artificial que superen l’entrada a la xemeneia final, un xic desplomada i d’allà a la reunió.

La tercera s’enfila recte amunt seguint la xemeneia amb tècnica d’encastament i no la deixarem fins la següent reunió que fem quasi a la sortida de la via.

La sortida de la via és cutre però esta equipada amb una corda fixa. Una vegada al cim creuem el cim i tornem a baixar pel camí de les aigües per anar a cercar el nostre segon objectiu, amb l’obligat tram de selva que cal passar.

Però a peu de via i mentre ens preparem , el Lluis s’adona que ha perdut el casc i tornem a cercar-lo, resseguint el camí fet fins a trobar-lo, però malauradament l’hem trobat una vegada superat tot el tram selvàtic i ens dona molta mandra tornar a fer-lo per tercera vegada i decidim anar a ofegar les nostres penes en cervesa i deixar la via per un altre dia.

J. ESTRUCH