MARIQUITA PEREZ

DIJOUS, 24 DE DESEMBRE

Ja estem en plenes festes però encara ens resistim a claudicar davant del torrons i volem acabar l’ any fent alguna escapada (encara que sigui ràpida).

Aprofitem que no comencem les festes a casa nostre i no tenim que preparar taula, ni comprar, tan sols portar gana per aquesta primera nit de desfici Nadalenc.

Avui farem una cordada gairebé inèdita, una cordada d’ Estruch’s , no i som tots però si una bona representació.  Avui sortiré amb els meus fills, el Gerard i el Guillem.

El Guillem, surt a escalar sovint, però al Gerard li agrada més castigar el cos amb maratons , iron -mans i marxes de llarga distancia. Però un dia que podem enganyar-lo, volem que gaudeixi al màxim.

La meva proposta és anar a Abella de la Conca i fer alguna via a prop del cotxe per poder tornar aviat a casa .

La primera parada, i obligatòria és a Isona per esmorzar i d’ allà directes a Abella de la Conca. Els proposo fer la via Mariquita Perez que és la primera que va obrir-se a la Torre Xica.

L’ aproximació, deu minuts mal comptats fins a peu de via, però ja ens ha costat un xic més identificar la via original (ja va passar-me el mateix al fer la via Bon Voyage parmis les anges). Però aquesta vegada sí que comencem per la via original.

La primera tirada, una fissura en diagonal a la dreta fins que s’ acaba i desprès superar un petit ressalt  d’ adherència i entrar a la reunió darrera d’ uns boixos, tirada fàcil amb el pas més difícil a la placa d’ adherència.

La segona és un xic més difícil, per no tocar vegetació fa una petita siga saga , quasi tota és de treball d’ adherència  i és més difícil a mitja tirada on és posa dreta per canviar d’orientació.

La tercera és la millor tirada de totes, comença amb un flanqueig a la dreta en lleugera diagonal ascendent per situar-se enmig d’ una placa lliça i d’ allà superar-la directament. Jo he fet reunió una vegada acabades les dificultats en un parabolt i he reforçat amb un parell de camelots però desprès he vist que la reunió era uns metres més amunt.

La quarta tirada ha resultat la més llarga per culpa de l’ equivocació, però sense complicacions. Primer una placa per arribar a la reunió bona i desprès seguir per un díedre molt marcat que he protegit amb un camelot petit , la sortida del díedre per l’ esquerra i seguir recte amunt fins el cim on hi ha les anelles del ràpel.

A les tretze hores ja estem a dalt i dubtem si fer-ne una altre o marxar a casa per descansar, finalment s’ imposa aquesta segona opció, i desprès de la cervesa preceptiva enfilem direcció Esparreguera per reunir-nos amb la família.

Resten pocs dies per acabar l’ any però encara creiem que podrem sortir algun dia abans no s’ acabi.

J. ESTRUCH