DIMECRES, 23 DE DESEMBRE
Últimament surto molt poc a la muntanya, per diferents compromisos ...
Aquest dimecres pot ser diferent, caldrà buscar el millor lloc, que sens dubte és Vilanova de Meià, i la millor via, la Musical Express.
Avui l'Estruch no pot sortir, m'acompanya el David.
Com és gairebé habitual començo jo, la primera és per entrar en calor, poso un friend petit, ja no em recordava dels "allunys", però amb un grau confortable.
La segona és per al David, poc després de la runion passa per un sostre de gairebé un metre i amb cantells roms, el a triomfat i jo he passat com he pogut ...
La tercera em toca i tinc els avantbraços com bombetes, la manca de costum i el desplom de la segona són els culpables, és una de les millors tirades de Vilanova, molt vertical amb ratlles generoses i ben assegurada.
La quarta, continua per placa xula, amb un parell de passos delicats a la meitat i ben protegits.
La cinquena, amb la mateixa tònica, i un pas a estudiar a mitja tirada, sortint d'un parabolt.
La sisena i ultima ja mes senzilla, però no fàcil , fins a la feixa de sortida.
Dia excepcional en una de les millors vies del país, potser una de les mes repetides de Vilanova i encara no està "sobada".
Han estat tres hores de plaer continuat, crec que és la quarta vegada que la faig, la primera fa mes de 30 anys, i espero tornar aviat.
el visa
Aquest dimecres pot ser diferent, caldrà buscar el millor lloc, que sens dubte és Vilanova de Meià, i la millor via, la Musical Express.
Avui l'Estruch no pot sortir, m'acompanya el David.
Com és gairebé habitual començo jo, la primera és per entrar en calor, poso un friend petit, ja no em recordava dels "allunys", però amb un grau confortable.
La segona és per al David, poc després de la runion passa per un sostre de gairebé un metre i amb cantells roms, el a triomfat i jo he passat com he pogut ...
La tercera em toca i tinc els avantbraços com bombetes, la manca de costum i el desplom de la segona són els culpables, és una de les millors tirades de Vilanova, molt vertical amb ratlles generoses i ben assegurada.
La quarta, continua per placa xula, amb un parell de passos delicats a la meitat i ben protegits.
La cinquena, amb la mateixa tònica, i un pas a estudiar a mitja tirada, sortint d'un parabolt.
La sisena i ultima ja mes senzilla, però no fàcil , fins a la feixa de sortida.
Dia excepcional en una de les millors vies del país, potser una de les mes repetides de Vilanova i encara no està "sobada".
Han estat tres hores de plaer continuat, crec que és la quarta vegada que la faig, la primera fa mes de 30 anys, i espero tornar aviat.
el visa
Hi he anat avui i he patit com feia temps. 3 hores de plaer diu jajaja. Ho he passat molt bé, suposo que aixo del masoquisme tambe va amb aquest esport
ResponElimina