Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 31 de gener de 2016

MISION IMPOSIBLE

DISSABTE, 23 DE GENER

Un dissabte normal i com tinc per costum darrerament pujo a Ca l’Anna per esmorzar i veure la colla, sense cap objectiu concret.
Però avui no és un dia de concentracions i son pocs els escaladors que s’acosten al bar. Però mentre esmorzem i ja tenia mig coll avall quedar-me per Montserrat arriba en Cesar i no triguem gaire en decidir-nos a fer una escapada per terres de Lleida.
Hem decidit anar a la Serra del Poll perquè és un lloc encantador, amb poca aproximació i vies ràpides el que ens permetrà tornar aviat a casa.


Una vegada al pàrquing on deixem els cotxes cal escollir via i ens decidim per una que fa poc han re equipat, la “Mision Imposible”, felicitats a la colla dels Galls pel seu bon treball !!.
L’ aproximació és molt curta, diria que de les més curtes de la paret i en pocs minuts ja estem en plena feina.


La primera tirada ara és ben visible amb la nova restauració, comença amb un tram vertical fins arribar sota d’un desplom que passem amb dos passos d’artificial desprès seguir recte amunt per una placa molt bonica fins el començament de la feixa.


La segona tirada és fàcil, comença per una canal i seguint una sèrie de feixes en porta a peu de la segona part de la via. Mentre estem aquí , li comento al Cesar l’existència de les dues vies de l’esquerra , la “Canto per soleares” i “el dia de la prostitució”,. Li proposo fer-les ja que anem bé de temps i són molt maques.


Primer comencem per la Canto por soleares i desprès el dia de la prostitució i les dues li han agradat molt. Amb aquesta maniobra hem acabat altre vegada a la reunió de la via Mision Imposible i podem continuar amb la nostra tasca.


Aquesta tirada em toca a mi, està graduada de cinquè superior encara que jo l’he trobada més difícil perquè a la segona part de la via he volgut estalviar-me un tros de díedre i he entrat directe travessant la placa  i deu ni do amb algun passatge. El tram final del díedre i fins entrar a la reunió és molt espectacular i bonic de fer.


La tirada quatre és de transició, primer un tram vertical per superar un petit mur per desprès seguir un tram brut fins la reunió sota de la magnifica placa- díedre de la cinquena tirada.


Aquesta tirada és molt franca per un díedre molt marcat que enllaça amb la via “Sodernes mon guef” amb la comparteix reunió, la part més difícil és la placa final abans d’entrar a la reunió.




















La sisena tirada és la sortida d’aquesta via, primer cal fer una petita aresta i anar a cercar l’aresta est que puja per l’esquerra fins un coll molt tancat on hi ha un ràpel per baixar a la vessat contraria però com que hi ha una cordada fent els preparatius per baixar preferim seguir remuntant l’aresta Est i arribar al cim del pic de Castellas i baixar pel ràpel tradicional de la via Olga Frontera on estem sols.



Una vegada al cotxe i ja amb la feina feta tornem al Bruc per acomiadar-nos tot passant per Bellcaire per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Gracies a tu majo per repatir les nostres vies

    LO PÈPEGALL

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepe, salutacions.
      Seguiu fent aquests bons treballs de restauració i sempre tindreu seguidors fidels. Felicitats
      Josep Estruch

      Elimina