Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 24 de gener de 2016

TOPE CLÀSSIC

DIMECRES, 20 DE GENER

Avui dimecres tornem al nostre refugi de bon temps (Ager). La meteo dona per aquest mati un temps ombrívol amb bandes de núvols enteranyinant el cel, això vol dir que de calor , res de res.
Com que tinc que anar a buscar a la Martina quan surti del cole, decidim fer una via equipada que no ens porti problemes i ens decidim per la Tope Clàssic que tot i que vaig fer-la amb el Josep Sanchez i el Manel Aran, fa uns anys, recordo haver-la gaudit molt.


Com a company tinc al Jordi Rosillo, que ha pogut fer festa avui i aquesta era una via situada en un lloc privilegiat a la seva llista de pendents.
A les 9, 30 ja estem aparcats a la pista forestal, just sota la via i en tota la serralada no hi ha ningú.


A les 10 hores el Jordi esta començant els primers metres, la roca encara està freda, però el solet comença a escafar, aquesta tirada és d’escalfament.
La segona tirada , ja comença a presentar credencials, una placa molt vertical on la millor solució és navegar a dreta i esquerra de les assegurances per anar progressant, la quantitat d’assegurances fa que puguis forçar tots els passatges sense por de fer-te mal, la dificultat de la tirada és de 6a.


La tercera tirada , d’entrada fa respecte perquè no hi ha assegurances als primers metres , però una vegada situats a la placa i fet el flanqueig a la dreta, ja comencem a trobar claus i parabolts. La dificultat de la tirada és de cinquè superior.


La quarta tirada segueix la mateixa tònica, començament suau per anar complicant-se i el tram més difícil al final de la tirada poc abans d’entrar a la reunió, la dificultat és semblant a la tirada anterior.


La cinquena tirada és fàcil , cal seguir la feixa vers la dreta i superar uns petits ressalts fins a situar-nos sota un gran mur.


La sisena tirada és l’estrella de la via, comença amb una entrada a la tirada d’esquerra a dreta força fina i d’equilibri fins arribar a una fissura, una vegada a la fissura la deixem per progressar pel seu mur de la dreta per una placa molt vertical en direcció a un díedre molt marcat on hi ha la part més dura de la tirada, a mi se m’ha creuat el passatge d’entrada al díedre hi he fet Ao (a les ressenyes crec que el graduen de 6b+).


La setena tirada comença amb un desplom equipat amb claus i parabolts, però nosaltres hi hem posat un camelot per evitar un pas molt llarg, desprès una sortida “rara” i res més, seguir la feixa fins arribar a peu del mur final.


La vuitena tirada, comença amb un pas difícil on cal eixarrancar-se de valent per seguir per un canaló fins arribar a un llavi on poder descansar, d’aquí en diagonal a l’esquerra per agafar la verticalitat de la placa i ja directes fins el cim.


Avui no hem volgut fer provatures per baixar i anem directes a la dreta per agafar la feixa de baixada i d’allà directes al cotxe.
A Esparreguera hem arribat just a temps de la sortida dels col·legis.


J. ESTRUCH  

2 comentaris:

  1. Una via molt maca. Am el Jordi P. quan la vaig fer per primera vegada em va agradar tant que varem decidir torna-hi per fer de primer les tirades que haviem fet de segon.

    ResponElimina
  2. Salutacions Joan,
    La veritat que aquest pany de paret amaga tresors força interessants.
    Fins aviat
    Josep Estruch

    ResponElimina