Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 30 de juny del 2016

CAMÍ DEL TRO

DISSABTE, 25 DE JUNY

A Olesa és Festa Major , cal anar de xerinola, però el cos ja no esta per gaires excessos i prefereixo guardar-los per anar a escalar.
Aquest dissabte surto amb el Lluis però no tenim clar on anar per fugir de la calor, tenim moltes propostes sobre la taula, però cap en fa el pes.
A les 8 del mati em presento amb una nova proposta que vaig pensar ahir per la nit, la Sud del Pedra!!. És una aposta arriscada perquè si agafem un dia amb “solano”, podem quedar fregits.
La parada per esmorzar la fem a Saldes i d’allà marxem directes al nostre objectiu.


La meva proposta consisteix en pujar per la cantera fins el prat de Reu i posar-nos a la via Camí del Tro d’entrada. De sortida ja veure’m que cau!!.
El camí és costerut, però a l’ombra però el millor que te, és la possibilitat de fer unes magnifiques fotos de la paret sud.
Mentre pugem ja veiem gent escalant, hi ha molta gent fanàtica que no els espanta la calor, hi ha cordades a la vis de Tots, al Camí del Tro i a la ferrada dels talibans.
A les 10,30. ja estem a peu de via i la cordada que hi havia ja ha baixat i esta escalant a la dreta nostre ( via dels Provençals).


El Lluis és demana la primera, i la supera sense problemes, no ha calgut reforçar cap passatge.
La segona em toca a mi, surt per l’esquerra de la reunió i el primer pas ja he posat un flotant, desprès al llarg de la tirada n’he posat uns quatre més per escurçar els alejes que hi ha en algun punt, és una tirada mantinguda i molt maca.


La tercera, te una dificultat semblant a la segona i el Lluis me la cedeix, desprès de la caiguda encara li falta confiança amb la col·locació de flotants i te por que la torada sigui com l’anterior i calgui reforçar-la, la veritat que no ens ha calgut posar-ne cap, està molt ben protegida i amb una graduació amable.


La quarta, el Lluis ja esta mosca per la tirada anterior i demana fer-la, també la fa sense posar-hi res de res.


En aquest punt tenim la possibilitat de baixar rapelant, ja que la via ja s’ha acabat, però se que per sobre hi ha com a mínim una tirada que pertany a la vi a dels Provençals. i fent un parell de tirades de grimpada podríem sortir per dalt i baixar per les costes d’en Dou .


La primera tirada surt entretinguda amb un grau suau però amb passatges prou interessants i bonics.


La següent és una grimpada molt fàcil fins un collet i la darrera per un sistema de fissures i canals fina sortir a les costes d’en Dou.
Ara tan sols resta anar a cercar el collet per tornar a la vessant sud i seguir el camí de pujada.


Cal dir que el temps ens ha respectat, inclòs he passat un xic de fred en alguna reunió, però la jornada ha sortit rodona, aviat hi tornarem, segur..!!!.
De baixada, parada obligatòria per fer la cervesa a Saldes  i directes a casa.

J. ESTRUCH


1 comentari:

  1. Molt bona aquesta via! hi vam anar una primavera i ens vam haver de baixar de fred a la primera reunió!

    ResponElimina