Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 6 de juny de 2016

INDIS DE PONENT

DISSABTE, 04 DE JUNY

Aquesta setmana, he quedat amb el Cèsar, fa molt de temps que no coincidim i tinc ganes d’escalar amb ell. Però com que la meteo no és gaire bona, portem diferents propostes a fer, tot depenent de com es presenti el dia.
A les 7, 30 estem puntuals al Bruc, abans no comenci tot el merder de la Festa de Francès i com que en la darrera mirada al “meteoblue”  les previsions no son gaire bones, ens decantem per anar a la zona més propera de les que tenim preparades.


Aquesta vegada li toca a la via Indis de Ponent al sòcol del Mont-roig, de les vies que hi ha en aquesta zona, i han estat publicades, tan sols em falta aquesta i el Cèsar no coneix l’ indret, per tant, directes a Bellcaire per esmorzar al bar Sport.
Al pàrquing no hi ha cap cotxe, i ens prenem l’aproximació amb tranquil·litat, tot i esperant que no plogui.
 Un cop a peu de via, unes gotes ens espanten i estem a un pensament de girar cua, de fet decidim baixar al bar per fer un cafè,  però quan tenim la corda plegada de nou, deixa de ploure i decidim continuar.


La primera tirada està neta , tan sols un petit cordino i les inicials picades a la paret, ens donen senyal per on va la via. Just a la dreta, un seguit de parabolts superen un esperó i més enllà, una corda assenyala una futura línea, però nosaltres decidits, comencem a escalar la nostre via.
La primera tirada la fa el Cèsar i amb dos o tres camelots queda ben protegida, una bona tirada per començar a escalfar motors.


La segona és un canvi de reunió, cal travessar la feixa fins el peu d’un díedre molt evident.
La tercera, em toca, els primers metres són estranys, roca quartejada amb aspecte trencat, incòmode de superar però hi ha tres parabolts per protegir la caiguda, a partir d’aquí el díedre es posa cada vegada més  vertical  fins sota la reunió, aquest  tram cal protegir-lo amb flotants i és molt bonic de fer. La reunió és en una petita rapissa al vell mig del díedre.


La quarta comença seguint pel mateix díedre , però aviat el deixa per encarar unes plaques més ajagudes que ens porten fins un arbre on farem la quarta reunió.
La cinquena presenta un altre díedre perfecte, que cal resseguir un bon tram, per deixar-lo a la dreta i anar fins la reunió per una placa  ja fora del díedre, veient que el díedre és molt fotogènic , he fet la reunió en un arbre , just a la sortida i poder veure l’evolució del company.


La sisena  resultarà un xic més llarga i amb ensurt inclòs per al company. Per sobre de la reunió oficial hi ha un pont de roca, però el pas s’ha posat dur i no s’ha deixat fer (diuen que v+...????), nosaltres hem pujat per l’esquerra, molt més fàcil, però a l’altura d’una rapissa , el Cèsar s’ha agafat d’una pedra de grans dimensions i per poc cauen ell i pedra a la feixa, per sort la pedra s’ha vençut cap la paret i no ha caigut... uuufff!!!.
Les piulades parlen d’una pedra perillosa però creiem que era a la darrera tirada?
La setena és una passejada com la segona, però molt més llarga, un 60 metres, fins el peu d’un díedre.


La vuitena, comença per una fissura a protegir fins arribar a l’altura d’un parabolt, just per sota d’aquest cal canviar de fissura i anar a una altre que puja per l’esquerra amb uns passatges força fins i roca molt llisa, una vegada a l’altre fissura he vist un forat gran i he posat un camelot del 3 bàsicament per donar-me confiança, aquí cal tornar a la fissura inicial i seguir progressant, un tros més amunt he vist uns matolls i he volgut passar-hi una baga, però no recordava les advertències del meu avi que deia que les figueres eren traïdores i avui ho he comprovat, l’arbre en qüestió era una figuera ufanosa que quan encara quasi no la havia ni tocat que ha sortit disparada de la paret i jo amb ella. Sort del camelot que he posat per moral, ha aguantat la caiguda, sinó aterro al terra, just al costat del company.


Com sol passar en aquests casos , si no et fas mal, cop de ràbia i amunt altre vegada, aquesta vegada sense tocar cap matoll , fins la reunió.
Per acabar-ho d’enllestir, la reunió tan sols te un parabolt (és pot reforçar bé), però és molt incomoda, la propera vegada aniré directe fins el cim !!.


La novena tirada tan sols te un parabolt de protecció però no es veu des de la reunió, el Cèsar ha posat dos camelots però ha tingut la mala sort que una presa se li ha trencat i ha caigut també, al baixar-lo fins la reunió com que està adolorit de l’esquena decideix que segueixi jo i remati la via.
Aquí, just a la sortida hi ha la famosa pedra perillosa, i és veritat, és una senyora pedra completament solta.
La baixada la fem per la canal de baixada amb dos ràpels i directes al cotxe que l’esquena del Cèsar no esta per floritures.
Ahir , ja vaig tenir noticies del Cèsar, tot bé, tan sols el cos sacsejat i adolorit, i és que ja no tenim 20 anys!!.

J. ESTRUCH


5 comentaris:

  1. Carai quina mala sort, dues caigudes, sort què no haver-hi conseqüencies. Aquesta via és molt bona.

    ResponElimina
  2. Hola Joan,
    Tot i les caigudes , la via va agradar-nos molt, serà aviat una clàssica.
    Com a comentari constructiu, tan sols dir que caldria posar un altre parabolt a la vuitena reunió, més que res per identificar-la com a tal , o bé comentar que millor fer el tram d'una sola tirada.
    Ara sense figuera , és una fissura més neta, je, je.
    Salut i bones escalades
    Josep

    ResponElimina
  3. Carai sap greu lo de la Figuera, la via original en la 5ª tirada va per la dreta damunt la R hi ha cordino...tira una mica endarrere pro es protegeix amb friend 0,5 o un 3 més amunt, i al principi tira però hi ha molt bona ganda....entrant per lo fàcil ens feia cosa (carretera) el bloc aquest que comenteu. La R de la vuitena tirada hi havia un pitó que han tret, i ara es millor fer el llarg sencer, ja posarem un parabolt que així no hi haurà problema, esperem que malgrat els ensurts disfrutessiu d'aquesta lògica via. M. Segarra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans que res, Felicitats per la via!!
      Referent a la cinquena, el Cesar no ho va veure clar, tirar recte amunt
      La darrera tirada , el tema de la reunió és una proposta , però fer-la directe no és cap disbarat.
      La via va agradar-me moltttt...!! i el concepte d'assegurar amb fixes les parts més cutres (inici segona tirada) i deixar per flotants els llocs on pots utilitzar-los, independent de la dificultat, també.
      Felicitats, seguiu muntant vies com aquesta i tindreu clientela assegurada.
      Josep Estruch

      Elimina
  4. nosaltres la vam fer ahir i a la darrere tirada la vam fer en un sol llarg d'uns 50 metres, sense roçament, ja que la reunió allà al mitg no és gare còmode

    ResponElimina