DIMECRES, 01 DE JUNY
Aquesta setmana no
tenim clar que volem fer però per tal d’aprofitar els dies abans no agafi les
vacances el Lluis , quedem en trobar-nos al bar Anna del Bruc com tenim per
costum.0
A les nou estem al
bar sense cap proposta, però en plena conversa el company Francesc va dir-nos
que la darrera setmana varen anar a fer la via Tatocao al pic de Casellas d’Alos de Balaguer i els
havia agradat molt.
Jo aquesta via fa
temps que la tinc ullada i en llista d’espera, tots els comentaris sobre ella
son bon i està parida per la factoria dels Galls que sempre és una garantia.
Tenim un handicap que
és el temps, jo tinc que anar a buscar la Martina a les 16, 30 i el temps és
molt just, de fet , el Toni diu que no tindrem temps, però nosaltres som molt capçuts i a les 10 sortim direcció
Alos de Balaguer.
Al pàrquing hi ha dos
cotxes i aviat localitzem les respectives cordades , una a la via Olga Frontera
i la segona a la via MMM, per sort a la nostre no hi ha cap cordada.
Esperitats, sortim en
direcció al principi de via i el Lluis es demana fer les primeres tirades, com
que jo ja les he fet , cap problema, per ell!!.
Aquestes tirades
pertanyen a la via Sueño vertical i estan molt ben assegurades.
La primera presenta
un parell de murs força verticals que permeten esplaiar-se a gust, la reunió en
un petit replà.
La segona és molt
llaminera i el Lluis se la demana tan sols al veure-la, la veritat que és un
plaer escalar-la, suau, bona presa i ben assegurada, vaja un plaer pels
sentits.
La tercera, ja
comencem amb les marrades, aquesta la faig jo, com que sé que tan sols presenta
un parell de murs curs i la resta és caminant, li dic al Lluis que al notar la
corda tensa , comenci a sortir i faig reunió a mitja tartera, a mig camí de la
via Tatocao.
El Lluis fa la resta
de tartera fins a peu de paret.
La primera tirada
d’aquest pany de paret, és fàcil i molt bonic, vaja una tirada per gaudir-la
sense patiments.
La segona , la demana
el Lluis i tot i que a la part central ha trobat un tram un xic més complicat,
li ha agradat molt.
La tercera és la
cirereta del pastis, una tirada amb molt bona roca, ben assegurada i amb uns
passatges molt elegants, sobretot al tram final.
La graduació, bé, he
pujat molt tranquil i sense tensió, per tant crec que la graduació és un xic
més baixa que la que li donen (apreciació molt i molt personal!!). El que sí
puc dir, és que és la millor tirada ( en el seu grau) que he fet a la zona.
La baixada , hem fet
dos ràpels fins la feixa i desprès hem des grimpat tot travessant la paret per
anar a cercar les cadenes.
Al pàrquing hem
trobat als companys que feien la via MMM
que resulta eren , el Pepe, el Manel i dos companys més, tots ells
assidus del bar Anna.
Com que tenim el
temps molt i molt just sortim espiritats cap a casa on arribem a les 16 en
punt. Objectiu aconseguit !!, i encara tinc mitja hora per preparar-me per anar a
buscar a la Martina
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada