Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 2 de juny del 2016

VIA TATOCAO LO GALL

DIMECRES, 01 DE JUNY

Aquesta setmana no tenim clar que volem fer però per tal d’aprofitar els dies abans no agafi les vacances el Lluis , quedem en trobar-nos al bar Anna del Bruc com tenim per costum.0
A les nou estem al bar sense cap proposta, però en plena conversa el company Francesc va dir-nos que la darrera setmana varen anar a fer la via Tatocao  al pic de Casellas d’Alos de Balaguer i els havia agradat molt.


Jo aquesta via fa temps que la tinc ullada i en llista d’espera, tots els comentaris sobre ella son bon i està parida per la factoria dels Galls que sempre és una garantia.
Tenim un handicap que és el temps, jo tinc que anar a buscar la Martina a les 16, 30 i el temps és molt just, de fet , el Toni diu que no tindrem temps, però nosaltres  som molt capçuts i a les 10 sortim direcció Alos de Balaguer.


Al pàrquing hi ha dos cotxes i aviat localitzem les respectives cordades , una a la via Olga Frontera i la segona a la via MMM, per sort a la nostre no hi ha cap cordada.
Esperitats, sortim en direcció al principi de via i el Lluis es demana fer les primeres tirades, com que jo ja les he fet , cap problema, per ell!!.


Aquestes tirades pertanyen a la via Sueño vertical i estan molt ben assegurades.
La primera presenta un parell de murs força verticals que permeten esplaiar-se a gust, la reunió en un petit replà.
La segona és molt llaminera i el Lluis se la demana tan sols al veure-la, la veritat que és un plaer escalar-la, suau, bona presa i ben assegurada, vaja un plaer pels sentits.


La tercera, ja comencem amb les marrades, aquesta la faig jo, com que sé que tan sols presenta un parell de murs curs i la resta és caminant, li dic al Lluis que al notar la corda tensa , comenci a sortir i faig reunió a mitja tartera, a mig camí de la via Tatocao.
El Lluis fa la resta de tartera fins a peu de paret.
La primera tirada d’aquest pany de paret, és fàcil i molt bonic, vaja una tirada per gaudir-la sense patiments.


La segona , la demana el Lluis i tot i que a la part central ha trobat un tram un xic més complicat, li ha agradat molt.
La tercera és la cirereta del pastis, una tirada amb molt bona roca, ben assegurada i amb uns passatges molt elegants, sobretot al tram final.


La graduació, bé, he pujat molt tranquil i sense tensió, per tant crec que la graduació és un xic més baixa que la que li donen (apreciació molt i molt personal!!). El que sí puc dir, és que és la millor tirada ( en el seu grau) que he fet a la zona.


La baixada , hem fet dos ràpels fins la feixa i desprès hem des grimpat tot travessant la paret per anar a cercar les cadenes.
Al pàrquing hem trobat als companys que feien la via MMM  que resulta eren , el Pepe, el Manel i dos companys més, tots ells assidus del bar Anna.

Com que tenim el temps molt i molt just sortim espiritats cap a casa on arribem a les 16 en punt. Objectiu aconseguit !!, i encara tinc mitja hora per preparar-me per anar a buscar a la Martina

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada