JORDI JUTGLAR

DISSABTE, 24 DE SETEMBRE

Avui era un dia per recordar al company Fredi, hi ha una trobada d’escaladors a Sant Benet amb dinar col·lectiu i al vespre una projecció de diapositives amb el seu recorregut alpinístic  a l’Ajuntament del Bruc.

El divendres tot cercant company vaig contactar amb en Ricard que juntament amb en Toni volien pujar a Montserrat per fer quelcom ells amablement van convidar-me a afegir-me amb ells.

Quedem a les 8 al Bruc i com sempre puntual ja estem a l’hora esmorzant.

Tot i que el Meteoblue diu que farà bon temps, els dic que fins ben entrada la matinada per la zona ha estat tronant i la roca pot estar molla, ells que tampoc estan gaire convençuts del objectiu que porten, es deixen enganyar per una de les meves propostes i marxem direcció Lleida on el temps sembla estar més calmat.

El nostre objectiu la via Jordi Jutglar del Peladet

Al pàrquing de la font no hi ha cap cotxe i en poca estona tenim enllestit el material, ara ens queda una bona suada par arribar a peu de via.

Amb la referència del principi de via on canvia l’orientació de la paret, no ens costa gaire localitzar la fletxa i el nom que s’insinua escrit a la roca ara tan sols resta pujar-hi.

Per sorteig em toca a mi començar , en tota la tirada no hi ha res però uns metres més amunt veiem un tram molt llaminer que segur és l’itinerari de la via. La dificultat de la tirada és de cinquè grau

La segona li ha tocat al Toni, no ha tingut gaire sort, és la tirada més lletja de la via, molt bruta i amb roca bastant trencada, supera un ressalt i desprès seguint una vira en diagonal a la dreta canvia de vessant fins un gran arbre situat al peu de la tirada estrella de la via.

Al Ricard li ha tocat , la xina, - una senyora tirada!!. Una fissura oberta molt vertical de 40 metres on tan sols hi ha tres assegurances, dos burils i un pont de roca. Gran part de la tirada pot fer-se amb bavaresa però hi ha trams que cal fer off wind i d’altres on cal progressar per placa, tota ella molt mantinguda (he vist ressenyes que la graduen de cinquè superior, d’altres de (6a) i alguna de (6a+). Personalment encara li donaria un plus més per la necessitat de protegir-la, que no és fàcil.

La quarta tirada torna a tocar-me, comença amb un tram fàcil pel llom de l’aresta fins a trobar un pitó. Aleshores cal superar un petit mur i anar progressant en diagonal a la dreta fins arribar sota uns sostres vermells, un 40 metres amb una dificultat màxima de cinquè.

La cinquena torna tocar el torn al Toni i aquesta vegada si que la ha encertat, una senyora tirada, més difícil del que diuen les ressenyes. Comença amb un flanqueig a l’esquerra per entrar en un díedre que cal remuntar fins que uns sostres et barren el pas, desprès cal travessar a l’esquerra fins un pitó equipat amb un malló que serveis per baixar als peus d’un altre díedre paral·lel al primer però mes a l’esquerra i que cal remuntar fins arribar a l’altura del pitó i d’allà sortir per l’esquerra per entrar a la reunió.

En aquesta tirada cal anar amb molt de compte passant les cordes si no vols trobar-te encallat pel fregament. Pels segons de corda cal anar amb compte una vegada superat el malló, donat que el pèndol pot esser considerable. La tirada està graduada de cinquè superior , però mig grau més no li faria cap mal.

A partir d’aquí ens queden una o dues tirades , segons les ressenyes i al Ricard com a protagonista. Els primers metres molt difícils i verticals i com assegurança un pitó i un buril situats a la mateixa altura, desprès la dificultat baixa però la qualitat de la roca també, com que la dificultat no és excessiva el Ricard decideix fer tota la tirada fins el cim, però segons ens ha dit , ho ha lamentat perquè les cordes eren un pes molt important per anar pujant.

A la reunió hem tingut molta sort perquè una pedra ha caigut i ha fregat l’ombro del Toni, si arriba a desviar-se uns centímetres segur que tenim moguda grossa.

La primera part de l’activitat ha acabat, ara queda la segona, trobar el camí de baixada. Cal remuntar la carena fins a trobar una fita en un petit collet per on cal baixar fins la tartera i d’aquesta avall fins arribar a peu de via i d’aquí desfer el camí de pujada. Crec que de baixada hem trigat més d’una hora

Una vegada al cotxe, volíem fer la cervesa a Bellcaire però el bar esta tancat i hem decidit anar fins el Bruc i fer un pica pica a Ca l’Anna.

Com que ja estem al Bruc ens acomiadem i jo decideixo anar a veure el documental en record del Fredi i saludar als companys que hi ha.

J. ESTRUCH