VIA ALBERT MASÓ

DIMECRES, 21 DE SETEMBRE

Avui hem quedat amb el Josep, però problemes familiars ens han impedit fer una programació i definir un objectiu, per tant ens trobem al Bruc sense tenir clar on anar.

Al final decidim anar a una via de la Proa , més concretament la via Albert Masó, el Josep ja la coneix però no recorda res (és una sort, no tenir memòria, sempre fas vies noves!!).

A l’hora de marxar una part de la colla s’apunta per anar a la zona, ells volen fer l’espero del vent, molt a prop de la nostre via.

Durant el camí d’aproximació hi ha dos pares diferents  i uns pugen pel camí del clot del boixar i  nosaltres decidim seguir el clot del tambor i entrar per darrera.

La pujada per la ferrada fins sobre el contrafort el fem per un dels esperons rocallosos de l’esquerra de la ferrada, per terreny fàcil però trencat fins arribar a les cordes de la primera tirada i d’allà fins l’arbre que hi ha al peu del díedre on hem fet la primera reunió.

La primera tirada se la menja el Josep, segueix una fissura bruta fins el cim d’una agulla enganxada i d’allà per una placa fins un arbre situat a mitja canal.

La segona és curta, una 20 metres escassos i va tota en flanqueig a l’esquerra per anar a cercar el centre d’una placa que seguirem fins el següent bosc penjat, aquesta tirada és fàcil.

La tercera , supera pel centre la placa amb bones preses , tan sols hi ha un tram on la paret és posa mes vertical i on cal confiar amb la roca (els cigrons són tan grans que fa por no es puguin trencar amb el pes), però aguanten!!.

La quarta segueix la mateixa tònica que l’anterior , tram fàcil per fer un tram més vertical i tornar-se a tombar. L’últim tram cal anar en compte de no tirar pedres, que van totes a parar a la reunió on hi ha el company. La reunió està una vegada travessat el bosquet al peu del següent  monòlit.

La darrera tirada presenta uns cinc metres un xic difícils de veure i amb l’assegurança molt alta, una vegada superat el tram la paret perd consistència , ja fins el cim.

Per baixar del cim hi ha dues possibilitats , per la dreta o per l’esquerra, (mirant la paret). Nosaltres hem escollit baixar per la dreta.

Primer un petit ràpel fins el coll i a continuació per una canal plena d’aritjols fins el collet amb la proa, d’allà una petita des grimpada  fins la darrera reunió de la via.

A partir d’aquí, tres ràpels fins el terra.

Ara tan sols resta desfer el camí de pujada i tornar al Bruc.

J. ESTRUCH