Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 6 d’octubre de 2016

EL VOL DE L'HOME OCELL

DISSABTE, 01 D’OCTUBRE

Aquesta setmana he quedat amb el Ginés un company d’escalada dels primers que vaig tenir ara fa uns 45 anys i que en fa uns 30 anys que no coincidim i fem cordada junts.
Amb anterioritat hem fet un parell d’intents, però les nostres respectives agendes van esvair els plantejaments.
Hem intentat satisfer les nostres preferències en temes d’escalada, les seves, anant a un sector que no coneixia I les meves, per fer una via on cal auto protegir-se.


La via escollida és el Vol de l’home ocell a les Agudes del Montseny, jo fa temps que la tinc en cartera però tots els companys ja la havien fet i sempre seguia en cartera.
Com que tots dos som d’Esparreguera quedem per fer el cafè a les set i marxem directament per aturar-nos a esmorzar a Cardedeu.
Quan arribem al pàrquing de Santa Fe, ja hi ha un cotxe, (esperem que no tinguin el mateix objectiu que nosaltres), preparem el material i enfilem canal amunt fins a trobar la placa que senyala l’inicií de la via, moment en que trobem als suposats usuaris de l’altre cotxe aparcat. Ells cerquen la via Itzi i porten una estona sense trobar-la, però amb la referència de la nostra situació aviat la localitzen.


Nosaltres, per la nostra part, comencem la via prenent el Genis la iniciativa, una primera tirada amb roca lletja, esmicolada i amb molta herba però que cal fer.


La segona , d’entrada miro de sortir recte però no, per l’esquerra tampoc , fins que mirant la ressenya sembla sortir per la dreta de la reunió i si, la progressió és factible, teòricament hi ha dos claus però no n’he trobat cap, per sort els camelots entren a caldo.
La reunió la faig en el primer replà on hi ha un clau vell i pots reforçar-la be.


La tercera i quarta que fem , són un rostoll primer seguir la carena per entrar dins una canal que hi ha a l’esquerra i tirar el que doni la corda.


La cinquena, ja te més entitat i cal escalar, primer un flanqueig a l’esquerra per anar a cercar una línea de claus (tres i una expansió) que ens permeten superar en A0 un tram de paret molt vertical.


La sisena, és la tirada característica de la via, cal superar una placa negra molt polida per superar un sostre per la dreta, he posat un camelot a l’altura d’un clau amb un filferro rovellat i sort n’he tingut perquè tot ha estat agafar-me a la cinta exprés del clau per flanquejar que ja m’he vist altre cop a la reunió (ha petat el filferro, i és que ja ho diuen,- no t’agafis mai a les assegurances, és perillós -!!!.
Torno a pujar i substitueixo el filferro per una baga petita que hem deixat. La resta de tirada sense problemes, sempre controlant la roca.


La setena tirada, encara dubtem si hem seguit la via o no, teòricament calia veure dos claus però no hem vist res i hem sortit per l’esquerra tot cercant una placa ajaguda fins el cim.
De baixada, una bona caminada pel bosc que comença a estar màgic amb les fulles caigudes i els colors de la tardor, fins el cotxe.


Ara baixem fins Lliça d’Amunt per fer la cervesa i un pica pica per agafar forces per tornar a casa.

Una bona escalada en un espai idíl·lic amb bona companyia, no és pot demanar res més !!!.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Doncs jo fa temps que tinc ganes d'anar a escalar aquí, però encara no he trobat amb quí! fa poc el Joan Asín m¡ho va proposar i finalment no va poder ser.
    Aquestes assegurances tan velles fan por, i més amb la humitat de les Agudes. Quin ensurt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume,
      Per sort havia posat un camelot abans i va parar el cop, el camelot i el company, que vaig caure-li sobre.
      Si vols anar-hi no triguis que aviat farà un fred de nassos per aquelles contrades.
      Salutacions i a veure si un dia coincidim
      Josep

      Elimina