ESPERÓ MONTANISELL

DIMARTS, 11 D’OCTUBRE

Dia estrany per sortir, per norma nosaltres sortim els dimecres però aquesta setmana amb la meteo per davant hem decidit avançar el dia i assegurar la sortida, per dimecres donen pluges arreu de Catalunya.

De les diferents propostes que li faig al Josep n’hi ha una que li fa patxoca, (les altres ja les ha fet, és el preu de sortir amb veterans que ja han escalat per tot arreu).

La via escollida és l’Esperó Montanisell a la Serra de Sant Joan.

Sortim a les set i mitja com tenim per costum i anem directes a esmorzar al bar Tahussa de Coll de Nargó, on com de costum i darrerament no hi ha cap escalador. D’allà passant per Organyà anem al pàrquing on deixem el cotxe.

L’aproximació és feixuga però curta i no ens costa gaire trobar l’iniciï de la via.

Com que el Josep ja tenia feta la primera tirada d’un intent anterior, em toca a mi, uuff!! Aquesta vegada no he tingut sort amb les tirades.

La primera tirada és la més difícil de totes i quasi la més enrevessada, (la tercera és pitjor), comença amb un díedre molt dret per seguir per un sistema de fissures paral·leles amb roca mediocre que aconsella assegurar la tirada el màxim possible tant que en el tram final m’he trobat sense cintes i m’ha calgut apretar el (culet) per arribar amb dignitat a la reunió.

La segona és més suau però col esbrinar be el camí , si no vols quedat perdut ,no hi ha assegurances , tan sols a la sortida de la reunió hi ha dos ponts de roca, i d’allà fins la reunió aventura i autoprotecció.

La tercera, be, jo hauria fet dues tirades en lloc d’una, i ho dic per experiència a les pròpies carns, com que anàvem avisats de les ressenyes, en el primer tram tan sols he passat una corda i en el díedre final he passat l’altre, una vegada a la reunió , la segona tirava bé, però la primera m’ha calgut treure aigua del pou per recuperar-la.

Referent a la tirada, el primer tram molt bonic i espectacular fins arribar al díedre, la resta d’anar pujant. En aquesta tirada és on les fotos podien quedar més interessants, però estava tan preocupat en posar bé les cordes que no he fet cap foto.

Ara ja estem a la feixa i per poder assegurar bé al Josep hem fet un canvi de reunió.

La quarta tirada comença amb un pas finet de placa per entrar desprès en un díedre encastament força fàcil de dificultat però amb una pedra tan aspre, que tot s’enganxa i més si portes una motxilla.

Acabat el díedre hi ha un pas atlètic per sortir-ne que és el passatge més bonic de la via i ja molt més fàcil fins el cim.

Per baixar, no hi ha camí definit, senyal de les poques cordades que fan la via, però amb una mica d’intuïció arribem a la pista on hem deixat el cotxe.

Com que calor no n’hem passat gaire decidim deixar  altres projectes per a properes visites a la zona i baixem a fer la cervesa i tornar tranquil·lament a casa.

J. ESTRUCH