VIA SLASTIC

DIMECRES, 26 D’OCTUBRE

Ara que el dia comença a fer-se curt, és el moment d’anar a escalar a zones de poca envergadura  i amb aquesta premissa decidim començar a explorar nous llocs per escalar.

Aquesta setmana li proposo al Josep anar a Tivissa, on hi ha dues vies recomanades al llibre del J. Jover  (Catalunya vertical) que és un dels llibres que segueixo per anar fent vies, (a més d’altres llibres) .

El Josep accepta la proposta , tot i creure recordar que ja coneix la zona, però com que el seu fort no és precisament la memòria i fa molts anys que la va visitar, serà una experiència nova per tots dos.

La baixada és ràpida, i en una hora i poc més ja estem a Tivissa fent un bon esmorzar i fent temps per que surti el Sol donat que el dia s’ha aixecat molt rúfol i humit.

Trobar la zona ens costa una mica sobretot perquè la boira baixa no ens deixa veure els cims i no ens orientem. Però al segon intent ja estem aparcats al coll i molt a prop de la paret.

En el camí d’aproximació, uns 10 minuts, la roina s’intensifica i fa un intent de ploure fort, però res, no obstant a la vista del temps preferim deixar passar una estona abans de començar i ens dediquem a situar les diferents vies de la paret, sobretot l’emplaçament del segon dels nostres objectius (a la vista del temps, crec que serà en una propera visita), la via extramurs. Per fi la localitzem i ara ja podem anar a tastar la roca tot i que el temps segueix amenaçador.

La via escollida per tastar és la via Slastic, tres tirades en portaran al cim i la baixada és molt còmoda.

La primera tirada se l’apunta el Josep i en fa dubtar de l’encertat de la elecció, roca crostosa amb feixetes i molta terra i margallons  pel camí , a més el grau, uff !!, més difícil del que diuen. La tirada puja en diagonal a l’esquerra i finalment el Josep fa reunió en una via que no és la nostre, (pujant he vist la reunió per sobre  on està ell), per acabar la tirada torna a encapçalar la cordada fins la reunió bona. Ara que ja hem passat puc dir que a mitja tirada ens hem desviat un xic a la dreta de la via , ara ja hem recuperat l’itinerari normal.

La segona tirada , és una tirada chapeau, un primer tram que cal reforçar, hi ha un pitó i dos parabolts per fer uns primers  25 metres de blocs i díedres per desprès sortir a una placa molt vertical i fina que és on hi ha la màxima dificultat.

Aquesta placa és molt obligada i protegida amb tres parabolts, La reunió esta al principi del díedre final.

La tercera tirada comença molt explosiva amb un pas de díedre extraplomat i força difícil de protegir fins un pitó situat al final de les dificultats, cal posar-li morro per superar el tram, desprès la dificultat baixa considerablement, sense perdre la verticalitat ja fins el cim.

La baixada caminant per la dreta fins el camí d’aproximació, uns deu minuts.

Com que el dia no millora, ja ni ens plantegem fer res més i desprès de fer les fotos de rigor per senyalar la ressenya anem al bar per complir amb el precepte de la birra de rigor i carretera i manta cap a casa.

J. ESTRUCH.