CADE (fins la feixa)

DISSABTE, 29 D’OCTUBRE

Feia molts dies que no tenia noticies del Visa, per això quan divendres va trucar-me per fer un cafè vaig alegrar-me.

Desprès d’explicar-nos vida i miracles  de les nostres quotidianitats varem quedar en sortir i la oportunitat va sorgir molt aviat, per la tarda va trucar-me per oferir-me acompanyar-lo. Ell sortia el dissabte  i volia anar a fer la via Cade de Terradet.

Aquesta via, no la tenia entre les meves prioritats , però també és veritat que feia moltsssss anys que no la repetia i va semblar-me una bona motivació per acompanyar-lo.

A dos quarts de deu ja estem aparcats a la font de la Figuera i com de costum per aquestes dates, un vent fred ens dona la benvinguda, però la decisió la tenim feta i anem decidits a la paret.

Per no complicar-nos la vida amb el canvi de cordes, decidim repartir-nos la via i com sempre (les bones costums no es poden perdre !!!,el Visa començarà )

Davant nostre tenim dues cordades, per tan decidim no crear polèmica i anar tranquil·lets darrera d’ells.

Les primeres tirades com que no són obligades i el personal no esta obligat a passar pel mateix lloc, la roca està be i no és fins la cinquena tirada (el dau) on comencem a trobar passatges polits.

A les tirades superiors, hi ha passatges que abans es feien be i ara m’ha calgut fer un A0 , sense remordiments, rellisquen  molt!!.

La tirada que segueix igual de bonica és la “laboriosa” encara que ara ens la agafem sense tanta por i respecte de com ho fèiem abans .

Una vegada a la feixa decidim que ja en tenim prou, la Lluïsa s’ha portat com una “jabata” i ha donat el “do de pit” en tot moment, sembla que hagi escalat via llarga tota la vida, però ara ja comença a notar cansament i decidim baixar.

Ha estat un bon entrenament per començar. Tot baixant comencem a fer plans per a futures sortides.

Ara amb el record fresc de la via, crec que no trigaré gaire a tornar-hi i poder pujar fins el cim, els passatges ensabonats no son gaires i trampejables, (tot i que els trams polits ho estan molt)  i la via és mereix una nova visita.

Una vegada a terra cal fer la cervesa de rigor i per recordar vells temps ens arribem al Hostal del Llac. No hi ha l’ambient d’antuvi però els temps canvien !!. i cal modernitzar-se.

J. ESTRUCH