DIMECRES, 02 DE NOVEMBRE
Trobar company
desprès d’un pont és bastant difícil, però aquesta setmana he tingut sort, el
Josep encara no ha marxat per fer les seves mini vacances i vols sortir i a més
el Genis, m’ha trucat per sortir, (tot es presenta be) però un compromís que no
tenia previst ha trastocat els plans i em veig obligat a tornar d’hora a casa.
Cal pensar un nou
objectiu, per sort la bombeta de la imaginació s’ha encès i puc fer una
proposta diferent als companys. La meva proposta és anar a escalar a Garraf i més concretament a la Falconera, fa
molt temps que no visito la zona.
La meva proposta
agrada a tots dos companys, que al contrari del que jo pensava no han escalat
gaire per la zona.
La via “Chani” centra
el meu interès, va esser la primera que vaig fer a la Falconera i és prou
divertida per passar una bona matinal.
Primer de tot
concentració i esmorzar al bar de Garraf
i desprès preparatius i aproximació molt còmoda fins els ràpels
d’entrada a la via. Cal dir que entrar a una via havent prèviament fet dos
ràpels és força curiós.
Del record que tinc
de les instal·lacions de ràpel al muntatge que hi ha ara , i va un mon. Abans
un arbre i ara coma mínim hi ha dues instal·lacions a més del arbre, també en
tot el recorregut hi ha diferents instal·lacions i assegurances. Una vegada a
baix, un passamà et deixa a la reunió d’inici de la via.
La primera tirada
segueix igual, burins vells, algun pont de roca, pitons i algun espit, tots ells oxidats per la
salinitat . Aquesta mateixa sal que es
diposita sobre les pedres fa que la progressió sigui delicada.
La segona tirada
millora sensiblement i és el preludi del que anirem trobant més amunt, una
pedra molt bona amb moltes gotes d’aigua que permeten una progressió molt
franca.
La tercera tirada
d’entrada no sembla interessant però una vegada creuem el petit bosc és
presenta un pany de paret força vertical i divertit.
La quarta tirada, tan
sols te un “handicap”, és molt curta però la roca és fantàstica i el grau molt
moderat que fa que puguis gaudir-la a tope.
Nosaltres els darrers
metres els hem fet sense cordes, encara que lo millor seria fer la tirada fins
el cim tot i que allà no hi ha reunió.
La baixada molt
còmode, també, cal desfer el cami de pujada fins l’aparcament.
Ara tan sols resta
fer la cervesa de rigor i tornar a casa amb temps suficient per fer les tasques
que tinc pendents.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada