Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 17 de novembre del 2016

EL FARAONET (VIA MARIA VOLTÀ MONTSERRAT)

DIMECRES, 16 DE NOVEMBRE


Una nova setmana amb restriccions horàries, que condicionen el nostre objectiu.
Avui he quedat amb el Josep, que la setmana passada va deixar-me tota la setmana per anar de parranda amb un altre.
Li deixo la iniciativa a ell que trií l’objectiu i la seva proposta és quedar-se a Montserrat i anar fins el Faraó per fer quelcom per la zona, (l’objectiu és el faraonet !!)
A les vuit ens veiem al Forn del poble del Bruc i davant un bon esmorzar comencem els preparatius mentre el sol comença a escalfar la roca.


Decidim deixar el cotxe al principi del torrent del faraó i comencem a pujar amb tranquil·litat i anant parlant de les escalades que ha fet el Josep aquests dies d’escapada. Estem tan distrets que quan ens adonem estem perduts dins d’un mar d’argelagues i ens costa suor i llàgrimes sortir-nos-en.
Per fi arribem a peus del faraonet i decidim pujar per una via que hi ha a l’esquerra de la via El temple del sol que jo ja vaig fer fa molts anys i que si tenim temps repetirem.
Segons la ressenya la via és fàcil, però la realitat és ben diferent.


Nosaltres fem una primera tirada de trenta metres fins on teòricament la via comença, no és difícil  (tercer grau) però millor pujar-hi encordat. La reunió , incomoda , la fem en una savina al començament del díedre que ratlla la paret.


La segona tirada , segons la ressenya és quart grau i assegurat, però la realitat és diferent, hi ha un espit a mitja tirada i jo he tingut que reforçar-la amb un micro, un camelot del 0,75 i una baga savinera. El primer tram lleig però l’entrada a la reunió per un díedre molt bonic.


La tercera comença acabant el díedre que comença a la primera tirada per desprès enfilar-se en direcció a un sostre , sota del qual hi ha la reunió. El tram entre el díedre i la reunió és tètric i amb roca dolenta el que t’obliga a pujar amb A0 fins arribar a l’altura de la reunió en una petita feixa, per entrar-hi cal agafar-se a una bona llastra cantarina però d’aspecte poc consistent.


La quarta tirada comença amb un flanqueig impressionant a la dreta per girar i un contrafort i situar-te a la placa per on puja la via Temple del sol però per la seva part esquerra. Teòricament la tirada tan sols era fer el flanqueig i pujar un xic fins una reunió, però no la he trobat i he enfilat placa amunt fins veure una antiga reunió de dos burils rovellats que no m’han semblat adients per fer reunió i he seguit amunt fins el cim.
Una vegada al cim, un petit ràpel i avall per la canal per anar a cercar les motxilles.

Aquí veiem que el temps se’ns ha menjat i decidim anar a fer la cervesa al Bruc 

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada