Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 15 de novembre de 2016

VIA T'HAURE D'APLICAR UN CORRECTIU SERIOS

DIUMENGE, 13 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana quan encara no tenia cap planificació feta vaig tenir noticies del Lluis , amb qui vaig fer una escalada ara fa un any aproximadament i em convidava a sortir diumenge, com no tenia cap plantejament vaig acceptar ràpidament tot i saber que anar amb ell es forçar la maquina, (a mi ja m’agrada, el que no tinc clar si el cos respondrà).
Les propostes que van sorgint i n’hi ha una que  és més interessant, per sobre de les demes, anar a conèixer el Roc Galliner. No hi he estat mai i m’agrada visitar llocs nous.


La proposta final queda en anar a fer la via , T’hauré d’aplicar un correctiu serio, Segons la ressenya, set tirades amb una graduació de 6a .
 Totes les vies que he fet a la vall de Canelles m’han agradat molt i aquest lloc és molt solitari, val la pena provar-ho
D’entrada tot surt com ho tenim planejat, a les 9 esmorzar al Tahussa, a les 10 ja estem aparcats al lloc on deixarem el cotxe i fem l’aproximació que amb una mica d’intuïció no ens costa gaire trobar.


La primera tirada li cedeixo al Lluis, millor entrar suau, per veure com se les gasten per aquesta zona, i l’intuïció no em falla, el Lluis ha fet les tirades, 1 i 2 juntes, com si res, però jo he suat, sobretot en el segon tram, (el que seria la segona tirada).
A la reunió, veient el que m’espera, li cedeixo el marro al Lluis, jo seguiré fent de segon i si més amunt veig la cosa clara, ja li demanaré per fer de primer.


La segona i tercera són encara més difícils que la primera, el Lluis, diu que te un plus més de dificultat que no diu la ressenya. Aquí el calcari és molt compacte i monolític i cal navegar per trobar l’itinerari correcte, per si fos poc, a les tirades com a màxim hi ha dos parabolts de progressió, la resta cal posar-los


La quarta tirada és en flanqueig horitzontal, i no serveix de res tenir la corda per davant, el Lluis la ha assegurat molt be per evitar-me un pèndol, que per sort no he fet, aquesta tirada tot i no ser tan difícil com les anteriors, crec que també esta graduada per sota de la seva dificultat real, sobretot en el tram inicial.


La cinquena tirada comença suau fins un mur molt vertical que presenta uns forats molt bons , però la verticalitat no et dona respir i no pots aturar-te si no vols quedar-te penjat com un xoriço. El Lluis ha calculat que pot arribar fins el cim i enllaça les darreres tirades però aquestes fan més de seixanta metres i ens ha calgut fer uns metres junts, per donar-li corda, (millor no empalmar-les)


Aquestes dues darreres tirades son les úniques que he vist factibles de fer, la resta massa difícils pel meu nivell.
L’activitat encara no s’ha acabat, ens queda remuntar una aresta d’uns 200 metres fins el cim, no és difícil, però per moments és afilada i cal anar amb cura.


Desprès ja a peu pla, ens resta fer una caminadeta fins el coll i de retorn al cotxe.
Una via molt bona, amb roca immillorable, però amb la graduació molt i molt ajustada.

J. ESTRUCH




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada