DIMECRES, 09 DE NOVEMBRE
Fa dies que el mal
temps i les obligacions familiars s’han ajuntat per no deixar-me sortir a
escalar, per això el dimecres tot i que es presenta ventós , fred i amb la
necessitat de tornar aviat a casa no vull deixar escapar la possibilitat de
sortir.
He quedat amb el
Paco per fer una escapada i a darrera hora s’hi ha apuntat el Genis, bé, com
més siguem més riurem.
Com sempre, quedem
a les 7 del matí i els proposo d’anar a Malanyeu, un indret on quasi tenim
assegurada una temperatura agradable .
Desprès d’esmorzar
amb tranquil·litat al Rosal per donar temps al Sol que escalfi la roca pugem
fins Malanyeu on no hi ha cap cotxe , avui estarem sols a la paret.
Hi ha moltes
vies a la zona que no he fet, però n’hi ha poques que em
cridin l’atenció, avui em decanto per una clàssica (jo creia que estava amb
material antic, però esta equipada amb parabolts) és la via Dels Senzills.
M’apunto a la
primera tirada que presenta una placa
molt maca i amb un tram força més difícil que la resta a mig recorregut. En
aquest tram , sembla que les assegurances estiguin més separades que a la resta
de recorregut (deu ser que aquí vas més apurat) però he pogut escurçar la
distancia amb un micro, la resta anar fent i llegint la roca per cercar el
millor camí.
La segona li toca
al Paco, (tot i que esta graduada per sota de la primera, crec que aquesta és
una tirada més consistent i mantinguda). Primer un pas explosiu per superar el
díedre i tot seguit una placa molt vertical.
La tercera li
adjudiquem al Genis una placa molt vertical hiper plena de forats que fan que
la progressió sigui molt franca. Al Paco que tanca la cordada se li ha trencat
una presa i ha tingut l’ensurt del dia, per sort, sense conseqüències.
La quarta és un
canvi de reunió, aconsellable de fer-lo per poder assegurar la següent tirada
amb visió.
La cinquena , torna
a tocar-me, els primers metres molt finets i de col·locació de peus atès que de
ma poca cosa hi ha, superada la primera placa resten dos ressalts un xic més
fàcils , ja fins la reunió.
La baixada la fem
en tres rapels per la mateixa via , són les dues de la tarda i encara podrem
aturar-nos per fer la cervesa i tenir temps per
anar a cercar a la Martina quan surti del cole
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada