Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 10 de novembre de 2016

VIA DELS SENZILLS

DIMECRES, 09 DE NOVEMBRE


Fa dies que el mal temps i les obligacions familiars s’han ajuntat per no deixar-me sortir a escalar, per això el dimecres tot i que es presenta ventós , fred i amb la necessitat de tornar aviat a casa no vull deixar escapar la possibilitat de sortir.
He quedat amb el Paco per fer una escapada i a darrera hora s’hi ha apuntat el Genis, bé, com més siguem més riurem.


Com sempre, quedem a les 7 del matí i els proposo d’anar a Malanyeu, un indret on quasi tenim assegurada una temperatura agradable .
Desprès d’esmorzar amb tranquil·litat al Rosal per donar temps al Sol que escalfi la roca pugem fins Malanyeu on no hi ha cap cotxe , avui estarem sols a la paret.
Hi ha moltes vies  a la zona  que no he fet, però n’hi ha poques que em cridin l’atenció, avui em decanto per una clàssica (jo creia que estava amb material antic, però esta equipada amb parabolts) és la via Dels Senzills.


M’apunto a la primera tirada  que presenta una placa molt maca i amb un tram força més difícil que la resta a mig recorregut. En aquest tram , sembla que les assegurances estiguin més separades que a la resta de recorregut (deu ser que aquí vas més apurat) però he pogut escurçar la distancia amb un micro, la resta anar fent i llegint la roca per cercar el millor camí.


La segona li toca al Paco, (tot i que esta graduada per sota de la primera, crec que aquesta és una tirada més consistent i mantinguda). Primer un pas explosiu per superar el díedre i tot seguit una placa molt vertical.


La tercera li adjudiquem al Genis una placa molt vertical hiper plena de forats que fan que la progressió sigui molt franca. Al Paco que tanca la cordada se li ha trencat una presa i ha tingut l’ensurt del dia, per sort, sense conseqüències.


La quarta és un canvi de reunió, aconsellable de fer-lo per poder assegurar la següent tirada amb visió.


La cinquena , torna a tocar-me, els primers metres molt finets i de col·locació de peus atès que de ma poca cosa hi ha, superada la primera placa resten dos ressalts un xic més fàcils , ja fins la reunió.

La baixada la fem en tres rapels per la mateixa via , són les dues de la tarda i encara podrem aturar-nos per fer la cervesa i tenir temps per  anar a cercar a la Martina quan surti del cole

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada