DIUMENGE, 29 DE GENER
Aquesta setmana segons la meteo serà
insegura, per sort he quedat amb el Jordi per sortir diumenge i sembla que el
temps serà millor. Però per no perdre contacte amb els companys, el dissabte
pujo al bar Anna per esmorzar, (les bones costums no es poden perdre).
A primera hora no hi
ha ningú però a les nou ens trobem una bona colla per fer-la petar. Una vegada
satisfets uns van a escalar tot i que fa un dia rufol i jo torno a casa .
Sortim d’Esparreguera
a les 7,30. Aquesta vegada ja tenim l’objectiu definit i no caldrà negociar-ho.
Volem anar a Ager per fer la darrera via del Galls oberta a la zona, te molt
bona fama i volem tastar-la.
Son les 10,30. i som
els primers en arribar però aviat arriben dues furgonetes en una dues noies basques del grup de les “Neskas” i
l’altre una parella que venen del maresme. Per sort les Neskas ja van fer ahir
el nostre objectiu i avui tenen altres plans . Els altres si que volen fer la
mateixa via que nosaltres.
Pugem fins a peu de
via i ens despistem un xic en trobar l’inicií perquè hi ha un rètol amb les
inicials AE picat al peu i no ens quadra amb el nom de la via. Arriben els
companys i per la descripció que porten aquest és l’inicii tot i el nom picat.
Els oferim passar
davant però diuen que no , que ja ens seguiran. La primera tirada comença forta
amb un pas per sortir d’un diedre força potent i amb el parabolt lluny, per
sort amb un micro es pot solucionar be, la resta de bon fer fins la reunió, en
aquesta tirada cal passar la corda be per evitar fregament.
La segona comença
potent amb un parabolt uns metres per sobre la reunió, per sort és un diedre
molt bo i fàcil de protegir, uns metres per sobre del parabolt cal deixar la
fissura per començar a progressar per placa en diagonal ascendent a la dreta
fins el fil d’un esperó, uns deu metres per sobre i més a la dreta ja veurem la
reunió. En aquesta tirada hem posat tres camelots per reforçar la seguretat de
la tirada.
La tercera és una
tirada molt i molt fotogènica, un flanqueig a la dreta completament horitzontal
que ens deixa al peu d’una fissura. La tirada esta completament assegurada i
molt plaent de fer
La quarta, és una
altre joia, una fissura vertical molt ben assegurada que cal pujar en bavaresa,
en aquesta tirada no ens ha calgut col·locar res.
La reunió és un
veritable niu de voltor, just sota un petit sostre que forçarem per la dreta,
entre la primera i la segona assegurança hi ha un pas que hem reforçat amb un
camelot, en la resta hi ha molt bona presa de ma (de peus res, vas perdut per
trobar preses de peu, per sort les de ma son molt i molt bones). Cal mirar com
poses les cordes perquè tot i que la tirada és curta , hi ha molt fregament i
la sortida a la reunió la roca no és tan solida.
La darrera tirada
comença amb un pas difícil però assegurat, després baixa la dificultat per
tornar-se a complicar en els metres finals, hem posat un camelot a mitja
tirada.
A la una i mitja ja
hem acabat però la via se’ns ha fet curta, i volem fer més activitat, dubtem si
fer la part superior de la via “El espiritu del vino” com recomana el Luichy o
anar a cercar quelcom diferent. Aleshores vaig pensar amb la via Montsiciana
que encara que ja la he fet és molt rapida i bonica i al Jordi li agradarà.
Fem la feixa
ràpidament i en quinze minuts ja estem a peu de via.
El Jordi fa la
primera que amb les assegurances que hi ha son suficients per senyalar el camí
de la reunió.
La segona la faig jo,
i hem cal posar un camelot i un micro per reforçar la tirada.
La tercera li torna a
tocar al Jordi i d’entrada no ho veu clar, però una vegada en matèria se la
treu molt bé.
La quarta,
personalment, la millor, és un festival de canaletes estil Coll Roig de
Montgrony amb pinzellades de slaps per amanir la tirada, total un goig per als
sentits.
El cim ens rep amb
una temperatura freda i el terra cobert amb uns centímetres de neu.
Sense aturar-nos
gaire enfilem camí del coll i directes a la pista on encara trobem als companys
del maresme que estan fent un pica pica.
Nosaltres directes a
Ager on ens espera una cervesa i unes braves per arrodonir el dia.
La via dels Galls, de
segur que serà una clàssica aviat, te tots els ingredients per a ser-ho.
Felicitats per la bona vista en trobar l’itinerari. Tan sols restaria trobar-li
sortida pròpia fins el cim.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada