Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 30 de gener de 2017

DOS TONTOS MUY TONTOS + MONTSICIANA

DIUMENGE, 29 DE GENER

            Aquesta setmana segons la meteo serà insegura, per sort he quedat amb el Jordi per sortir diumenge i sembla que el temps serà millor. Però per no perdre contacte amb els companys, el dissabte pujo al bar Anna per esmorzar, (les bones costums no es poden perdre).
A primera hora no hi ha ningú però a les nou ens trobem una bona colla per fer-la petar. Una vegada satisfets uns van a escalar tot i que fa un dia rufol i jo torno a casa .
Sortim d’Esparreguera a les 7,30. Aquesta vegada ja tenim l’objectiu definit i no caldrà negociar-ho. Volem anar a Ager per fer la darrera via del Galls oberta a la zona, te molt bona fama i volem tastar-la.


Son les 10,30. i som els primers en arribar però aviat arriben dues furgonetes en una dues  noies basques del grup de les “Neskas” i l’altre una parella que venen del maresme. Per sort les Neskas ja van fer ahir el nostre objectiu i avui tenen altres plans . Els altres si que volen fer la mateixa via que nosaltres.


Pugem fins a peu de via i ens despistem un xic en trobar l’inicií perquè hi ha un rètol amb les inicials AE picat al peu i no ens quadra amb el nom de la via. Arriben els companys i per la descripció que porten aquest és l’inicii tot i el nom picat.


Els oferim passar davant però diuen que no , que ja ens seguiran. La primera tirada comença forta amb un pas per sortir d’un diedre força potent i amb el parabolt lluny, per sort amb un micro es pot solucionar be, la resta de bon fer fins la reunió, en aquesta tirada cal passar la corda be per evitar fregament.


La segona comença potent amb un parabolt uns metres per sobre la reunió, per sort és un diedre molt bo i fàcil de protegir, uns metres per sobre del parabolt cal deixar la fissura per començar a progressar per placa en diagonal ascendent a la dreta fins el fil d’un esperó, uns deu metres per sobre i més a la dreta ja veurem la reunió. En aquesta tirada hem posat tres camelots per reforçar la seguretat de la tirada.


La tercera és una tirada molt i molt fotogènica, un flanqueig a la dreta completament horitzontal que ens deixa al peu d’una fissura. La tirada esta completament assegurada i molt plaent de fer



La quarta, és una altre joia, una fissura vertical molt ben assegurada que cal pujar en bavaresa, en aquesta tirada no ens ha calgut col·locar res.


La reunió és un veritable niu de voltor, just sota un petit sostre que forçarem per la dreta, entre la primera i la segona assegurança hi ha un pas que hem reforçat amb un camelot, en la resta hi ha molt bona presa de ma (de peus res, vas perdut per trobar preses de peu, per sort les de ma son molt i molt bones). Cal mirar com poses les cordes perquè tot i que la tirada és curta , hi ha molt fregament i la sortida a la reunió la roca no és tan solida.


La darrera tirada comença amb un pas difícil però assegurat, després baixa la dificultat per tornar-se a complicar en els metres finals, hem posat un camelot a mitja tirada.



A la una i mitja ja hem acabat però la via se’ns ha fet curta, i volem fer més activitat, dubtem si fer la part superior de la via “El espiritu del vino” com recomana el Luichy o anar a cercar quelcom diferent. Aleshores vaig pensar amb la via Montsiciana que encara que ja la he fet és molt rapida i bonica i al Jordi li agradarà.
Fem la feixa ràpidament i en quinze minuts ja estem a peu de via.


El Jordi fa la primera que amb les assegurances que hi ha son suficients per senyalar el camí de la reunió.


La segona la faig jo, i hem cal posar un camelot i un micro per reforçar la tirada.
La tercera li torna a tocar al Jordi i d’entrada no ho veu clar, però una vegada en matèria se la treu molt bé.


La quarta, personalment, la millor, és un festival de canaletes estil Coll Roig de Montgrony amb pinzellades de slaps per amanir la tirada, total un goig per als sentits.
El cim ens rep amb una temperatura freda i el terra cobert amb uns centímetres de neu.
Sense aturar-nos gaire enfilem camí del coll i directes a la pista on encara trobem als companys del maresme que estan fent un pica pica.


Nosaltres directes a Ager on ens espera una cervesa i unes braves per arrodonir el dia.
La via dels Galls, de segur que serà una clàssica aviat, te tots els ingredients per a ser-ho. Felicitats per la bona vista en trobar l’itinerari. Tan sols restaria trobar-li sortida pròpia fins el cim.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada