Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 3 de febrer de 2017

LO NIK GALL-LASTIR + SODERNES MON GUEF

DIMECRES, 02 DE FEBRER

La informació de la meteo aconsella cercar un lloc alt per escapar-nos de les boires, però aquesta vegada ens acompanya l’Edu que baixa d’Andorra i no volem castigar-lo a fer molts quilometres.
Decidim trobar-nos al hostal Muntanya d’ Artesa de Segre per anar a fer una via rapida a la Serra del Poll (Alòs de Balaguer).
La les 9, 30 estem al aparcament on trobem una cordada de “Galls” , de fet estem en el seu corral, per sort no tenen els mateixos objectius que nosaltres.
Poc desprès arriben dos cotxes amb varies cordades conegudes, procedents de Barcelona i que han fet el mateix pensament que nosaltres.
L’Edu a baixat amb ganes de fer metres i volem deixar-lo satisfet. El nostre primer objectiu serà la via “Nick  Gall Lastir”  per desprès fer la via “Sodernes mon guef”


Ens repartim les tirades i a mi em toca xupar corda. Les primeres tirades les farà l’Edu i les darreres el Josep.
L’Edu uneix la primera i segona tirada, que representa una placa d’uns cinquanta metres mantinguda amb el cinquè grau i un tram més suau al final per entrar a la reunió.


La segona és més fàcil però amb roca que cal controlar, la fem fins la quarta reunió al peu de les tres darreres tirades, la reunió és comuna amb la via “Misteris de Pepe Gall”,aquesta la fa el Josep i atès que ja esta encordat com a cap de corda , segueix amb la seva funció de guia.


La tercera, ja ens limitem a fer les tirades que corresponen i no saltar-nos les reunions, per tant fem un tram de trenta metres amb una dificultat de cinquè o un xic més, molt bonica.
La quarta segueix la mateixa tònica en dificultat i llargària fins una sabina molt gran .


La cinquena tirada ens caldria sortir rodejant aquesta però sabem que aleshores fer el ràpel ens complicaria el recuperar la corda i decidim no fer la tirada i fer un sol ràpel fins la segona reunió. La resta de descens el fem caminant  i anem directes al principi de la segona via, la “Sodernes mon guef”.


Ara si que em toca a mi, la primera tirada va just per l’esquerra de l’anterior i comparteix reunió.
La segona comença igual però a mitja tirada aquesta s’enfila pel contrafort en lloc de desviar-se a la dreta.


La tercera és una placa vertical molt bonica (la millor de la via) i fa reunió sobre una agulla.
La quarta segueix pel fil de l’aresta i va superant ressalts cada vegada amb menys verticalitat fins arribar a un collet. Aquí tenim dues possibilitats, fer un ràpel per la vessant nord i seguir l’aresta fins el cim amb poca dificultat.


Com que la primera baixada no la conec , decidim pujar fins el cim i fer la baixada clàssica.
Al pàrquing , ja estem sols, nosaltres recollim el material i anem fins Artesa per recollir l’altre cotxe i fer la cervesa de rigor.
Avui a primera hora la pedra estava freda però a darrera hora ja ens sobra tota la roba , és un país de contrastos.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada