Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 10 de gener de 2017

SOL DE MITJANIT

DIMECRES, 04 DE GENER

Encara estem en plena tempesta de festes , ara tan sols resta la més il·lusionant per als nostres fills i a la que no podem faltar sota cap pretexta, per axó el dimecres el volem aprofitar per fer la primera escapada del any 2017.
Aquesta vegada sortim, el Jordi, el seu cosí Xavier , el Grau i jo mateix. La primera intenció és anar a Oliana per fer l’Esperó del Silenci però fa molt de fred i no volem castigar-nos amb una aproximació gaire llarga i canviem l’objectiu per un de més proper i sense aproximació, la via El Sol de Mitjanit a la Serra de Canals

.
Jo he fet la seva veïna (Pawnee Fiction) i l’inicií de la via no està gaire lluny
La primera tirada tot i estar graduada de cinquè superior crec que és més suau i no ens costa gens enllestir-la .


La segona és un xic més fàcil tot i que el grau d’exposició és més gran per la distancia entre les assegurances.


La tercera és de tràmit, per arribar al peu del díedre que marca l’inicií de les dificultats. Un seguit de parabolts assenyala el camí, diuen que forçant pot esser 7a però per nosaltres Ao descarat i compte amb no relliscar, superat aquest tram un petit flanqueig a la dreta per encarar-nos amb la fissura que resseguirem fins el cim.


La quarta és de llarg la més difícil de la via, jo he suat per superar un tram , a mitja tirada, on hi ha una sabina i la roca està  un xic trencada, per sort aquest tram es pot protegir bé i reforçar-lo amb camelots queda fenomenal.


La cinquena tirada tot i no ser difícil cal mirar-se-la amb cura i seguir les poques assegurances que hi ha, a mitja tirada hi ha un canvi de paret , (passar del costat esquerra de la fissura , al dret) que em va semblar estrany.


Com que no coneixia el camí de baixada, (la Pawnee Fiction, la varem rapelar) hem decidit anar a conèixer la baixada caminant i a fe que l’hem conegut. Fins a trobar les fites ens ha costat suors, per sort teníem la referència clara del coll per on va el descens i tot i fer el senglar hem arribat.


La baixada per la cara Sud, sort de les senyals blaves, si no encara estaríem fent el senglar.



Com que l’aproximació és curta encara ens resta temps per poder anar a fer la cervesa a Oliana

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Bona aquesta via! la baixada per on va? nosaltres vam rapelar i no el conec, careneges a buscar un coll aleshores baixes pel vessant sud?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume,
      Nosaltres varem baixar per darrera (Nord) fins poder flanqueijar a la dreta i anar a cercar la carena que baixa de la creu i seguirem flanqueijant per la vessant Nord fins un collet a l'altre costat de la creu . D'allà ja per la vessant Sud seguir unes senyals blaves fins la carretera.
      Però crec que és millor carenejar fins la creu i baixar just per l'altre costat fins trobar el collet.
      Varem fer el porc senglar una bona estona, je je.

      Elimina