DIMECRES, 04 DE GENER
Encara estem en plena
tempesta de festes , ara tan sols resta la més il·lusionant per als nostres
fills i a la que no podem faltar sota cap pretexta, per axó el dimecres el
volem aprofitar per fer la primera escapada del any 2017.
Aquesta vegada
sortim, el Jordi, el seu cosí Xavier , el Grau i jo mateix. La primera intenció
és anar a Oliana per fer l’Esperó del Silenci però fa molt de fred i no volem
castigar-nos amb una aproximació gaire llarga i canviem l’objectiu per un de
més proper i sense aproximació, la via El Sol de Mitjanit a la Serra de Canals
.
Jo he fet la seva
veïna (Pawnee Fiction) i l’inicií de la via no està gaire lluny
La primera tirada tot
i estar graduada de cinquè superior crec que és més suau i no ens costa gens
enllestir-la .
La segona és un xic
més fàcil tot i que el grau d’exposició és més gran per la distancia entre les
assegurances.
La tercera és de
tràmit, per arribar al peu del díedre que marca l’inicií de les dificultats. Un
seguit de parabolts assenyala el camí, diuen que forçant pot esser 7a però per
nosaltres Ao descarat i compte amb no relliscar, superat aquest tram un petit
flanqueig a la dreta per encarar-nos amb la fissura que resseguirem fins el
cim.
La quarta és de llarg
la més difícil de la via, jo he suat per superar un tram , a mitja tirada, on
hi ha una sabina i la roca està un xic
trencada, per sort aquest tram es pot protegir bé i reforçar-lo amb camelots
queda fenomenal.
La cinquena tirada
tot i no ser difícil cal mirar-se-la amb cura i seguir les poques assegurances
que hi ha, a mitja tirada hi ha un canvi de paret , (passar del costat esquerra
de la fissura , al dret) que em va semblar estrany.
Com que no coneixia
el camí de baixada, (la Pawnee Fiction, la varem rapelar) hem decidit anar a
conèixer la baixada caminant i a fe que l’hem conegut. Fins a trobar les fites
ens ha costat suors, per sort teníem la referència clara del coll per on va el
descens i tot i fer el senglar hem arribat.
La baixada per la
cara Sud, sort de les senyals blaves, si no encara estaríem fent el senglar.
Com que l’aproximació
és curta encara ens resta temps per poder anar a fer la cervesa a Oliana
J. ESTRUCH
Bona aquesta via! la baixada per on va? nosaltres vam rapelar i no el conec, careneges a buscar un coll aleshores baixes pel vessant sud?
ResponEliminaHola Jaume,
EliminaNosaltres varem baixar per darrera (Nord) fins poder flanqueijar a la dreta i anar a cercar la carena que baixa de la creu i seguirem flanqueijant per la vessant Nord fins un collet a l'altre costat de la creu . D'allà ja per la vessant Sud seguir unes senyals blaves fins la carretera.
Però crec que és millor carenejar fins la creu i baixar just per l'altre costat fins trobar el collet.
Varem fer el porc senglar una bona estona, je je.