DIMARTS, 27 DE DESEMBRE
Ja estem en ple brogit
de les festes però jo encara em resisteixo a no tornar a sortir aquest any i
començo a tocar tecles, el Josep Solé és un valor segur i no em cal cercar a ningú
més, ell també esta neguitós per sortir, ens ajuntem la gana amb les ganes de
menjar i no costa gaire provocar-nos.
Dit i fet , ja quedem
per sortir el dimarts 27 , cal treure els torrons i les neules, per no dir el
cava , del nostre cos.
Tenim clar que cal
anar a cercar el sol i les bones temperatures o sigui cal anar a Ager o
Vilanova de Meia, però decidim anar a Ager.
El nostre primer objectiu
és la Cabernet Sauvinyon, però no tenim el convenciment de trobar l’inicií de
la via amb seguretat i per no liar-la decidim anar a una via que encara que no
he fet, se positivament que va just al costat d’altres que ja conec , ens
decidim per la via Banco malo dels companys Remi i Luichy.
La veritat que ens ha
costat un xic seguir-la perquè no portàvem la ressenya i tan sols teníem un
croquis de situació
La primera tirada li
toca al Josep, hem trobat un pitó i un arbre amb cordino, jo desprès pujant de
segon he vist un altre pitó un xic a la dreta del itinerari seguit, però res
preocupant.
La segona comença per
terreny indefinit i la seguretat ens diu que anem a l’esquerra per on va la via
fills de solius , amb assegurances brillants, però no la nostra va directe a un
encastament que separa dos dels puntals, he trobat un pont de roca llaçat i la
reunió amb un parabolt a mitja canal.
Just sobre de la
reunió hi ha un altre parabolt que sembla indicar el camí i nosaltres hem
caigut de quatre potes, hem sortit per un díedre inclinat amb roca molt dolenta
que ha costat molt de protegir,( una vegada a casa he vist la ressenya que
calia seguir encastament amunt ) per sort el Josep és un mestre i se’n ha
sortit be.
La quarta tirada és
la millor i per mi l’única tirada bona de la via, una sortida de reunió potent
fins arribar a un pont de roca llaçat (en aquesta tirada sort que portàvem els
camelots grans, si no hauríem fet salat , el primer tram segueix una fissura
ample que ho engoleix tot , poc més amunt deixem la fissura per superar una
placa i entrar en un díedre molt marcat fins sota un sostre i d’aquest una
travessia aèria ens deixa a la reunió. Aquesta molt incomoda i just al fils de
l’aresta
La cinquena tirada
comença molt trencada i delicada remuntant fins el cim del contrafort.
La sisena , és un
flanqueig caminant fins el peu del darrer ressalt i una curta tirada fins el
cim, hi ha una tirada més difícil a la dreta però les altres vegades que vaig
fer aquest puntal sempre he fet aquesta mateixa tirada, l’altre és molt forta
Al cim l’aire és molt
fred i no ens aturem gens, directes al cotxe i d’aquí al bar d’ Ager per
recuperar forces.
Ara si que puc dir
que he acabat l’any, dubto tenir més oportunitats d’escapar-me abans no toquin
les campanades.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada