Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 3 de gener de 2017

VIA BANCO MALO

DIMARTS, 27 DE DESEMBRE

Ja estem en ple brogit de les festes però jo encara em resisteixo a no tornar a sortir aquest any i començo a tocar tecles, el Josep Solé és un valor segur i no em cal cercar a ningú més, ell també esta neguitós per sortir, ens ajuntem la gana amb les ganes de menjar i no costa gaire provocar-nos.
Dit i fet , ja quedem per sortir el dimarts 27 , cal treure els torrons i les neules, per no dir el cava , del nostre cos.
Tenim clar que cal anar a cercar el sol i les bones temperatures o sigui cal anar a Ager o Vilanova de Meia, però decidim anar a Ager.


El nostre primer objectiu és la Cabernet Sauvinyon, però no tenim el convenciment de trobar l’inicií de la via amb seguretat i per no liar-la decidim anar a una via que encara que no he fet, se positivament que va just al costat d’altres que ja conec , ens decidim per la via Banco malo dels companys Remi i Luichy.
La veritat que ens ha costat un xic seguir-la perquè no portàvem la ressenya i tan sols teníem un croquis de situació


La primera tirada li toca al Josep, hem trobat un pitó i un arbre amb cordino, jo desprès pujant de segon he vist un altre pitó un xic a la dreta del itinerari seguit, però res preocupant.
La segona comença per terreny indefinit i la seguretat ens diu que anem a l’esquerra per on va la via fills de solius , amb assegurances brillants, però no la nostra va directe a un encastament que separa dos dels puntals, he trobat un pont de roca llaçat i la reunió amb un parabolt a mitja canal.


Just sobre de la reunió hi ha un altre parabolt que sembla indicar el camí i nosaltres hem caigut de quatre potes, hem sortit per un díedre inclinat amb roca molt dolenta que ha costat molt de protegir,( una vegada a casa he vist la ressenya que calia seguir encastament amunt ) per sort el Josep és un mestre i se’n ha sortit be.


La quarta tirada és la millor i per mi l’única tirada bona de la via, una sortida de reunió potent fins arribar a un pont de roca llaçat (en aquesta tirada sort que portàvem els camelots grans, si no hauríem fet salat , el primer tram segueix una fissura ample que ho engoleix tot , poc més amunt deixem la fissura per superar una placa i entrar en un díedre molt marcat fins sota un sostre i d’aquest una travessia aèria ens deixa a la reunió. Aquesta molt incomoda i just al fils de l’aresta


La cinquena tirada comença molt trencada i delicada remuntant fins el cim del contrafort.
La sisena , és un flanqueig caminant fins el peu del darrer ressalt i una curta tirada fins el cim, hi ha una tirada més difícil a la dreta però les altres vegades que vaig fer aquest puntal sempre he fet aquesta mateixa tirada, l’altre és molt forta


Al cim l’aire és molt fred i no ens aturem gens, directes al cotxe i d’aquí al bar d’ Ager per recuperar forces.



Ara si que puc dir que he acabat l’any, dubto tenir més oportunitats d’escapar-me abans no toquin les campanades.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada