ARNAU OLEGUER

DIMECRES, 08 DE FEBRER

La darrera setmana vaig sortir amb la cua entre les cames per culpa del mal temps, i avui tot i que el temps no crec que sigui gaire millor, ho torno a intentar.

He enganyat al Josep per acompanyar-me a fer aquesta via de la Soleia de Queralt, no m’ha costat gaire perquè ell no hi ha escalat mai i sempre li agrada conèixer llocs nous. A més a darrera hora s’ha apuntat a la festa el company Josep Mª Castan o sigui que serem tres animes perdudes en aquest mar de roques i vegetació.

Jo he fet dues vies en aquesta zona, i tot i que no son vies per a recomanar si son prou interessants com per pujar a fer-les i canviar de registre.

El nostre objectiu , la via Arnau Oleguer.

Primer trobar-nos a Monistrol per estalviar benzina i pujar amb un sol cotxe.

Segon , parada obligatòria a El Rosal per recuperar forces i esperar a que la boira esvaeixi, cosa poc probable segons anem veient

A les 10 ja estem a Fumanya  per deixar el cotxe, i la boira segueix ben tancada , no se pas si trobarem la via ?

Agafem el corriol i anem aprofitant les pujades i baixades de la boira per a situar-nos, en el primer intent ens passem de llarg i cal recular però ja la tenim localitzada i en poca estona estem a peu de via, (una vegada hi ets, no hi ha dubte que ets a lloc, un lletrerot a tuti colori ens ho demostra).

Ara cal repartir-nos les tirades i acordem ,les primeres pel Josep Maria, les inter mitges per al Josep i les darreres per mi.

El Josep Mª fa la primera tal com manen els canons i fa reunió on cal, la tirada esta ben assegurada i hi ha algun tram força interessant.

A la segona, ja comencem a despistar-nos, segueix de primer el Josep Mª,  però la tirada li sembla molt curta i segueix , finalment fa reunió en una assegurança casolana i un arbre uns deu metres abans d’arribar a la reunió.

Aquí fem el canvi de cordes i agafa la cordada el Josep, una tercera tirada amb uns pocs metres interessants, la resta un rostoll de terra i fang que amb les pluges d’aquesta nit sembla una pista de patinatge. La reunió és dalt de la carena amb una instal·lació preparada per a fer un rapel de 27 metres per anar a cercar el següent sistema de contraforts.

La quarta tirada segueix un sistema de plaques amb una roca completament diferent, com arenassa, molt adherent que facilita molt la progressió.

La reunió la fem just al costat de l’aresta i sota el cim de l’agulla.

La següent tirada és molt rebuscada cal sortir per la dreta de la reunió per canviar de vessant i fer una tirada molt curta i ombrívola amb uns còdols molt grans però que semblen que cauran al mínim contacte, però que són força compactes. No es veuen assegurances fins que estàs en plena travessia  Per entrar a la reunió , cal tornar-se a embrutar els peus amb fang.

La darrera tirada comença amb un llarg flanqueig a l’esquerra fins un díedre amagat que ja no deixarem fins el cim.

Una vegada a la reunió final , cal remuntar pel bosc fins sortir al camí just sota un mirador.

Es una via entretinguda però de poc interès, tan sols felicitar als aperturistes per haver aconseguit una ruta de 200 metres de recorregut dins d’aquest caos de bosc i petites agulles que presenta aquesta vessant de Queralt.

De baixada, parada a El Rosal per fer la cervesa i retorn a casa.

J. ESTRUCH