Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 13 de febrer de 2017

ESPERÓ DEL SILENCI

DISSABTE, 11 DE FEBRER


Com ja tenim per costum darrerament la predicció de la meteo no és gaire bona però inicialment tenim un objectiu concret i no dubtem en quedar per aconseguir-ho.
Sortim a les 7,30 perquè el despertador m’ha jugat una mala passada i no sonat, hem perdut mitja hora .
A les nou estem a Coll de Nargó esmorzant i esperant que el temps millori, de moment no ho sembla, tot esta ben cobert de boira i fa molt de fred (-2 graus)
Acabem d’esmorzar i el temps no fa cara de canviar gens, segueix el cel completament cobert i la temperatura per sota dels 0 graus. Comencem a dubtar del nostre objectiu, i mirem alternatives més assequibles.


Finalment deixem el nostre objectiu inicial a la Serra de Sant Joan (massa alta i ventada) i ens centrem en una via que el Jordi té en cartera des de fa molt de temps. Anirem a Valldan per fer l’Espero del Silenci. Es una via situada en una zona on tan sols hi ha una altre via i fora dels itineraris normals per anar a escalar, un lloc tranquil i solitari.
Deixem el cotxe al càmping de Valldan i comencem l’aproximació per una pista que va en direcció a la paret, primer l’aproximació és suau fins uns prats per sobre d’una bassa d’aigua però després cal pujar pel bosc fins el peu de via per sort hi ha fites en tot el seu recorregut.


La primera tirada presenta una roca que no dona seguretat en el seu aspecte però bona en conjunt, semblant a Canalda, primer supera un diedre per després continuar per placa fins un gran replà on hi ha la reunió.


La segona, hem fet un canvi de reunió per situar-nos sota la propera tirada i poder assegurar millor.


La tercera , presenta una roca vermella de despreniment per després superar uns desploms amb artificial per acabar en un encastament per entrar a la reunió, aquest darrer tram és força emprenyador i incomode.


La quarta és una tirada de flanqueig a l’esquerra, ben assegurada però que cal anar en compte perquè a vegades cal progressar per sobre de les assegurances i a voltes per sota, el tram més difícil l’ha trobat al acabar el flanqueig i enfilar el tram final fins la reunió, on cal fer algun moviment amb els peus en zona mullada i plena de liquen.


La cinquena tirada , surt per la dreta però aviat comença un altre flanqueig a l'esquerra fins a posar-nos sobre el fil de l’aresta, el tram més difícil també està en aquest darrer tram fins arribar a la reunió.


La sisena tirada, segueix el fil de l’aresta però la roca no es excessivament bona, la progressió és fàcil fins que l’aresta és redreça en el seu tram final i poc abans d’entrar a la reunió hi ha algun passatge que cal mirar-ho bé.


La setena tirada , la roca va perdent verticalitat poc a poc , fins arribar al cim.
Aquí dalt el vent és gelat i ens fa pensar amb l’encert de posposar l’escalada a la Serra de Sant Joan. Avui aquí tan sols hem passat fred a les reunions que hi ha sobre l’aresta.


El descens el fem pel coll situat a l’esquerra del esperó, amb dos ràpels, (crec que el primer es pot fer amb una corda de 60 metres (molt just) i el segon sobrat. Per continuar el descens diu la ressenya que trobarem unes senyals però no hem trobat res, però amb un xic d’intuïció hem sortit al mateix lloc on hem deixat el camí al pujar. Ara cal seguir la pista forestal fins el cotxe.
De baixada ens aturem a Oliana per fer la cervesa i enfilar la carretera per torna a casa.

J. ESTRUCH


6 comentaris:

  1. Felicitats per la via, a mi em va agradar molt, molt estètica; quan parles per segona vegada de quarta tirada vols dir cinquena no? i el flanqueig és a l'esquerra aleshores. Divertit el pas de flanc per entrar a reunió amb tot el sostre a sota.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Jaume, ja he corregit el lapsus, això pasa per anar massa rapid.
      Si el pas impresiona, pero va costar-me més de decidir el pas d'entrada a la reunió de la sisena, després de fer el pas de bavaresa a la placa descomposta.

      Elimina
  2. Felicitats, nosaltres en tenim molt bon record, un lloc tranquil on encara no ha arribat la massificació. La via té els seus passos i el seu compromís, doncs baixar amb el sostre no té que ser massa fàcil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El lloc és molt tranquil
      No sé si hi ha mes vies ? Jo tan sols en conec una altre via a les parets de l'esquerra del coll.
      Esperem que es mantingui així.
      Josep Estruch

      Elimina
  3. Ei.... mola veure que la via es va repetint. La roca no dóna per masses alegries, però la línia era tan bonica que hi vam buscar camí. Un dia d'aquests hi tornaré, fa temps que tinc ganes de tornar-la a tastar.

    Felicitats per la via cracks!

    Salut, tàpia i alegria

    laura

    ResponElimina
    Respostes
    1. Felicitats per la via, llàstima que la roca no acabi d'acompanyar.
      Seria una via top!!!

      Elimina