ESPERÓ DEL SILENCI

DISSABTE, 11 DE FEBRER

Com ja tenim per costum darrerament la predicció de la meteo no és gaire bona però inicialment tenim un objectiu concret i no dubtem en quedar per aconseguir-ho.

Sortim a les 7,30 perquè el despertador m’ha jugat una mala passada i no sonat, hem perdut mitja hora .

A les nou estem a Coll de Nargó esmorzant i esperant que el temps millori, de moment no ho sembla, tot esta ben cobert de boira i fa molt de fred (-2 graus)

Acabem d’esmorzar i el temps no fa cara de canviar gens, segueix el cel completament cobert i la temperatura per sota dels 0 graus. Comencem a dubtar del nostre objectiu, i mirem alternatives més assequibles.

Finalment deixem el nostre objectiu inicial a la Serra de Sant Joan (massa alta i ventada) i ens centrem en una via que el Jordi té en cartera des de fa molt de temps. Anirem a Valldan per fer l’Espero del Silenci. Es una via situada en una zona on tan sols hi ha una altre via i fora dels itineraris normals per anar a escalar, un lloc tranquil i solitari.

Deixem el cotxe al càmping de Valldan i comencem l’aproximació per una pista que va en direcció a la paret, primer l’aproximació és suau fins uns prats per sobre d’una bassa d’aigua però després cal pujar pel bosc fins el peu de via per sort hi ha fites en tot el seu recorregut.

La primera tirada presenta una roca que no dona seguretat en el seu aspecte però bona en conjunt, semblant a Canalda, primer supera un diedre per després continuar per placa fins un gran replà on hi ha la reunió.

La segona, hem fet un canvi de reunió per situar-nos sota la propera tirada i poder assegurar millor.

La tercera , presenta una roca vermella de despreniment per després superar uns desploms amb artificial per acabar en un encastament per entrar a la reunió, aquest darrer tram és força emprenyador i incomode.

La quarta és una tirada de flanqueig a l’esquerra, ben assegurada però que cal anar en compte perquè a vegades cal progressar per sobre de les assegurances i a voltes per sota, el tram més difícil l’ha trobat al acabar el flanqueig i enfilar el tram final fins la reunió, on cal fer algun moviment amb els peus en zona mullada i plena de liquen.

La cinquena tirada , surt per la dreta però aviat comença un altre flanqueig a l'esquerra fins a posar-nos sobre el fil de l’aresta, el tram més difícil també està en aquest darrer tram fins arribar a la reunió.

La sisena tirada, segueix el fil de l’aresta però la roca no es excessivament bona, la progressió és fàcil fins que l’aresta és redreça en el seu tram final i poc abans d’entrar a la reunió hi ha algun passatge que cal mirar-ho bé.

La setena tirada , la roca va perdent verticalitat poc a poc , fins arribar al cim.

Aquí dalt el vent és gelat i ens fa pensar amb l’encert de posposar l’escalada a la Serra de Sant Joan. Avui aquí tan sols hem passat fred a les reunions que hi ha sobre l’aresta.

El descens el fem pel coll situat a l’esquerra del esperó, amb dos ràpels, (crec que el primer es pot fer amb una corda de 60 metres (molt just) i el segon sobrat. Per continuar el descens diu la ressenya que trobarem unes senyals però no hem trobat res, però amb un xic d’intuïció hem sortit al mateix lloc on hem deixat el camí al pujar. Ara cal seguir la pista forestal fins el cotxe.

De baixada ens aturem a Oliana per fer la cervesa i enfilar la carretera per torna a casa.

J. ESTRUCH