DIUMENGE, 05 DE FEBRER
Aquest dissabte hem
celebrat l’aniversari de la Cris, i no sortim a estirar les cames, però mentre
dinem i animats per la conversa i quelcom més, quedem en trobar-nos el diumenge
per anar a estirar les cames i cremat tot el que menjarem avui.
Com que el Xavi i la
Cris, encara els resta acabar de fer les celebracions quedem la Mercè, la
Lluïsa, l’Esteva, el Grau, el Visa i jo, per anar a fer una de les vies que hi
ha per la zona de Santa Maria de Queralt
.
A les 8, 30 ens
trobem tots més amunt de Manresa i enfilem carretera fins al Rosal on volem
esmorzar. En arribar les perspectives son dolentes, tot mullat i un nivell
d’humitat molt important. Desprès d’esmorzar tot segueix igual però ens acostem
al pàrquing per veure que fem , res , a més veiem molts petos de colors senyal
que hi ha una batuda per la zona o sigui que cal cercar alternatives.
No se’ns acut res més
que tornar al la zona prelitoral i anar a Vallirana per fer un xic d’esportiva.
A les dotze ja estem
a peu de vies , que per cert estan a petar de gent, cerquem un sector i
comencem a repartir-nos en grups de dos.
A les tres decidim
marxar, encara hem salvat el dia i ens emportem a sarró sis vies que ens han
permés salvar el mati.
Per no perdre les
bones costums de tornada cervesa abans d’arribar a casa.
J. ESTRUCH
Vaja amb el temps! dissabte ja ho semblava que cap al Pirineu-prepirineu pintava malament...encara prou veu salvar el dia, Vallirana val la pena m'han dit, hi hauré d'anar, que encara no ho conec.
ResponEliminaHola Jaume,
EliminaJo és la segona vegada que la visito i tot i que no m'agrada fer esportiva el lloc és prou interessant.