Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 20 de febrer de 2017

OSCAR LAFOTET SORTIDA KE BONICA BOIRA

DISSABTE, 18 DE FEBRER

L’any 2013 vaig venir amb el meu fill Guillem per fer aquesta via, però en arribar a la feixa un vent fred va gelar-nos les idees i varem decidir sortir per la via Oscar Lafotet que estava més protegida de les fortes rafegues de vent.
Però va resultar que tenia dues mitges vies fetes però sense acabar.
Aquesta setmana sembla que podré treure’m l’espina, vaig amb el Jordi que no ha fet cap via al sector, per tant ,… bona oportunitat per fer el recorregut a l’inversa, començar per la via Oscar Lafotet i sortir per la Ke bonica boira.


A les 9 ja estem al coll d’Orenga , encara mig engolit per la boira, però ja amb indicis de obrir-se, no hi ha cap cotxe , per tant ens prenem el nostre temps per canviar-nos i preparar el material.
La pujada com sempre, mantinguda i pesada fins que ja veiem la paret i els ànims tornen a revifar.


La primera tirada , m’ha semblat més difícil del que preveia, una entrada potent amb roca dolenta (hem fet la variant directe d’entrada) on les assegurances estan un pel separades del lloc per on puges i posades a contra ma , la veritat és que t’agafa en fred i deu ni do com tiba !!. Una vegada superada la tercera assegurança, la progressió ja és més plaent fins la feixa.


La segona és un canvi de reunió de 15 o 20 metres , per tornar a la via que volem fer.


La tercera , és una curta tirada d’artificial amb alguns passos llargs que cal estirar-se o fer alguna sortideta en lliure.


La quarta , és molt bonica, sobretot el primer terç de tirada que presenta un mur vertical amb molt bona presa, desprès la paret perd verticalitat fins la reunió.


La cinquena és una molt bona tirada on cal treballar l’equilibri i saber llegir la roca, en aquesta tirada hem posat dos camelots per protegir algun pas entre assegurances.


La sisena i ultima també és bonica i amb tres tipus de roca diferent, primer comença amb un tram de roca llisa  i amb cantells  roms per desprès superar un tram vertical fins una sabina , a partir d’aquí ja perd verticalitat fins el cim.


Com que el Jordi va just de temps, donem per acabada la jornada i emprenem el retorn a casa , no sense abans aturar-nos a Bellcaire per fer la cervesa i les braves de rigor

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada