Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 23 de febrer de 2017

XICS ANTIRROBO

DIMECRES, 22 DE FEBRER

Aquesta setmana he quedat amb el Jordi, per anar a fer una via que va proposar-me però que el fred i la limitació del horari ens ha fet posposar dues vegades.
La Xics antirrobo a la Serra de Sant Joan.


A darrera hora també s’apunta el Josep, que s’ha quedat sense company, millor perquè tenia que fer el viatge fins Coll de Nargó sol i ara el faré acompanyat, (el Jordi baixa del Pirineu i ens tenim que trobat al bar Tahussa).
A les 8, 30 estem tots davant d`un bon esmorzar i decidits a gaudir d’una bona jornada d’escalada.
Primer l’aproximació que no et dona treva, arribem a peu de via ben suats.


La primera tirada és lletja, amb molta terra els primers metres, però al final hi ha un passatge molt picant abans de fer el flanqueig  fins la reunió, uff !!! comencem bé. El Jordi diu que ja ha passat la seva dosi de tensió i ens cedeix amablement les següents tirades.
Decidim que jo faré les següents i les darreres les farà el Josep, així evitarem anar fent el canvi de cordes.


La segona és molt entretinguda i potent, els “friquis” no se pas com poden passar-hi sense penjar-se. Nosaltres ni ensumar-ho tot i tenir que fer algun tram en lliure i reforçar –la.


La tercera comença ben assegurada però a mesura que vas pujant les assegurances allunyen més . Hi ha un tram , (canvi de diedre) que cal afinar molt per superar-lo i més amunt tot i ser un tram amb una roca excepcional (gotes d’aigua) la verticalitat  es fa notar fins arribar a una sabina, aleshores el registre canvia completament i entres en una placa molt llisa i sense assegurances fins la reunió, en aquesta placa no he vist possibilitat de protegir-la de cap manera i cal apretar el “culet”.


La quarta ha sortir força “neta” excepte dos passos d’artificial a l’altura d’un clau, superat el següent parabolt, entres en un díedre molt més fàcil i franc d’assegurar, però aquí ja em tingut el primer contacte amb unes companyes d’escalada que s’han anat fent més pesades en les dues darreres tirades (les cuques de la processionària).


En aquesta reunió, (força incomoda per a tres persones), hem fet el canvi de cordes i agafarà les rendes de la cordada el Josep. El flanqueig de la cinquena és espectacular i amb un tram difícil a mig recorregut, però el veritable problema de la tirada és el recuperar les cordes.


La sisena, és una tirada peculiar, el tram amb assegurances que teòricament és el més difícil ens ha costat menys que el petit díedre que hi ha abans d’entrar a la reunió. Aquí ja hem anat trobant més processions d’orugues però hem pogut evitar-les .


A la reunió això ja no ha estat possible, el terra era un seguit de boles d’orugues cargolant-se i et posessis on et posessis calia trepitjar-les. La feinada que hem tingut per tal d’evitar que la corda s’impregnés de pels urticàris. De fet hem sortit d’allà volant i rascant-nos


Al cim ens esperen més orugues i moltes clapes de neu.
Per baixar hem decidit fer-ho per l’oest tot i que no coneixem la zona, però amb intuïció hem arribat al arbre on hi ha el rapel.
Ara tan sols resta embardissar-nos i cercar el millor camí fins la pista. Nosaltres hem escollit baixar en diagonal a l’est per acostar-nos el màxim al pàrquing on hi ha els cotxes.
De baixada ens aturem a Organyà per celebrar l’escalada amb una ben merescuda cervesa.

J. ESTRUCH


2 comentaris:

  1. Bona escalada Josep,

    Aquest any les erugues (processionària) son un gran problema, n'hi ha per tot arreu, a milers !! ens en trobem fins i tot a la paret escalant a costat nostre !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      Sembla que el tema va per zones, aquesta setmana he estat a Montrebei i no n'he vist ni una.
      De totes formes és molt molest escalar i controlar no tocar cap d'elles. (tan sols de pensar-hi tinc picors,...... uff)
      Josep

      Elimina